Pagina principala/NOL
|
![]() Vos in vedrina![]() Ol Clement Shahbaz Bhatti (Lahore, 9 de setèmber del 1968 – Islamabad, 2 de mars del 2011) piö de spès ciamàt adóma Shahbaz Bhatti, l’è stacc ün òm polìtech pachistà, che l’è stacc elezìt a la National Assembly in del 2008 e dal noèmber de chèl an lé l’è stacc ol prim a dientà Minìster Federàl per i Afàre di Minorànse e l’è restàt al sò pòst ‘nfina al 2 de mars del 2011 quando i ‘l l’à copàt a Islamabad. Bhatti l’éra catòlech, in del goèrno di óter cristià compàgn de lü ghe n’éra mia, in töte i manére lü l’éra mia decórde co la lège pakistàna sö la blasfemìa e ‘l sircàa de fàla cambià. L’organizasiù terorìsta de Tehrik-i-Taliban Pakistan ‘l l’à lüminàt ü bestemiadùr del Maomèt e l’à faì saì che la sarès istàcia lé a copàl fò. Ol Shahbaz Bhatti ‘l s’éra mia spuzàt, ‘l gh’éra quàter fradèi e do sorèle. Ol Shahbaz Bhatti l’é nasìt a Lahore in d’öna famèa cristiàna catòlega che la egnìa da Khushpur, ü paìs cristià in del distrèt del Faisalabad che l’è ‘n de la pruìnsa del Punjab. Sò pàder, Jacob Bhatti, l’à facc ol militàr e pò l’à facc ‘l insegnànt prìma de dientà ‘l presidènt del Consèi di Céze de Khushpur. In del 1985 ol Bhatti l’à fài nas e l’à güidàt ol Christian Liberation Front e piö tàrde in del 2002 l’à ötàt a fà nas ol All Pakistan Minorities Alliance (APMA) e l’è dientàt ol presidènt de l’asociasiù. Sèmper in del 2002 ‘l s’è iscriìt al Pakistan Peoples Party (PPP), ach se ‘l s’è tegnìt fò da la polìtica, ma chèsto ‘l gh’à mia schiàt de finì in del 2003 in del Exit Control List, öna lìsta de persùne che i pödìa mia lasà ‘l paìs, ach se zamò in del Noèmber de chèl an i ‘l l’à scancelàt vià da la lìsta. (Inanz)
![]() Te 'l savevet che ...![]() El Consili de Cardenza a l'era un orghen collegial di comun de la Lombardia che 'l stava adree ai consol in di sò lavorà: a l'era l'orghen comunal che 'l gh'haveva i pien podé, bon de fà la guerra e la pas, de ricever i imbassador, de vender i ben del comun e de dà di sanzion ai debitor che pagaven no, oltra a havégh l'ultima parolla in su la modifega di statut. Fad su de member ciamad cardenzari o silenziari, gh'haveven l'oblegh de tegnì el secret in sui question che trataven, e despess gh'haveven de nominà lor i consol o i podestà. Despess l'era el nucli del consili strecc del comun, che in d'un quaj sit el se ciamava Senad e in alter Consili di Vegg. Oltra che in l'area storega lombarda 'sti consili chi inn stad fad su anca in di bande del Stat Pontifizzi, soratut in di Marche, e in Toscana. (Va inanz)
![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Yoruba, Bavares, Navajo, Frison del Nord, Osset, Yakut, Gaelich scozzes, Sorab de sota, Emilian e romagnol, Aceh
![]() Un proverbi a cas
"L'è mej en cativ credet che 'n bon dèbet" |
![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() Una vos de scriver
![]() Cossa se po fà?
|