Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Transfiguration pending
Vés al contingut

Anàleg solar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un anàleg solar és un tipus d'estrella fotomètricament similar al Sol del sistema solar. Són estrelles de seqüència principal o sub-gegants amb índex de color B-V similars al Sol (0,65).[1] Un "bessó solar" és una estrella anàloga al sol amb un del tipus espectral, una temperatura de superfície, una velocitat de rotació, una massa, i variabilitat i metal·licitat molt semblants als valors solars.[2] Aquests valors serien:

  • Temperatura dintre de 10 K.
  • Metal·licitat dins de 0,05 dex.
  • Edat pels volts de 1000 milions d'anys, perquè el seu estat evolutiu sigui comparable.
  • Cap estrella acompanyant coneguda, ja que el Sol no en té.

L'observació d'aquests tipus d'estrelles és important per a entendre millor les propietats del Sol en relació amb altres estrelles i la possibilitat de l'habitabilitat dels planetes.

Les següents estrelles es consideren bessons solars:

Nom Una altra denominació Constel·lació Tipus espectral Magnitud aparent Distància
(Anys llum)
Alpha Centauri A Rigil Kentaurus Centaure G2V +1,33 4,365
Asterion β Canum Venaticorum Llebrers G0V +4,26 27,4
18 Scorpii HIP 79672 Escorpió G2V +5,50 45,7
37 Geminorum HIP 33277 Bessons G0V +5,74 56,3
51 Pegasi HIP 113357 Pegàs G2.5IVa +5,49 50,1
HD 98618 HIP 55469 Ossa Major G5V +7,66 126
HD 101364 HIP 56948 Dragó G5 +8,65 217

Referències

[modifica]
  1. Hall, J. C.; Lockwood, G. W. «The Chromospheric Activity and Variability of Cycling and Flat Activity Solar-Analog Stars». The Astrophysical Journal, 614, 2004, pàg. 942-946 [Consulta: 18 setembre 2007].[Enllaç no actiu]
  2. Porto de Mello, G.; da Silva, R.; da Silva, L.. «A Survey of Solar Twin Stars within 50 Parsecs of the Sun». A: Bioastronomy 99: A New Era in the Search for Life, pp. 73-78. ISBN 1-58381-044-7 [Consulta: 18 setembre 2007]. 

Vegeu també

[modifica]