lo

Multilingüe

Símbol

lo

1. Codi de llengua ISO 639-1 del laosià.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /ɫu/, occidental /ɫo/
• Etimologia: Del llatí illu(m) amb pronúncia àtona, acusatiu de ille ‎(«ell, aquell»), segle XI.

Article

lo ‎(plural los, femení la)

1. (arcaisme, col·loquial nord-occidental, alguerès) Sinònim de el ‎(«article determinat masculí singular»).

   Lo mosquit tigre fa lo relleu diürn al mosquit tradicional.

Sinònims

• l' (forma apostrofada)
• el, l' (estàndard, català central i valencià)
• es, s' (salat)
• so, s' (mallorquí i eivissenc en certs contextos)
• en, n' (davant noms o sobrenoms de persona)

Pronom

lo ‎(plena, reduïda 'l, reforçada el, elidida l')

1. Acusatiu del masculí singular del pronom personal ell quan va darrere el verb. Quan no pren la forma apostrofada se separa del verb amb un guió.

   No cal mirar-lo.

2. (arcaisme) Pronom personal neutre arcaic utilitzat ocasionalment.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Combinacions binàries de el/lo amb altres pronoms febles

	Posposat								Anteposat
	Reflexiu	2a persona		1a persona		3a persona			Adverbials
						Datiu
	es+el	et+el	us+el	em+el	ens+el	li+el	li+el 1	els+el	el+hi	el+en
Proclític	se'l	te'l	us el	me'l	ens el	l'hi	li'l	els el	l'hi	l'en
	se l'	te l'	us l'	me l'	ens l'		li l'	els l'		el n'
Enclític	-se'l	-te'l	-vos-el	-me'l	-nos-el	-l'hi	-li'l	-los-el	-l'hi	-l'en
			-us-el		'ns-el			'ls-el
1) En parlars valencians.

Notes

• Quan s'escriu davant del verb se separa d'aquest amb un espai i pren la forma el.
• Només s'apostrofa si al seu costat hi ha un so vocàlic (però no un so semivocàlic).
• Quan s'apostrofa pren la forma 'l.

  Mira'l!

Miscel·lània

• Anagrama: ol ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Català antic

• Etimologia: Del llatí illu(m) amb pronúncia àtona, acusatiu de ille ‎(«ell, aquell»).

Article

lo ‎(reduït ·l o 'l, elidit l· o l', plural los, femení la)

1. el (article determinat masculí singular)

   «Lo groc significa en la cambra, que lo foc simple es major en vertut que 'l conpost.» (Ramon Llull, Art demostrativa, segle XIII)

2. el, allò (article determinat neutre, davant adjectius o adverbis)

   «Si per la lur venguda ab les dites galeres, lo viatge de la dita reyna nos desturbave, altrement vínguan lo més prest que fer se pogue ab naus o altres navilis,» (Epistolari de Ferran I d'Antequera, segle XV)

Derivats

• el

Notes

• La forma plena era usada davant consonant.
• Davant vocal prenia la forma elidida l· o l', habitualment amb un espai de separació.
• Darrera vocal prenia la forma reduïda ·l o 'l, habitualment amb un espai de separació.
• La forma reduïda darrere d’una e va evolucionar a el per fals tall sil·làbic.

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA

Basc

Nom

lo inan.

1. son

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu lo loa loak Ergatiu lok loak loek Datiu lori loari loei Genitiu loren loaren loen Comitatiu lorekin loarekin loekin Benefactiu lorentzat loarentzat loentzat Instrumental loz loaz loez Partitiu lorik - - Prolatiu lotzat - - Causal lorengatik loarengatik loengatik Locatius Inessiu lotan loan loetan Ablatiu lotatik lotik loetatik Al·latiu lotara lora loetara Terminatiu lotaraino loraino loetaraino Al·l. direcional lotarantz lorantz loetarantz Gen. locatiu lotako loko loetako

Compostos i expressions

• lo egin = dormir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlo/
• Rimes: -o

Article

lo

1. Article determinat neutre usat per a substantivar adjectius:
   1. (abstracció) el, allò, la cosa que, això, la part, el fet

      Lo mejor que puedes hacer - el millor que pots fer

      Lo curioso del caso - el fet curiós del cas

   2. (intensificació) que, sí, quant, com, tant, tan

      ¡Lo contento que estava! - que content que estava!

      Iremos lo más pronto possible - hi anirem tan aviat com puguem, al més aviat possible

   3. (inconcreció) això

      Lo que dices es interesante - això que dius és interessant

      Lo mio se queda aquí - les meves coses es queden aquí

Pronom

lo

1. ho
2. el, -lo

   Lo ví - el vaig veure / ho vaig veure

   Quiero felicitarlo - vull felicitar-lo

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /lo/
• Etimologia: De l.

Nom

lo ‎(acusatiu lo-on, plural lo-oj, plural acusatiu lo-ojn)

1. Nom de la setzena lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats

• l (lletra)
• ko (anterior), mo (posterior)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre lo

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlu/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Article

lo ‎(femení la, plural masculí los, plural femení las)

1. el, article definit

Variants

• l' (davant de vocal)

Sinònims

• le (sud del Llenguadoc i part del gascó)
• eth (aranès)

Contraccions

• del (de+lo)
• al (a+lo)
• pel (per+lo)
• sul (sus+lo)
• jol (jos+lo)
• vèl (vèrs+lo)

Pronom

lo ‎(plena, elidida l', reduïda 'l o 'u [gascó], reforçada au [aranès])

1. el, pronom d'acusatiu