17 de juliol
data
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 167 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1836 - Soneixa (Alt Palància): els carlins pateixen més de 300 baixes quan surten derrotats a la batalla de Soneixa durant la Primera Guerra Carlina.
- 1839 - Llucena (Alcalatén): els carlins aixequen el Setge de Llucena de 1839 després de la derrota que els infringeix Leopoldo O'Donnell durant la Primera Guerra Carlina.
- Resta del món
- 1717, Londres: s'estrena la Música aquàtica (Water Music en anglès) de Georg Friedrich Händel.
- 1834 - Madrid: en la matança de frares a Madrid de 1834 s'assassinaren 73 frares i 11 resultaren ferits en l'assalt a diversos convents de la ciutat pel rumor que l'aigua de les fonts públiques havia estat enverinada pels frares.
- 1860: Es funda a Tunísia el diari en llengua àrab Al-Raid al-Tunisi.
- 1867, Londres: Karl Marx publica el primer volum d'El Capital.
- 1918 - Iekaterinburg, Rússia: El tsar Nicolau II de Rússia, la tsarina Alexandra de Hessen-Darmstadt i tota la seva família són assassinats pels bolxevics a la casa Ipatiev.[1][2]
- 1921: Marka Gjoni i els seus seguidors funden l'efímera República de Mirdita.
- 1936, Melilla: A les 5 de la tarda hi comença l'aixecament militar contra la República. El tinent coronel Yagüe posa a disposició de Franco tots els efectius de la Legió.
- 1945, Potsdam, Alemanya: Inici de la Conferència de Potsdam. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units.[1]
- 2002, illot de Perejil: Un escamot de l'exèrcit espanyol ocupa l'illot en disputa amb el Marroc, i no l'abandonarà fins al dia 20, gràcies a la mediació del Secretari d'Estat dels Estats Units, Colin Powell.
- 2014, Hràbove, Ucraïna: El vol 17 de Malaysia Airlines que feia la línia entre Amsterdam i Kuala Lumpur és abatut per un míssil terra-aire, i en moren els 298 ocupants.[3]
- 2015: Es publica la primera versió de l'aplicació de vídeo missatgeria Beme.[4]
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1768 - Palma: Maria Pascuala Caro Sureda, científica il·lustrada, doctora en filosofia i religiosa mallorquina (m. 1827).[5]
- 1881 - Inca: Antoni Torrandell i Jaume, compositor musical.
- 1903 - València: Helena Cortesina, cupletista, actriu, directora de cinema i productora, pionera del cinema fet a Espanya (m. 1984).[6]
- 1920 - Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional (1980-2001) i de la Diputació de Barcelona (1973-1977).
- 1934 - Albesa, Nogueraː Marta –o Martha– Palau i Bosch, artista catalana nacionalitzada mexicana, exiliada del franquisme.[7]
- 1937 - Barcelona: Sergi Schaaff i Casals, realitzador i director de televisió català (m. 2023).
- 1952 - Barcelonaː Carme Balagué, actriu catalana de cinema, teatre i televisió.[8]
- 1959 - Barcelona: Salvador Brotons i Soler, compositor i director d'orquestra català.
- 1971 - Artàː Joana Aina Ginard Brunet, "Butlera", actual creadora de l'Argument de Sant Antoni des de l'any 2006.
- Resta del món
- 1561, Florència: Jacopo Corsi, escriptor, poeta, músic i mecenes.
- 1698, Sant-Maloù, Regne de França: Pierre Louis Moreau de Maupertuis, matemàtic i físic francès del segle xviii, conegut per haver estat el primer a formular el principi de mínima acció.[9]
- 1758, Cerhenice: Gottfried Johann Dlabacz, músic i religiós premonstratenc.
- 1804, Leipzig: Carl Ferdinand Becker, compositor i organista.
- 1819, Goshen, Connecticut: Eunice Newton Foote, física i climatòloga pionera (m. 1888).[10][11]
- 1831, Pequín, Xina: Xianfeng, novè emperador de la dinastia Qing (m. 1861).[12]
- 1845, Kristiania: Ragna Nielsen, educadora, escriptora, política i feminista noruega.[13]
- 1860, Trèverisː Clara Viebig, escriptora alemanya (m.1952).[14]
- 1883, Alfred (Maine): James Edward Abbé, fotògraf nord-americà.
