Ksi1 Canis Majoris
.svg/25px-Galaxy_symbol_(fixed_width).svg.png){kind=small}
Ksi¹ Canis Majoris (ξ¹ CMa / 4 Canis Majoris) és un estel a la constel·lació del Ca Major de magnitud aparent +4,33.[8] Comparteix la denominació de Bayer «Xi» amb la ξ² Canis Majoris, les dues separades visualment 51 minuts d'arc. Físicament no estan relacionades, ja que Ksi¹ Canis Majoris s'hi troba aproximadament a 1.380 anys llum del sistema solar, mentre que Ksi² Canis Majoris està a un terç d'aquesta distància.
Característiques
[modifica]Ksi¹ Canis Majoris és una subgegant blanc-blavosa de tipus espectral B0.7IV.[8] La seva temperatura efectiva és de 27.000 - 27.720 K[9][10][11] i llueix amb una lluminositat bolomètrica —en totes les longituds d'ona— 25.100 vegades major que la lluminositat solar.[12] Amb un radi 7,1 vegades més gran que el del Sol, gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada d'entre 10 i 20 km/s, lenta per a un estel de les seves característiques.[10][10][9]
Ksi¹ Canis Majoris presenta una metal·licitat inferior a la solar ([Fe/H] = -0,18).[11] Té una massa de 12,5 masses solars i una edat de 23,6 milions d'anys.[13] En ser tan massiva, finalitzarà la seva vida esclatant violentament en forma de supernova.
Possible variabilitat i camp magnètic
[modifica]És possible que Ksi¹ Canis Majoris siga una variable del tipus Beta Cephei, encara que la seva variabilitat no està contrastada.[8][14]
D'altra banda, posseeix un camp magnètic que va ser detectat per primera vegada el 2006. Altres variables Beta Cephei on s'han detectat camps magnètics són β Cephei —prototip del grup— i V2052 Ophiuchi.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Peter De Cat «Discovery of magnetic fields in the Cephei star 1 CMa and in several slowly pulsating B stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Letters, 1, 1r juny 2006, pàg. L61-L65. DOI: 10.1111/J.1745-3933.2006.00175.X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Carbon, nitrogen, and oxygen abundances in early B-type stars» (en anglès). Astrophysical Journal, març 1992, pàg. 673–700. DOI: 10.1086/171116.
- ↑ Norberto Castro «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 19-12-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201628541.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 7,0 7,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Ksi1 CMa -- Variable Star of beta Cep type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ 9,0 9,1 Lefever, K.; Puls, J.; Morel, T.; Aerts, C.; Decin, L.; Briquet, M. «Spectroscopic determination of the fundamental parameters of 66 B-type stars in the field-of-view of the CoRoT satellite». Astronomy and Astrophysics, 515, 2010. A74.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Hubrig, S.; Briquet, M.; De Cat, P.; Schöller, M.; Morel, T.; Ilyin, I. «New magnetic field measurements of β Cephei stars and slowly pulsating B stars». Astronomische Nachrichten, 330, 4, 2009. 317.
- ↑ 11,0 11,1 Soubiran, C.; Le Campion, J.-F.; Cayrel de Strobel, G.; Caillo, A. «The PASTEL catalogue of stellar parameters». Astronomy and Astrophysics, 515, 2010. A111.
- ↑ 12,0 12,1 Hubrig, S.; Briquet, M.; Schöller, M.; De Cat, P.; Mathys, G.; Aerts, C. «Discovery of magnetic fields in the βCephei star ξ1 CMa and in several slowly pulsating B stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 369, 1, 2006. pp. L61-L65.
- ↑ Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
- ↑ «Ksi01 Canis Majoris» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 2 gener 2021].
