Jean de Florette
Jean de Florette és una pel·lícula francesa rodada l'any 1986 a la Provença rural. Va ser dirigida per Claude Berri, basada en una novel·la de Marcel Pagnol. És part d'una duologia i va ser seguida per la pel·lícula Manon des sources. Va ser interpretada per actors molt coneguts com a Gérard Depardieu, Daniel Auteuil, que guanyà el premi BAFTA per la seva interpretació, i Yves Montand en un dels seus darrers papers abans de morir.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Claude Berri |
Protagonistes | |
Producció | Alain Poiré |
Dissenyador de producció | Bernard Vézat (en) |
Guió | Gérard Brach, Claude Berri i Marcel Pagnol |
Música | Jean-Claude Petit |
Fotografia | Bruno Nuytten |
Muntatge | Hervé de Luze |
Vestuari | Sylvie Gautrelet |
Distribuïdor | Pathé Distribution i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | França, Itàlia i Suïssa |
Estrena | 1986 |
Durada | 120 min i 118 min |
Idioma original | francès |
Rodatge | Ribòus, Mirabèu, Ansoís, Someire i Chapelle Saint-Joseph de Vaugines (en) |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Jean de Florette (en) |
Gènere | drama i pel·lícula basada en una novel·la |
Lloc de la narració | França |
La pel·lícula va ser filmada al mateix temps que Manon des sources, durant set mesos. En aquell moment va ser la pel·lícula francesa de més pressupost que s'havia fet mai i va ser una gran reeixida comercial i de crítica a l'Estat francès i a l'internacional. Va ser nominada per a 8 premis César i 10 BAFTA.
Argument
modificaLa història té lloc a una petita vila de la Provença (entre Marsella i Ais en Provença) poc després de la Primera Guerra Mundial. Ugolin Soubeyran (Auteuil) torna de matinada del seu servei militar i desperta el seu oncle César – conegut com a 'Le Papet' (Montand). Ugolin té el projecte de cultivar clavells però de primer no ho explica al seu oncle. Com que es necessita aigua, Ugolin i César fan plans de comprar un terreny amb una font que és propietat del seu veí, Pique-Bouffigue. Aquest però no vol vendre-la, es barallen i Pique-Bouffigue mor accidentalment en mans de César sense que aquest no manifesti cap remordiment. Després D l'enterrament Ugolin i César estronquen la surgència de la font amb ciment, tot esperant de veure què faran els hereters amb l'heretat.
L'herència va a parar a un descendent de Florette de Berengere, germana del finat, la qual havia estat amiga d'infantesa de Papet.
El fill de Florette, Jean Cadoret (Depardieu), arriba a la vila amb la seva dona Aimée i la seva filla Manon. Cadoret, que és cobrador d'impostos geperut i no té experiència de la vida de pagès, però té plans per quedar a viure a la finca que ha heretat, cultivar la terra i criar conills per a guanyar-se la vida. Ugolin i el seu oncle fan veure que l'ajuden però en realitat volen que Cadoret fracassi per a obtenir l'heretat i sobretot l'aigua de la font, l'existència de la qual li amaguen.
Malgrat unes primeres reeixides esplendoroses dels projectes de Cadoret, una sequera persistent comença a amenaçar-los dramàticament.[1]
Repartiment
modifica- Yves Montand com César Soubeyran / "Le Papet": occità "Papet" significa manyagosament "avi".[2] César és l'orgullós patriarca de la seva moribunda família i manipula el seu nebot Ugolin qué és l'únic parent que li queda.[3] La dona d'Yves montand, Simone Signoret, va morir durant el rodatge de la pel·lícula.[4]
- Daniel Auteuil com Ugolin, nebot de César, Ugolin té un lleuger retard mental.
- Gérard Depardieu com Jean Cadoret, fill de Jean de Florette. És un romàntic idealista de la vida al camp però no té gaire idea de fer de pagès.
- Élisabeth Depardieu com Aimée Cadoret: Jean és una antic cantant d'òpera per això dona a la seva filla el nom de Manon, de l'òpera de Puccini Manon Lescaut. En la vida real Élisabeth era l'esposa de Gérard Depardieu.
Nominacions
modificaReferències
modifica- ↑ The New York Times. Jean de Florette (en anglès). The New York Times, ?.
- ↑ Bernstein, Richard «Film; France's savoury tale of fate». New York Times, 21-06-1987 [Consulta: 27 juliol 2008].
- ↑ Robinson, Tasha «Jean De Florette / Manon Of The Spring». The A.V. Club, 08-08-2007 [Consulta: 29 juliol 2008].
- ↑ Falconer, Kieran «The landscape of Manon des Sources». The Times. News Corporation [Londres], 08-08-2005 [Consulta: 27 juliol 2008].