Nom científic
Nom comú
Distribució
Localització a la península Ibèrica i Balears
Hàbitat
EC
Imatge de l'eruga
Imatge de l'imago
Anthocharis cardamines
Aurora[2]
Europa , Orient Mitjà i Àsia temperada fins al Japó .[3]
Absent en parts del sud-oest i a Balears .[3]
Prats humits, clarianes de bosc, zones amb vegetació ruderal …[3]
Anthocharis cardamines
Anthocharis euphenoides
Aurora groga[2]
Sud-oest d'Europa .[3]
Arreu excepte nord-oest de Portugal i Balears .[3]
Zones seques i càlides amb flors, marges de cultius...[3]
Anthocharis euphenoides
Aporia crataegi
Blanca de l'arç[2]
Nord-oest d'Àfrica , Europa , Orient Mitjà i Àsia temperada fins al Japó . Absent a les illes Balears .[3]
Arreu.[3]
Àrees arbustives, prats, zones agrícoles...[3]
Aporia crataegi
Colotis evagore
Blanqueta de la taperera[2]
Nord-oest d'Àfrica , sud-est de la península Ibèrica , sud-oest de l'Aràbia Saudita , Etiòpia i Somàlia .[3]
Costa mediterrània del sud-oest peninsular.[3]
barrancs i pendents rocosos secs i càlids i marges de camps de cultiu.
Colotis evagore
Euchloe bazae
Grogueta del desert[2]
Endemisme ibèric.[3]
Punts concrets de la Osca i Granada . Extingida a Lleida .[3]
Pendents rocosos càlids i secs, valls àrides i oasis.[3]
Euchloe bazae
Euchloe belemia
Marbrada zebrada[2]
Sud-oest d'Europa , nord d'Àfrica i Orient Mitjà .[3]
Sud i zona central.[3]
Zones rocoses, seques i amb flors, cultius abandonats...[3]
Euchloe belemia
Euchloe crameri
Marbrada comuna[2]
Nord d'Àfrica i sud-oest d'Europa .[3]
Arreu excepte Illes Balears .[3]
Zones obertes, càlides i seques i àrees amb vegetació ruderal .[3]
Euchloe crameri
Euchloe simplonia
Marbrada alpina[2]
Pirineus , Serralada Cantàbrica i Alps .[3]
Pirineus i Serralada Cantàbrica .[3]
prats alpins i subalpins amb flors i pendents rocosos i herbosos.[3]
Euchloe simplonia
Euchloe tagis
Marbrada de ponent[2]
Sud-oest d'Europa i zones del Marroc i del nord d'Algèria .[3]
Sud peninsular i colònies disperses pel centre i nord.[3]
pendents i barrancs rocosos, secs i càlids.[3]
Euchloe tagis
Pieris brassicae
Blanca de la col[2]
Nord, d'Àfrica , Europa i des de l'Orient Mitjà fins a l'Himàlaia . Possiblement també zones dels EUA , Xile i Sud-àfrica , entre d'altres.[3]
Arreu.[3]
Qualsevol.
Pieris brassicae
Pieris ergane
Blanqueta de la pedrosa[2]
Sud d'Europa i Orient Mitjà .[3]
Rara i local, es pot trobar en zones de Castella i Lleó , província de Conca , Aragó , Lleida i Girona .[3]
Zones rocoses i arbustives, càlides i seques.[3]
Pieris ergane
Pieris mannii
Blanqueta de la mitja lluna[2]
Marroc i des del sud d'Europa fins a Turquia i Síria .[3]
Costa sud-oest peninsular, Madrid , Osca i Catalunya .[3]
Zones rocoses, seques i càlides, entre arbustos i arbres dispersos.[3]
Pieris mannii
Pieris napi
Blanqueta perfumada[2]
Nord-oest d'Àfrica , Europa , Orient Mitjà , Àsia temperada i Nord-amèrica .[3]
Arreu excepte Balears .[3]
Preferentment zones humides, herboses i amb flors.[3]
Pieris napi
Pieris rapae
Blanqueta de la col[2]
Nord d'Àfrica , Europa i Àsia . Introduïda a Nord-amèrica i Austràlia .[3]
Arreu.[3]
Qualsevol.[3]
Pieris rapae
Pontia callidice
Pòntia dels cims[2]
Pirineus , Alps , Orient Mitjà fins a Mongòlia i Nord-amèrica .[3]
Pirineus .[3]
Pendents alpins oberts, rocosos i herbosos.[3]
Pontia callidice
Pontia daplidice
Pòntia comuna[2]
Nord d'Àfrica , sud-oest d'Europa i Orient Mitjà .[3]
Arreu.[3]
Qualsevol.[3]
Pontia daplidice
Zegris eupheme
Aurora dels guarets[2]
Marroc , Península Ibèrica i Orient Mitjà .[3]
Present en zones localitzades del centre i est (excepte alguna regió septentrional).[3]
Zones rocoses seques amb flors, marges de cultiu i cultius abandonats.[3]
Zegris eupheme