Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Saltar al conteníu

Distritos de Turquía

De Wikipedia

Les provincies de Turquía (81) estrémense en 957 distritos ( ilçeler; sing. ilçe). Na primer República turca y nel Imperiu Otomanu, la unidá alministrativa correspondiente yera'l kaza. El distritu del mesmu nome que la capital de distritu (cola esceición del distritu d'Antakya (n'Hatay). Un distritu puede ocupar árees rurales y urbanes al mesmu tiempu. Un distritu d'una Provincia ye'l "distritu central" ( merkez ilce), el distritu central ye alministráu por un "vicegobernador" designáu y los otros distritos por un "subgobernador" (kaymakam). Cada conceyu (Belediye) na zona urbana (belde) d'un distritu ye una división alministrativa suxeta a eleiciones en función de la provincia.

Distritos de Turquía

Cada distritu (incluyendo'l distritu central) correspuende a un área específica dientro de la provincia. L'área alminístrase dende'l "centru de distritu" (ilçe merkezi, que nun tien de confundise con "distritu central" merkez ilçe), onde mora'l Kaymakam, l'oficial xefe para esi distritu, que ye responsable énte'l gobernador de la provincia. Los distritos centrales nun tienen kaymakam y son alministraos por un vicegobernador.

Tolos centros de distritu tienen conceyos (Belediye), encabezaos por un alcalde escoyíu, qu'alministra un área de conceyu definida (de normal xunida cola zona urbana) pa materies municipales definíes. Un ciertu númberu creciente d'asentamientos, que tán fora de los centros de distritu, tienen conceyos tamién, de normal porque la so población pide unu. Estos son llamaos belde. Nun se convirtieron tovía en centros de distritu porque hai unu mui cerca, o por cuenta d'otres razones. Un belde tien un alcalde (responsable de la so zona municipal), pero non un kaymakam, y depende alministrativamente del centru de distritu del distritu dientro de les llendes del cual asítiase.

Na parte inferior, hai pueblos, qu'escoyeron mukhtars que curien de materies alministratives específiques como la xestión del padrón municipal. Amás, cada barriu (mahalle) d'un centru de distritu y belde tien un Mukhtar tamién, tamién pa cuestiones alministratives específiques. La designación difier un pocu (Koy Mukhtar pa un pueblu, Mukhtar, mahalle Mukhtar pa Muhtar de barriu) y tamién les xeres, que son en gran parte similares pero tán afeches a la la so llocalidá.

En dellos casos, un belde convirtióse en más grande que'l centru de distritu de la que depende, y un centru de distritu convirtióse mayor que'l distritu central del que depende (y munchos otros centros de distritu). Finalmente, hai que mentar la figura del Büyükşehir Belediyesi (o conceyu más grande) pa metrópolis como Istambul o Esmirna, una entidá alministrativa cimera, al mandu de la cual atopamos un alcalde, escoyíu democráticamente, que supervisa un ciertu númberu de conceyos y alcaldes.

Los distritos y les sos poblaciones (a 31 d'avientu de 2008) son los qu'apaecen llistaos darréu, clasificaos por rexón y por provincia (el distritu de la capital apaez en negrina):

Sicasí, habría que mentar que, a les 16 provincies con conceyos más grandes, la población total de la provincia nun ye igual a la suma de toles poblaciones de los distritos. En conceyos mayores aproximao (nel d'Istanbul y Kocaeli dafechu) los distritos tán dientro de la capital. Aquellos distritos que son interurbanos amuésense como "(distritu central)". La población de los distritos centrales tamién s'amuesa en negrina tocantes a la capital. Asina en conceyos más grandes la población real de la provincia ye la suma de toles poblaciones de los distritos, sacante la ciudá capital qu'apaez en negrina. Esto ye ciertu namái pa los 16 conceyos más grandes: Adana, Ankara, Antalya, Bursa, Diyarbakır, Erzurum, Eskişehir, Gaziantep, Istanbul, Esmirna, Kayseri, Kocaeli, Konya, Mersin, Sakarya y Samsun. Pa les 65 provincies restantes la población que figura en cada distritu, sumada, da como resultáu la población total de la provincia.


Distritos d'Esmirna
Distritos de Manisa
Distritos d'Aydın
Distritos de Denizli
Distritos de Muğla
Distritos d'Afyonkarahisar
Distritos de Kütahya
Distritos d'Uşak
Distritos de Samsun
Distritos de Trabzon
Distritos d'Ordu
Distritos de Zonguldak
Distritos de Tokat
Distritos de Çorum
Distritos de Giresun
Distritos de Kastamonu
Distritos de Düzce
Distritos d'Amasya
Distritos de Rize
Distritos de Bolu
Distritos de Karabük
Distritos de Sinop
Distritos de Bartın
Distritos d'Artvin
Distritos de Gümüşhane
Distritos de Bayburt

Población: 11.459.292

Distritos d'Ankara
Distritos de Konya
Distritos de Kayseri
Distritos d'Eskişehir
Distritos de Sivas
Distritos de Yozgat
Distritos d'Aksaray
Distritos de Niğde
Distritos de Nevşehir
Distritos de Kırıkkale
Distritos de Karaman
Distritos de Kırşehir
Distritos de Çankırı

Población: 5.744.243

Distritos de Van
Distritos d'Erzurum
Distritos de Malatya
Districts d'Elazığ
Distritos d'Ağrı
Distritos de Muş
Distritos de Bitlis
Distritos de Kars
Distritos de Hakkâri
Distritos de Bingöl
Districts d'Erzincan
Distritos de Tsolakert
Distritos d'Ardahan
Distritos de Tunceli

Población: 21.044.783

Distritos d'İstanbul
Distritos de Bursa
Distritos de Kocaeli
  • Total: 1.470.358 (tots els districtes són "distritu central")
Distritos de Balıkesir
Distritos de Sakarya
Distritos de Tekirdağ
Distritos de Çanakkale
Distritos d'Edirne
Distritos de Kırklareli
Distritos de Yalova
Distritos de Bilecik

Población: 9.050.691

Distritos d'Adana
Distritos d'Antalya
Distritos de Mersin
Distritos de Hatay
Distritos de Kahramanmaraş
Distritos d'Osmaniye
Distritos d'Isparta
Distritos de Burdur

Población: 7.350.752

Distritos de Gaziantep
Distritos de Şanlıurfa
Distritos de Diyarbakır
Distritos de Mardin
Districts d'Adıyaman
Distritos de Batman
Distritos de Şırnak
Distritos de Siirt
Distritos de Kilis

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. (2010-2011) Studying in Turkey for Erasmus (n'inglés). The Center for EU education and youth programmes, páx. 185.

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]