Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Transfiguration pending
Vés al contingut

Llista de sobirans de Bulgària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Llista de sobirans de Bulgària, que van governar el país amb algunes interrupcions del 681 fins a l'abolició de la monarquia el 15 de setembre de 1946. Les dominacions estrangeres principals foren la romana d'Orient (dos segles) i otomana (cinc segles). Els monarques van portar el títol de kan, després de kniaz i més tard tsar.

Llista de sobirans de Bulgària

[modifica]
Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort
Dinastia Dulo (681-753)
Kan Asparukh Khan 681-700 fill del kan Kubrat, governant de la Gran Bulgària; després de la victòria a la batalla d'Ongal el 680 va formar el modern país de Bulgària. Va morir el 700 en batalla contra els khàzars.[1]
Khan Tervel 700-721 va rebre el títol de cèsar el 705.[2][3] Tervel fou conegut com el Salvador d'Europa per la decisiva batalla victoriosa contra els àrabs al setge de Constantinoble (717-718). Va morir el 721.[4]
Khan Kormissoix (Kormessi) 721-738 Data de la mort desconeguda.[5]
Khan Sevar 738-753 Darrer sobirà de la dinastia Dulo. Va morir de mort natural o fou destronat el 753.[6]
clan Vokil (753-762)
Khan Kormissoix 753-756 Inici d'un període de inestabilitat interna. Deposat el 756.[7]
Khan Vinekh 753-760 Assassinat el 760.[8]
clan Ugain (762-765)
Khan Telets 760-763 Assassinat el 763.[9]
No dinàstic (765-766)
Khan Sabin 763-765 Probablement d'origen eslau. Deposat pel Consell del Poble el 766, va fugir a Bizanci.[10]
clan Vokil (766)
Khan Umor o Rumar 766 va governar només 40 ddies. Deposat el 766 va fugir a Bizanci.[11]
No dinàstic (766-803)
Khan Toktu 766-767 Morts als boscos del Danubi el 767 pels seus opositors.[12]
Khan Pagan o Baian 767-768 Assassinat pels seus criats a la regió de Varna.[13]
Telerig Khan Telerig 768-777 Va fugir a Constantinoble el 777 i es va batejar.[14]
Khan Kardam 777-803 Final de la crisi. Consolidació del país. Data de la mort desconeguda.[15]
Dinastia Krum/Dulo (803-977)
Krum Kan Krum 803-814 Famós per la batalla de Pliska en la qual va morir l'emperador bizantí Nicèfor I el Logoteta, i també per les seves lleis. Va morir per causes naturals el 13 d'abril del 814. Hi ha algunes teories sobre la seva mort.[16]
Omurtag Gran Khan (Kanasubigi),[17]
Ruler of the many Bulgarians[18]
Omurtag 814-831 conegut per la seva política constructiva, les reformes administratives i la persecució del cristians.[19]
Khan Malamir 831-836 Tercer (i petit) fill d'Omurtag. Mort de causes naturals encara jove.[20]
Khan Presian I 836-852 Quasi tota Macedònia fou agregada a Bulgària.[21]
Boris I Khan/príncep (Knyaz) Boris I 852-889 Cristianització de Bulgària; adopció de l'antic búlgar com llenguatge oficial de l'estat i l'església; coneixement com autocèfala de l'església búlgara.[22] Va abdicar el 883, mort el 2 de maig de 902, quan tenia uns 80 anys.[23] Fou declarat sant.
Príncep Vladímir Pacate 889-893 Fill gran de Boris I. Va intentar restaurar el tengrisme. Deposat i encegat pel seu pare el 893.[24]
Príncep/Emperador (Tsar)
Emperador dels Búlgars i els Romans (títol reclamat)[25]
Emperador del Búlgars (títol reconegut)[26]
Simeó I 893-927 Tercer fill de Boris I, preparat per ser sacerdot però entronitzat durant el Consell de Preslav. Bulgària va arribar al seu apogeu i màxima extensió superficial. La cultura va viure la seva edat d'or. Mor d'un atac de cor el 27 de maig de 927, amb 63 anys.[27]
Emperador
Emperador dels Búlgars[28]
Pere I 927-969 Segon fill de Simeó I. Els seus 42 anys de govern és el regnat més llarg de la història de Bulgària. Va abdicar el 969 i va morir com a monjo el 30 de gener del 970.[29] Proclamat com a sant.
Boris II de Bulgària Emperador Boris II 970-971 Fill gran de Pere I. Destronat pels romans d'Orient el 971. Mort per accident pels guàrdies de frontera el 977 quan intentava tornar al país.[30]
Romà de Bulgària Emperador Romà de Bulgària 977-991 (997) Segon fill de Pere I. Castrat pels romans d'Orient va poder fugir a Bulgària el 977. Capturat en una batalla pels romans d'Orient el 991 va morir presoner a Constantinoble el 997.[31]
Dinastia Cometopuli (997-1018)
Samuel Emperador
Emperador dels Búlgars[32]
Samuel 997-1014 Co-governant i general sota Romà entre 976 i 997. Oficialment proclamat emperador de Bulgària el 997. Mort d'un atac de cor el 6 d'octubre de 1014,

quan tenia 69 o 70 anys.[33]

Emperador Gabriel Radomir 1014-1015 Fill gran de Samuel, coronat el 15 d'octubre de 1014. Assassinat pel seu cosí Ivan Ladislau l'agost del 1015.[34]
Emperador Ivan Ladislau 1015-1018 Fill del noble Aron de Bulgària i nebot de Samuel. Mort en el setge de Dirràquion.[35] La seva mort va suposar el final del Primer Imperi Búlgar que fou annexionat a l'Imperi Romà d'Orient.