- 1888, Bútxatx (Imperi austrohongarès): Shmuel Josef Agnon, escriptor israelià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (m. 1970).[15]
- 1898, Springfield, Ohio: Berenice Abbott, fotògrafa estatunidenca (m. 1991).[16]
- 1910, Saint Louis (Missouri), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.[17]
- 1911, Pequín (Xina): Yang Jiang, dramaturga, escriptora i traductora xinesa, especialment coneguda per la traducció d'obres occidentals com El Quixot (m. 2016).[18]
- 1917, París (França): Christiane Rochefort, escriptora francesa, Premi Médicis de l'any 1988 (m. 1998).[19]
- 1921:
- Minot (Dakota del Nord)ː Mary Osborne, guitarrista de jazz, cantant i fabricant de guitarres estatunidenca.[20]
- Hannah Szenes, membre resistència anti-nazi durant la Segona Guerra Mundial.
- 1925, Breslau, actual Polònia: Anita Lasker-Wallfisch, violoncelista, membre supervivent de l'Orquestra de Dones d'Auschwitz.[21]
- 1930, Szolnok: Arpád Račko, escultor eslovac.[22]
- 1932, Mendoza, Argentina: Joaquín Salvador Lavado Tejón, conegut com a Quino, humorista gràfic i creador de còmics argentí, creador de Mafalda (m. 2020).[23]
- 1935, Bronx, Nova York: Diahann Carroll, actriu i cantant estatunidenca (m. 2019).[24]
- 1940, Atenes: Marina Karella, reconeguda pintora grega.[25]
- 1947, Londres, Anglaterra: Camil·la del Regne Unit, reina consort del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord.[26]
- 1952, Helena, Montana, EUA: Nicolette Larson, cantant Estatunidenca (m. 1997).
- 1954, Hamburg, RDA: Angela Merkel, política alemanya, cancellera del seu país des del 2005 fins al 2021.[27]
- 1957, Torontoː Wendy Freedman, astrònoma canadenca-estatunidenca, coneguda per la mesura de la constant de Hubble.[28]
- 1968, Bonn, Alemanya: Julia Hülsmann, pianista i compositora de jazz alemanya.[29]
- 1975, Palència: Elena Anaya, actriu de cinema espanyola.[30]
- 1980, Pamplona: Idoia Villanueva Ruiz, enginyera informàtica i política espanyola. Ha estat senadora i europarlamentària.[31]
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1891 - Madrid: Joaquim Pi i Margall, pintor i gravador català (n. 1831).
- 2000 - Barcelona: Ramon Aramon i Serra, filòleg català (n. 1907).
- 2010 - Mataró: Teresa Borràs i Fornell, compositora, concertista de piano i professora (n. 1923).[32]
- 2015 - Barcelona: Genoveva Masip i Torner, religiosa catalana, de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, coneguda com Mare Teresa de les Rambles (n. 1923).[33]
- 2024ː
- Alfons Llorenç Gadea, periodista i polític valencià (n. 1951).[34]
- Llofriuː Rosa Regàs i Pagès, escriptora, traductora i editora catalana (n. 1933).[35]
- Resta del món
- 1272 - Narbona, Berenguela Alonso de Molina, amistançada de Jaume el Conqueridor.
- 1566 - Madrid, Fra Bartolomé de Las Casas, frare dominic andalús del Regne de Castella, cronista, teòleg, bisbe de Chiapas (Mèxic) i gran defensor dels indis americans (n. 1484).
- 1588 - Constantinoble, Imperi Otomà: Mimar Sinan, arquitecte i enginyer civil otomà autor d'importants obres com la mesquita de Solimà d'Istanbul (n. 1489).
- 1684 - Kiang-tchon (Yuncheng) Xina: Christian Herdtrich, jesuïta austríac, missioner a la Xina (n. 1625)
- 1766 - Pequín: Giuseppe Castiglione, jesuïta missioner i pintor (n. 1688)
- 1790 - Edimburg, Escòcia: Adam Smith, economista.
- 1793 - París, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793 (n. 1768).[36]
- 1887 - Trenton, Nova Jerseyː Dorothea Dix, educadora, reformadora social americana (n. 1802).[37]
- 1912 - París: Henri Poincaré, matemàtic francès (n. 1854).
- 1959 - Nova York, Estats Units: Billie Holiday, cantant estatunidenca de jazz (n. 1915).[38]
- 1967 - Seaford, Anglaterra: Janet Lane-Claypon, metgessa anglesa, una de les fundadores de la ciència de l'epidemiologia (n. 1877).[39]
- 1994 - Arbona, França: Jean Borotra fou un tennista francès.
- 2001 - Idahoː Katharine Graham, editora periodística nord-americana, propietària i editora de The Washington Post (n. 1917).[40]
- 2005 - Nova York, Estats Units: Geraldine Fitzgerald, actriu irlandesa.
