Andryala integrifolia
Andryala integrifolia gazapegu | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Asteridae | |
Orde: | Asterales | |
Familia: | Asteraceae | |
Subfamilia: | Cichorioideae | |
Tribu: | Cichorieae | |
Xéneru: | Andryala | |
Especie: |
A. integrifolia L., 1753 | |
Subespecies | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online y World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
El gazapegu[1] (Andryala integrifolia) ye una planta yerbácea de la familia Asteraceae, bien estendida pola rexón mediterránea.
Descripción
[editar | editar la fonte]Ye una planta yerbácea, d'unos 40 a 50 cm a lo más, bien estendida pola rexón mediterránea. Como interés y a diferencia d'otres asteraceaes presenten látex.
Les fueyes son alternes, d'unos dos cm de grosez por 6 o 7 cm de llargor, dentaes y son tomentosas o cubiertes de pelos. Son les pubescencies aterciopelaes les que-y dan esi aspeutu ablancazáu a esta planta, como s'aprecia na semeya del tarmu de la mesma.
Capítulus en corimbos de color mariellu. Toles flores del capítulu tienen dambos sexos, son hermafrodites.
La envoltura de la flor o arreyo ta formáu por bráctees en forma de llanza o llanceolaes, con pelos daqué más visibles que los del tarmu.
Na variedá floccosa, endemismu de la islla de Gran Canaria, les flores apenes sí devasen les bráctees del arreyo, sicasí na integrifolia son d'un terciu del so tamañu aproximao. Toles flores del capítulu son lígulaes, non yá les del estremu. Estes acaben en cinco dientes, son quinquedentaes. Les lígules del estremu tienen nel centru una llinia llonxitudinal de color moráu.
El frutu, como la gran parte de les compuestes, ye un miriguanu con pelos verdosos.
Distribución y hábitat
[editar | editar la fonte]Alcuéntrase nel suroeste d'Europa, Rexón Mediterránea, Macaronesia nes cunetes de caminos, cultivos y yerbazales a plenu sol.
Taxonomía
[editar | editar la fonte]Andryala integrifolia describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 808. 1753.[2]
Andryala: nome xenéricu con derivación dudosa. Quiciabes pocede del griegu aner, andros que significa "machu" y hyalos, que significa cristal.[3]
- Andryala aestival Pomel
- Andryala allochroa Hoffmanns. & Link
- Andryala corymbosa Lam.
- Andryala dissecta Hoffmanns. & Link
- Andryala gracilis
- Andryala humilis Pau
- Andryala reboudiana Pomel
- Andryala sinuata L.
- Andryala undulata J.Presl & C.Presl
- Rothia runcinata Roth[4]
De siguío indíquense otres especies del xéneru Andryala de la Península Ibérica y Baleares:
- Andryala agardhii Haens. ex DC.
- Andryala glandulosa Lam.
- Andryala laxiflora DC.
- Andryala levitomentosa (Nyár.) P.D.Sell
- Andryala pinnatifida Aiton
- Andryala ragusina L.
- Andryala webbii Sch.Bip. ex Christ
Nome común
[editar | editar la fonte]Esta especie ye conocida nel dominiu llingüísticu asturlleonés col nome común gazapegu[1].
Galería
[editar | editar la fonte]-
Planta
-
Corimbo
-
Tarmu
-
cáliz
.
Ver tamién
[editar | editar la fonte]Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ 1,0 1,1 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
- ↑ «Andryala integrifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 13 d'agostu de 2012.
- ↑ Andryala en Flora de Canaries
- ↑ Andryala integrifolia en PlantList
- El conteníu d'esti artículu incorpora material d'una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, espublizada en castellán baxo la llicencia Creative Commons Compartir-Igual 3.0.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]Wikispecies tien un artículu sobre Andryala integrifolia. |