rima

Potser volíeu: rimà, rimá

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈri.mə/, occidental /ˈri.ma/
Rimes: -ima
Etimologia:

Femení de rim, segle XIII [1].

De arrimar, segle XX [2].

Nom

rima f. ‎(plural rimes)

Concordança fonètica entre paraules a partir de la darrera vocal accentuada, especialment al final dels versos d'un poema.

Derivats

rimar

Traduccions

Concordança fonètica

Albanès: rimë ^(sq) f.
Alemany: Reim ^(de) m.
Anglès: rhyme ^(en)
Àrab: قَافِيَّة‎ ^(ar) f.
Armeni: հանգ ^(hy) ‎(hang)
Belarús: ры́фма ^(be) f. ‎(rifma)
Búlgar: ри́ма ^(bg) f. ‎(rima)
Coreà: 운 ^(ko) ‎(un)
Danès: rim ^(da) n.
Eslovac: rým ^(sk) m.
Eslovè: rima ^(sl) f.
Estonià: riim ^(et)
Finès: riimi ^(fi)
Francès: rime ^(fr) f.
Friülà: rime ^(fur) f.
Gallec: rima ^(gl) f.
Georgià: რითმა ^(ka) ‎(ritma)
Grec: ομοιοκαταληξία ^(el) f. ‎(omiokatalixia)
Hebreu: חָרוּז‎ ^(he)
Hindi: तुक ^(hi) f.
Hongarès: rím ^(hu)
Islandès: rím ^(is) n.
Italià: rima ^(it) f.
Japonès: 韻 ^(ja)
Kazakh: рифма ^(kk) ‎(rïfma/rifma)
Kirguís: рифма ^(ky) ‎(rifma)
Letó: atskaņa ^(lv) f.
Lituà: rimas ^(lt) m.
Macedoni: рима ^(mk) f.
Maori: huarite ^(mi)
Neerlandès: rijm ^(nl) n.
Polonès: rym ^(pl) m.
Portuguès: rima ^(pt) f.
Romanès: rimă ^(ro) f.
Rus: ри́фма ^(ru) ‎(rifma)
Suec: rim ^(sv) n.
Tadjik: қофия ^(tg)
Tai: สัมผัส ^(th)
Turc: kafiye ^(tr)
Txec: rým ^(cs) m.
Ucraïnès: ри́ма ^(uk) f. ‎(rima)
Uzbek: qofiya ^(uz)
Vietnamita: vần ^(vi)
Xinès: 韻 ^(zh) ‎(韵, yùn)

Nom

rima f. ‎(plural rimes)

Pila d'objectes.

Traduccions

Pila de coses

Castellà: rima ^(es) f.

Verb

rima

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de rimar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb rimar.

Miscel·lània

Síl·labes: ri·ma (2)
Anagrames: armi, armí, Irma, marí, mira, Mira, mirà, raïm

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈri.ma/
Rimes: -ima
Etimologia:

[1] De l'occità antic rima, del llatí rhythmus, del grec antic ῥυθμός ‎(rhythmós).

[2] D'origen incert. Potser de arrimar.

[3] Del llatí rima.

Nom

rima f. ‎(plural rimas)

rima (concordança)

Derivats

rimar

Nom

rima f. ‎(plural rimas)

rima (pila d'objectes)

Nom

rima f. ‎(plural rimas)

clivella, fissura

Sinònims

hendidura

Verb

rima

tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb rimar
segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb rimar

Variants

[2] (voseo) rimá

Miscel·lània

Síl·labes: ri·ma (2)
Anagrames: amir ^(revers), mari, Mari, miar, mira, mirá

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rima