Sobirans proclamats durant el domini romà d'Orient (1018-1185)

[modifica]
Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort
Dinastia dels Cometòpuls
Pere II Delyan Emperador Pere II Delyan 1040-1041 Deia ser descendent de Gavril Radomir. Va dirigir una revolta que va fracassar.[36]
Pere III o Constantí Bodin Emperador Pere III o Constantí Bodin 1072 Descendent de Samuel, fou proclamat emperador de Bulgària després de Pere I durant la revolta de Jordi Voitekh.[37] Entre 1081 i 1101 fou rei de Duklja.
Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort
Dinastia Assèn
Emperador Pere IV 1185-1190 De nom Teodor, fou proclamar emperador amb el nom de Pere IV durant la reeixida revolta de Pere i Ivan. El 1190 va cedir el tron al seu germà petit.[38]
Emperador Ivan Assèn 1190-1196 Germà petit de Pere IV. General victoriós, va governar fins al 1196 quan fou assassinat pel seu cosí Ivanko.[39]
Emperador Pere IV 1196-1197 Assassinat el 1197.[38]
Emperador
Emperador dels Búlgars i Vlacs
Kaloian Assèn 1197-1207 Tercer germà de Pere i Ivan. Va expandir Bulgària i va reunir l'església búlgara amb la catòlica. Assassinat per conspiradors durant el setge de Salònica.[40]
Boril Emperador Boril 1207-1218 Fill d'una germana de Kaloian. Deposat i cegat el 1218.[41]
Emperador
Emperador dels Búlgars i Grecs[42]
Ivan Assen II 1218-1241 Fill gran d'Ivan Assèn I. El segon imperi arriba al seu zenit. Mort per causes naturals el 24 de juny de 1241 quan tenia 46 o 47 anys.[43]
Emperador Kaliman Assèn 1241-1246 Fill d'Ivan Assèn II. Nascut el 1234, va morir enverinat el 1246 als 12 anys.[44]
Miquel I Assèn Emperador Miquel I Assèn 1246-1256 Fill d'Ivan Assen II. Assassinat pel seu cosí Kaliman.[45]
Emperador Kaliman Assèn II 1256 Assassinat el 1256.[46]
Emperador Mitso Assèn 1256-1257 Va fugir a l'Imperi de Nicea el 1261.[47]
Constantí Tikh Assèn Emperador
En Crist el Senyor i Pietòs Emperador i Autòcrata dels Búlgars[48]
Constantí Tikh Assèn 1257-1277 Bolyar de Skopie. Assassinat el 1277 pel líder camperol Ivailo de Bulgària.[49]
Emperador Ivan Assèn III 1279-1280 Fill gran de Mitso Assèn. Va fugir a Constantinoble amb el tresor[50]
No dinàstic
Emperador Ivailo 1277-1280 Líder d'una revolta de camperols. Va fugir a l'Horda d'Or però fou assassinat per Nogai Noyan.[36]
Dinastia Terter (1280–1292)
Emperador Jordi Terter 1280-1292 Bolyar de Cherven. Va fugir a l'Imperi Romà d'Orient el 1292, mort a Bulgària el 1308-1309.[51]
No dinàstic (1292–1300)
Emperador Smilets 1292-1298 Bolyar de Kopsis. Assassinat o mort per causes naturals el 1298.[52]
Emperador Txaga l'Usurpador 1299-1300 fill de Nogai Noyan. Deposat i estrangulat a presó el 1300.[53]
Dinastia Terter (1300–1322)
Teodor Svetoslav Emperador Teodor Svetoslav 1300-1321 Fill de Jordi Terter I. Va passar la seva joventut com a ostatge a l'Horda d'Or. El seu govern va marcar el renaixement de Bulgària. Mort per causes naturals el 1321, amb entre 50 i 55 anys.[54]
Emperador Jordi II Terter 1321-1322 Fill de Teodor Svetoslav. Mort per causes naturals el 1322.[55]
Dinastia Xixman (1323-1396)
Emperador Miquel Xixman 1323-1330 Bolyar de Vidin. Ferit de mort a la batalla de Velbazhd el 28 de juliol del 1330 contra els serbis.[56]
Emperador Ivan Esteve 1330-1331 Fill de Miquel III Shishman. Deposat el març de 1331, va fugir a Sèrbia.[57] Hauria mort el 1373.
Ivan Alexandre Emperador
En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars[58] i Grecs[59]
Ivan Alexandre 1331-1371 Boiar de Lòvetx. Descendent de les dinasties d'Assèn, Terter i Shishman. Segona edat d'or de la cultura búlgara. Mort per causes naturals el 17 de febrer del 1371, deixant Bulgària dividida entre els seus fills.[56]
Ivan Xixman Emperador
En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars i Grecs[60]
Ivan Xixman 1371-1395 Quart fill d'Ivan Alexandre. Decapitat pels otomans el 3 de juny del 1395.[61]
Ivan Stratsimir Emperador
Emperador dels Búlgars[62]
Ivan Stratsimir 1356-1396 Tercer fill d'Ivan Alexandre. Va governar a Vidin. Capturat pels otomans el 1396 fou empresonat a Bursa on fou estrangulat.[63]
Imatge Títol Nom Regnat Notes/mort
Casa de Battenberg
Príncep Alexandre I 29 d'abril de 1879 - 7 de setembre de 1886 Va abdicar sota pressió de Rússia. Mort el 23 d'octubre de 1893 a Graz.
Casa de Saxònia-Coburg-Gotha
Ferran de Bulgària Príncep/rei (tsar) Ferran de Bulgària 7 de juliol de 1887 - 3 d'octubre de 1918 va esdevenir tsar (internacionalment reconegut com a rei) quan es va proclamar la independència el 22 de setembre. Va abdicar el 3 d'octubre de 1918 després de derrota a la I Guerra Mundial. Mort el 10 de setembre de 1948 a Coburg (ciutat d'Alemanya).
Boris III Rei (Tsar) Boris III 3 d'octubre de 1918 - 28 d'agost de 1943 Mort el 28 d'agost de 1943 em circumstàncies poc clares.
Simeó II Rei (Tsar) Simeó II 28 d'agost de 1943 - 15 de setembre de 1946 Monarquia abolida pels comunistes. Va exercir com a 47è primer ministre de Bulgària entre el 24 de juliol de 2001 i el 17 d'agost de 2005.

