Llista de sobirans de Bulgària

Llista de sobirans de Bulgària, que van governar el país amb algunes interrupcions del 681 fins a l'abolició de la monarquia el 15 de setembre de 1946. Les dominacions estrangeres principals foren la romana d'Orient (dos segles) i otomana (cinc segles). Els monarques van portar el títol de kan, després de kniaz i més tard tsar.

Llista de sobirans de Bulgària

Primer Imperi Búlgar (681-1018)

Imatge	Títol	Nom	Regnat	Notes/mort
Dinastia Dulo (681-753)
	Kan	Asparukh Khan	681-700	fill del kan Kubrat, governant de la Gran Bulgària; després de la victòria a la batalla d'Ongal el 680 va formar el modern país de Bulgària. Va morir el 700 en batalla contra els khàzars.
	Khan	Tervel	700-721	va rebre el títol de cèsar el 705. Tervel fou conegut com el Salvador d'Europa per la decisiva batalla victoriosa contra els àrabs al setge de Constantinoble (717-718). Va morir el 721.
	Khan	Kormissoix (Kormessi)	721-738	Data de la mort desconeguda.
	Khan	Sevar	738-753	Darrer sobirà de la dinastia Dulo. Va morir de mort natural o fou destronat el 753.
clan Vokil (753-762)
	Khan	Kormissoix	753-756	Inici d'un període de inestabilitat interna. Deposat el 756.
	Khan	Vinekh	753-760	Assassinat el 760.
clan Ugain (762-765)
	Khan	Telets	760-763	Assassinat el 763.
No dinàstic (765-766)
	Khan	Sabin	763-765	Probablement d'origen eslau. Deposat pel Consell del Poble el 766, va fugir a Bizanci.
clan Vokil (766)
	Khan	Umor o Rumar	766	va governar només 40 ddies. Deposat el 766 va fugir a Bizanci.
No dinàstic (766-803)
	Khan	Toktu	766-767	Morts als boscos del Danubi el 767 pels seus opositors.
	Khan	Pagan o Baian	767-768	Assassinat pels seus criats a la regió de Varna.
	Khan	Telerig	768-777	Va fugir a Constantinoble el 777 i es va batejar.
	Khan	Kardam	777-803	Final de la crisi. Consolidació del país. Data de la mort desconeguda.
Dinastia Krum/Dulo (803-977)
	Kan	Krum	803-814	Famós per la batalla de Pliska en la qual va morir l'emperador bizantí Nicèfor I el Logoteta, i també per les seves lleis. Va morir per causes naturals el 13 d'abril del 814. Hi ha algunes teories sobre la seva mort.
	Gran Khan (Kanasubigi), Ruler of the many Bulgarians	Omurtag	814-831	conegut per la seva política constructiva, les reformes administratives i la persecució del cristians.
	Khan	Malamir	831-836	Tercer (i petit) fill d'Omurtag. Mort de causes naturals encara jove.
	Khan	Presian I	836-852	Quasi tota Macedònia fou agregada a Bulgària.
	Khan/príncep (Knyaz)	Boris I	852-889	Cristianització de Bulgària; adopció de l'antic búlgar com llenguatge oficial de l'estat i l'església; coneixement com autocèfala de l'església búlgara. Va abdicar el 883, mort el 2 de maig de 902, quan tenia uns 80 anys. Fou declarat sant.
	Príncep	Vladímir Pacate	889-893	Fill gran de Boris I. Va intentar restaurar el tengrisme. Deposat i encegat pel seu pare el 893.
	Príncep/Emperador (Tsar) Emperador dels Búlgars i els Romans (títol reclamat) Emperador del Búlgars (títol reconegut)	Simeó I	893-927	Tercer fill de Boris I, preparat per ser sacerdot però entronitzat durant el Consell de Preslav. Bulgària va arribar al seu apogeu i màxima extensió superficial. La cultura va viure la seva edat d'or. Mor d'un atac de cor el 27 de maig de 927, amb 63 anys.
	Emperador Emperador dels Búlgars	Pere I	927-969	Segon fill de Simeó I. Els seus 42 anys de govern és el regnat més llarg de la història de Bulgària. Va abdicar el 969 i va morir com a monjo el 30 de gener del 970. Proclamat com a sant.
	Emperador	Boris II	970-971	Fill gran de Pere I. Destronat pels romans d'Orient el 971. Mort per accident pels guàrdies de frontera el 977 quan intentava tornar al país.
	Emperador	Romà de Bulgària	977-991 (997)	Segon fill de Pere I. Castrat pels romans d'Orient va poder fugir a Bulgària el 977. Capturat en una batalla pels romans d'Orient el 991 va morir presoner a Constantinoble el 997.
Dinastia Cometopuli (997-1018)
	Emperador Emperador dels Búlgars	Samuel	997-1014	Co-governant i general sota Romà entre 976 i 997. Oficialment proclamat emperador de Bulgària el 997. Mort d'un atac de cor el 6 d'octubre de 1014, quan tenia 69 o 70 anys.
	Emperador	Gabriel Radomir	1014-1015	Fill gran de Samuel, coronat el 15 d'octubre de 1014. Assassinat pel seu cosí Ivan Ladislau l'agost del 1015.
	Emperador	Ivan Ladislau	1015-1018	Fill del noble Aron de Bulgària i nebot de Samuel. Mort en el setge de Dirràquion. La seva mort va suposar el final del Primer Imperi Búlgar que fou annexionat a l'Imperi Romà d'Orient.