- 2005 - Salisbury, Anglaterra: Edward Heath, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1970-1974) (n. 1916).
- 2009 - Ciutat de Mèxicː María Luisa Elío, escriptora i actriu navarresa exiliada (n. 1926).[41]
- 2015 - Niça, França: Jules Bianchi pilot de fórmula 1.
- 2019 - Roma: Andrea Camilleri, guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista italià, creador del comissari Montalbano (n. 1925).[42]
Festes i commemoracions
modifica- Sants i beats al Martirologi romà (2011): santa Generosa i els Màrtirs de Scillis (180); Aleix de Roma; Jacint, màrtir (s. III); Justa i Rufina, màrtirs de Sevilla (305); Marcel·lina de Milà (s. IV); Teodosi d'Auxerre, bisbe (s. VI); papa Lleó IV (855); Ennodi de Pavia bisbe (521); Fredegand de Kerkedor, abat (s. VIII); Kenelm de Gal·les, príncep (820); Atanasi de Nàpols, bisbe (872); Colomà de Stockerau, pelegrí (1012); Andreu i Benet de Skalka, eremita (1034); Eduvigis de Polònia, reina (1399); Pere Liu Ziyu, màrtir (1900); Pavol Gojdic, bisbe de Presov, màrtir (1960).
- Beats: Màrtirs de Compiègne, carmelites (1794).
- Sants i beats no inclosos al Martirologi: Marina de Bitínia, màrtir; Livari de Marsal, cavaller màrtir (451).
- Beats: Constança de Sicília, reina.
- Servent de Déu Bartolomé de Las Casas, dominic.
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Blas de la Encarnación (1612).
Esglésies orientals
modificaEsglésia Apostòlica Armènia
modifica- 28 Margats (4 de juliol del calendari julià): Bianorau i Silvà de Pisídia, màrtirs; Donat de Líbia, bisbe màrtir; Marc i Andreu de Jerusalem, ascetes; Marc i Mòcim d'Alozonos, màrtirs; Teodosi, prevere màrtir.
Església Copta
modifica- 10 Abib: Sofonies, profeta; Taosor de Corint, bisbe, i Dignià màrtir; Teodor de Pentàpolis, bisbe màrtir; Gabriel VII d'Alexandria, patriarca (1568); Mar Pere, màrtir; consagració de l'església dels Sants Sergi i Bacus de Rusafa
Església Ortodoxa de Síria
modifica- Ḥabib, diaca màrtir, deixeble de Jaume el Menor; Joan el Baptista, seguidor de Jesús, màrtir; Zenobi; consagració de l'església de Sant Tomàs Apòstol.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
modifica- Se celebren els corresponents al 30 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
modificaCorresponen als sants del 4 de juliol del calendari julià.
- Sants: Innocenci, Sebaste i màrtirs de Sírmium (304); Teodor de Cirene, bisbe màrtir; Cipril·la de Cirene, màrtir; Aroa i Llúcia, màrtirs; Teòdot i Teòdota de Cesarea, màrtirs; Andreu de Creta, bisbe de Gortina; Marta, mare de Simeó Estilita el Jove (551); Andreu de Bogoliubsk, príncep (1174), Andreu el Rus, del Cairo (1174); Miquel Coniata, bisbe d'Atenes (1220); Eufemi de Suzdal, abat (1404); translació de les relíquies de Martí de Tours; Andreu Rubliov, pintor (1430); Ticó, Basili i Nicó de Solovki, monjos (s. XVI); Marc el Confessor, monjo; Joan de Sarov, abat (1737); Nicolau II de Rússia i la família imperial russa, màrtirs reials (1917); Nil de Poltava, màrtir (1918); Sava de Gornji Karlovac, màrtir; Dmitri, prevere màrtir (1936); Jordi de Sèrbia, prevere màrtir (1941); Sinaxi dels Sants Pares de Pskovo-Petstxersk; Sinaxi dels Sants Pares de Tver.
- Església Ortodoxa Grega
- Sants: Asclèpia, taumaturga; Menigne, monjo; Teòdot del Líban, màrtir; Teòfil, prevere; Donat de Líbia, bisbe.
Esglésies luteranes
modifica- Bartolomé de las Casas, religiós; Església Evangèlica d'Alemanya: Màrtirs de Scillis.
Notes
modifica- ↑ 1,0 1,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Alexandra F’odorovna | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ «L’avió de Malàisia fou abatut probablement per les forces pro-russes». Vilaweb, 17-07-2024 [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «Casey Neistat's Beme Is a Social App That Aims to Replace Illusions With Reality».