Llista alternativa abreujada

[modifica]

Primer Imperi Búlgar

A l'Imperi Romà d'Orient

Segon Imperi Búlgar

A l'Imperi Otomà
A l'Àustria 1683-1690
A l'Imperi Otomà 1690-1908

'; Regne de Bulgària

Referències

[modifica]
  1. Andreev i Lalkov, 1996, p. 19.
  2. Andreev i Lalkov, 1996, p. 23.
  3. Whittow, p. 273
  4. Andreev i Lalkov, 1996, p. 27.
  5. Andreev, p. 29
  6. Andreev i Lalkov, 1996, p. 30.
  7. Andreev, p. 32
  8. Andreev, p. 33
  9. Andreev, p. 35
  10. Andreev, p. 36
  11. Andreev, p. 38
  12. Andreev, p. 39
  13. Andreev, p. 40
  14. Andreev, p. 42
  15. Andreev, p. 44
  16. Andreev, pp. 53-54
  17. Tarnovo Inscription of Khan Omurtag (en rus) [Consulta: 19 octubre 2011].  Arxivat 2011-10-04 a Wayback Machine.
  18. Andreev, p. 62
  19. Andreev, pp. 61-62
  20. Andreev, pp. 67-68
  21. Andreev, p. 70
  22. Whittow, p. 284
  23. Andreev, pp. 85-86
  24. Andreev, p. 89
  25. Stephenson, p. 23
  26. Stephenson, p. 22
  27. Andreev, pp. 103-104
  28. Whittow, p. 292
  29. Andreev, p. 112
  30. Andreev, p. 118
  31. Andreev, p. 121-122
  32. Whittow, p. 297
  33. Andreev, p. 127
  34. Andreev, pp. 129-130
  35. Andreev, p. 133
  36. 36,0 36,1 Andreev, p. 136
  37. Andreev, p. 142-143
  38. 38,0 38,1 Andreev, pp. 146-147
  39. Andreev, pp. 157-158
  40. Andreev, p. 173
  41. Andreev, p. 184
  42. Laskaris, p. 5
  43. Andreev, p. 193
  44. Andreev, p. 197
  45. Andreev, p. 205
  46. Andreev, p. 208
  47. Andreev, p. 211
  48. Ivanov, pp. 578-579
  49. Andreev, p. 229
  50. Andreev, p. 233
  51. Andreev, p. 239
  52. Andreev, p. 240
  53. Andreev, p. 244
  54. Andreev i Lalkov, 1996, p. 251.
  55. Andreev, p. 254
  56. 56,0 56,1 Andreev, p. 263
  57. Andreev, p. 267
  58. Ivanov, p. 584
  59. Ivanov, pp. 590-591
  60. Ivanov, pp. 602-608
  61. Andreev, p. 286
  62. Miletich, L. Daco-Romanians and their Slavic Literacy. Part II (en búlgar), p. 47. 
  63. Andreev, p. 298

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Llista detalla de governants de Bulgària  PDF (anglès)