si

Multilingüe

Símbol

si

Codi de llengua ISO 639-1 del singalès.

Català

Pronúncia(i): /ˈsi/
Rimes: -i
Etimologia: [1] Conjunció: del llatí sī, segle XII.
Etimologia: [2] Nom: del llatí sĭnus, segle XIII. Doblet del cultisme sinus.
Etimologia: [3] Nota musical: de les inicials llatines Sancte Ioannes de l'himne Ut queant laxis de Pau el Diaca d'on es va extraure l'escala musical, segle XIII.
Etimologia: [4] Pronom: del llatí sibī, datiu de ille ‎(«ell»).

Conjunció

si

Nexe condicional que introdueix un supòsit, una premissa.

Traduccions

Conjunció

Alemany: wenn ^(de), falls ^(de)
Anglès: if ^(en), whether ^(en)
Castellà: si ^(es)
Eslovè: če ^(sl)
Francès: si ^(fr)
Hindi: अगर ^(hi), यदि ^(hi)
Neerlandès: indien ^(nl), als ^(nl)
Rus: если ^(ru) ‎(iesli)

Nom

si m. ‎(plural sins)

Cavitat interna del cos.
(per extensió) Part interna d'una cosa.

Sinònims

bust, pit, sina, tòrax
mare, matriu

Traduccions

Cavitat interna

Anglès: cavity ^(en), womb ^(en)
Castellà: seno ^(es)
Francès: sinus ^(fr)
Italià: seno ^(it)

Part interna

Anglès: heart ^(en)
Castellà: seno ^(es)
Francès: sein ^(fr)
Italià: seno ^(it)

Nom

si m. ‎(plural sis)

Setena nota musical de l'escala.

Traduccions

Nota musical

Anglès: B ^(en)
Castellà: si ^(es)
Francès: si ^(fr)
Italià: si ^(it)

Pronom

si

Forma del pronom reflexiu de tercera persona quan s'usa darrere de preposicions.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Reforçada	Elidida	Plena ¹	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majestàtic	nós ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós ⁴
		Formal	vostè ⁵
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vostès ⁸
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ També usat com a proclític en alguns parlars. ²⁾ Usat després de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.

Miscel·lània

Anagrama: is ^(alfagrama)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsi/
Rimes: -i
Homòfon: sí
Etimologia:

Del llatí si.

Del llatí Sancte Ioannes ‎(«Sant Joan»), les dues primeres paraules del quart vers de l'himne Ut queant laxis.

Conjunció

si

si (nexe condicional)

Nom

si m. ‎(plural sis)

si (nota musical)

Miscel·lània

Síl·labes: 1

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre si

Francès

Pronúncia: /si/

Conjunció

si

si (nexe condicional).

Adverbi

si

tan
sí (expressant desacord a una sentència o pregunta negativa)

Relacionats

oui

Nom

si m. ‎(plural invariable)

si (nota musical)

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /siː/

Conjunció

si

si (nexe condicional)
Si versus horum duorum poetarum neglegetis, magna parte litterarum carebitis.‎
Si ignores els versos d'aquests dos poetes, mancarà una gran part de la literatura.

Romaní

Verb

si

ésser, ser
(seguit d’acusatiu) tenir

Antònims

naj

Descendents

Caló català: sinar ‎(siná), sinyar ‎(sinjá), sinelar ‎(sinəlà)
Caló espanyol: sinar ‎(sinár), sinelar ‎(sinelár)

Vegeu també

Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.

Sicilià

Pronom

si ‎(reflexiu)

es