- ↑ «Semblança biogràfica de Pascuala Caro y Sureda (1768-1827) - Escriptores valencianes de l'Edat Moderna». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 24 maig 2023].
- ↑ «Un libro recoge la historia de Helena Cortesina, la valenciana pionera del cine» (en castellà). Culturplaza, 26-10-2023. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Martha Palau Bosch. Premio Nacional de Bellas Artes» (en castellà). Gobierno de México. Secretaría de Educación Pública. Acciones y Programas, 01-01-2015. [Consulta: abril 2022].
- ↑ «Carmen Balagué» (en castellà). e-cartelera. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Pierre-Louis Moureau de Maupertuis (1698-1759)». Biblioteca Nacional de França. [Consulta: 2 juliol 2023].
- ↑ Brahin, Jessica. «Eunice Newton Foote (1819-1888), la climatóloga que descubrió el abrigo del planeta Tierra en el sudor de los gases, salivó igualdad y fue carbonizada por el efecto Tyndall (I)» (en castellà). Mujeres con ciencia, 17-09-2019. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ Brahin, Jessica. «Eunice Newton Foote (1819-1888), la climatóloga que descubrió el abrigo del planeta Tierra en el sudor de los gases, salivó igualdad y fue carbonizada por el efecto Tyndall (II)» (en castellà). Mujeres con ciencia, 24-09-2019. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ Lorenz, Astrid. «Ragna Nielsen» (en noruec). Store norske leksikon, abril 2024. [Consulta: agost 2024].
- ↑ «Lebenslauf. Biographische Daten von Clara Viebig» (en alemany). Clara-Viebig-Gesellschaft. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1966» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Bravo, Gustavo. «Berenice Abbott» (en castellà). Profesor de fotografía, 11-08-2017. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Barbara O'Neil (1910-1980)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ Bauer, Patricia. «Yang Jiang Chinese Writer and Author» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: novembre 2019].
- ↑ Flower, John. Historical Dictionary of French Literature (en anglès). Scarecrow Press, 2013-01-17, p. 436 i 437. ISBN 978-0-8108-7945-4.
- ↑ Wilson, John S. «Mary Osborne, Electric Guitarist Lauded in Jazz World, Dies at 70» (en anglès). nytimes.com, 06-03-1992. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ «Lasker-Wallfisch, Anita». Music and the Holocaust. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Navždy nás opustil Arpád Račko (†84): Významný košický sochár, autor slávneho Maratónca mieru» (en eslovac). Topky, 02-01-2015.
- ↑ «Quino (Joaquín Salvador Lavado)». Lambiek Comiclopedia. [Consulta: 2 juliol 2023].
- ↑ Waggoner, Cassandra. «Diahann Carroll (1935-2019)» (en anglès americà). BlackPast.org. Història afroamericana, 23-05-2008. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Marina Karella - From Paris to Greece, with love». ellines.com. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Lo que significa que Camila Parker se convierta en reina consorte» (en castellà). El Tiempo, 07-02-2022. [Consulta: 9 juny 2022].
- ↑ «Angela Merkel | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ Oakes, Elizabeth H. Encyclopedia of World Scientists (en anglès). Infobase Publishing, 2007, p. 251 i ss.. ISBN 978-1-4381-1882-6.
- ↑ Samspson, Beate. «Musikfrauen vorgestellt: Julia Hülsmann – Pianistin» (en alemany). Bayerischer Rundfunk. BR-Klassik, 06-03-2021. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ «Elena Anaya: biografía y filmografía» (en espanyol europeu). AlohaCriticón, 30-10-2016. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Idoia VILLANUEVA RUIZ» (en anglès). MEPs. European Parliament. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ «Teresa Borràs» (en espanyol europeu). Mujer y guitarra española, 12-06-2009. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Genoveva Masip i Torner | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «S'ha mort el periodista i polític Alfons Llorenç». [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ «Rosa Regàs i Pagès | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «Charlotte de Corday d'Armont dite Charlotte Corday» (en francès). Larousse. [Consulta: juliol 2020].
- ↑ «Dorothea Dix» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «Billie Holiday | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Ogilvie, Marilyn Bailey; Harvey, Joy Dorothy. The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z (en anglès). Taylor & Francis, 2000, pàg. 741. ISBN 978-0-415-92040-7.
- ↑ «Katharine Graham» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ Cruzado Soria, Maribel. «María Luisa Elío Bernal». Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ «Andrea Camilleri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Kalender - 17. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 de juliol.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de juliol