Václav Havel
Václav Havel (es pronuncia: [ˈvaːt͡slaf ˈɦavɛl]; Praga, Txecoslovàquia, 5 d'octubre de 1936 – Hrádeček, Vlčice, República Txeca, 18 de desembre del 2011)[1] fou un escriptor, dramaturg i polític txec. Fou l'últim president de Txecoslovàquia i el primer de la República Txeca.[2]
Biografia
[modifica]Inicis
[modifica]Nasqué el 5 d'octubre de 1936 a Praga, en el si d'una família de classe alta (el seu pare va ser empresari cinematogràfic i posseïa un estudi cinematogràfic i altres empreses,[3] i el seu avi matern havia estat un famós diplomàtic i periodista). El jove Václav va tenir problemes per continuar els seus estudis a l'etapa comunista després d'acabar la seva educació escolar el 1951, pel seu origen burgès.[2] Va poder matricular-se a la Facultat de Ciències Econòmiques de Praga i el 1964 va contraure matrimoni amb Olga Šplíchalová, d'origen obrer, a qui dedicaria les seves Cartes a Olga, escrites durant les freqüents visites a la presó, escrites durant les freqüents visites a la presó.[2] Després d'iniciar estudis sobre economia a la Universitat de Praga, fins que abandonà la carrera universitària. Va treballar com a assistent en un laboratori de química fins que va aconseguir establir-se com a dramaturg a fins de la dècada de 1950, després d'estudiar Art Dramàtic per correspondència.[2][3] Va aconseguir fama com a autor poètic amb obres com Zahradni slavnost («La festa», 1963) i Vyrozumeni («El memoràndum», 1965). Va pertànyer al grup d'escriptors a l'entorn de la revista Tvar.[2]
Activitat política
[modifica]Va oposar-se a la invasió de Txecoslovàquia el 1968 per part de les tropes soviètiques durant els fets coneguts com la Primavera de Praga, la qual cosa li va suposar la prohibició de la publicació de les seves obres.
Fou empresonat per la seva defensa dels Drets Humans i posteriorment fou un dels fundadors del moviment social Carta 77, el 1977, i líder del grup opositor Fòrum Cívic, el 1989.
Després de la caiguda del règim comunista durant la Revolució de Vellut, Havel, com a líder del grup Fòrum Cívic, fou elegit president la República de Txecoslovàquia el 29 de desembre de 1989, càrrec en el qual fou ratificat després de guanyar les eleccions democràtiques de 1990.
El 1992 s'iniciaren les negociacions entre txecs i eslovacs amb l'objectiu de crear dues repúbliques independents, la República Txeca i la República d'Eslovàquia. Havel va dimitir com a president de la República de Txecoslovàquia el 2 de juliol de 1992, i es feu efectiva la separació dels dos països l'1 de gener de 1993.
El 26 de gener de 1993, fou elegit president de la nova República Txeca en les eleccions que hom havia convocat. Durant la seva presidència va aconseguir l'ingrés del país a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). Reescollit com a president el 1998, finalitzà el seu mandat l'any 2003, en què fou succeït per Václav Klaus.
L'any 1990 fou guardonat amb el Premi Internacional Simón Bolívar, concedit per la UNESCO i el govern de Veneçuela. El 1991 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany en reconeixement de la seva trajectòria a favor de la construcció europea; el 1995, amb el Premi Internacional Catalunya en la seva setena edició, juntament amb Richard von Weizsäcker, i el 1997, amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb la cadena de televisió CNN. També va rebre el Premi Erasmus per la seva contribució a la construcció d'Europa i el Premi austríac de literatura europea.
Referències
[modifica]- ↑ «Mor l'expresident de la República Txeca Václav Havel als 75 anys per una infecció pulmonar». Diari Ara, 18-12-2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Václav Havel, mentor de la Revolución de Terciopelo», 18-12-2011.
- ↑ 3,0 3,1 Muere Vaclav Havel, expresidente de la República Checa Diario ABC. 18/12/2011.
Enllaços externs
[modifica]- «Pàgina oficial de Václav Havel» (en txec).
- «Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats 1997» (en castellà). Arxivat de l'original el 2010-03-23.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Gustáv Husák |
President de Txecoslovàquia 1989-1992 |
Succeït per: Dissolució |
Precedit per: Nova creació |
President de Txèquia 1993-2003 |
Succeït per: Václav Klaus |
- Escriptors de Praga
- Dramaturgs txecs
- Dramaturgs en txec
- Escriptors txecs de literatura infantil i juvenil
- Poetes txecs
- Directors de cinema txecs
- Defensors dels drets humans
- Polítics txecs
- Presidents de Txecoslovàquia
- Dissidents polítics
- Anticomunistes
- Compromesos en la no-violència
- Presos de consciència d'Amnistia Internacional
- Companys de la Royal Society of Literature
- Alumnes de la Universitat Tècnica de Praga
- Premis Internacional Catalunya
- Premis Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats
- Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat
- Guanyadors del Premi Erasmus
- Comanadors de les Arts i les Lletres
- Guanyadors del Premi Internacional Carlemany
- Gran Creu de Classe Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany
- Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Gran Creu de Cavaller amb Cordó de l'orde al Mèrit de la República Italiana
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Collar de l'orde de la Creu del Sud
- Doctors honoris causa per la Universitat de Lleida
- Doctors honoris causa per la Universitat de Lieja
- Morts a la República Txeca
- Premi austríac de literatura europea
- Morts d'insuficiència respiratòria
- Doctors honoris causa per la Universitat Tècnica de Dresden
- Doctors honoris causa per la Vrije Universiteit Brussel
- Doctors honoris causa per la Universitat Lliure de Brussel·les
- Doctors honoris causa per la Universitat de Pàdua
- Doctors honoris causa per la Universitat de Varsòvia
- Doctors honoris causa per la Universitat Masaryk de Brno
- Doctors honoris causa per la Universitat Hebrea de Jerusalem
- Doctors honoris causa per la Universitat de Haifa
- Doctors honoris causa per la Universitat Bar-Ilan
- Directors de cinema txecoslovacs
- Escriptors txecs en txec
- Pacifistes europeus
- Naixements del 1936
- Teòrics de la literatura