Sobirans proclamats durant el domini romà d'Orient (1018-1185)

Imatge	Títol	Nom	Regnat	Notes/mort
Dinastia dels Cometòpuls
	Emperador	Pere II Delyan	1040-1041	Deia ser descendent de Gavril Radomir. Va dirigir una revolta que va fracassar.
	Emperador	Pere III o Constantí Bodin	1072	Descendent de Samuel, fou proclamat emperador de Bulgària després de Pere I durant la revolta de Jordi Voitekh. Entre 1081 i 1101 fou rei de Duklja.

Segon Imperi Búlgar (1185–1396)

Imatge	Títol	Nom	Regnat	Notes/mort
Dinastia Assèn
	Emperador	Pere IV	1185-1190	De nom Teodor, fou proclamar emperador amb el nom de Pere IV durant la reeixida revolta de Pere i Ivan. El 1190 va cedir el tron al seu germà petit.
	Emperador	Ivan Assèn	1190-1196	Germà petit de Pere IV. General victoriós, va governar fins al 1196 quan fou assassinat pel seu cosí Ivanko.
	Emperador	Pere IV	1196-1197	Assassinat el 1197.
	Emperador Emperador dels Búlgars i Vlacs	Kaloian Assèn	1197-1207	Tercer germà de Pere i Ivan. Va expandir Bulgària i va reunir l'església búlgara amb la catòlica. Assassinat per conspiradors durant el setge de Salònica.
	Emperador	Boril	1207-1218	Fill d'una germana de Kaloian. Deposat i cegat el 1218.
	Emperador Emperador dels Búlgars i Grecs	Ivan Assen II	1218-1241	Fill gran d'Ivan Assèn I. El segon imperi arriba al seu zenit. Mort per causes naturals el 24 de juny de 1241 quan tenia 46 o 47 anys.
	Emperador	Kaliman Assèn	1241-1246	Fill d'Ivan Assèn II. Nascut el 1234, va morir enverinat el 1246 als 12 anys.
	Emperador	Miquel I Assèn	1246-1256	Fill d'Ivan Assen II. Assassinat pel seu cosí Kaliman.
	Emperador	Kaliman Assèn II	1256	Assassinat el 1256.
	Emperador	Mitso Assèn	1256-1257	Va fugir a l'Imperi de Nicea el 1261.
	Emperador En Crist el Senyor i Pietòs Emperador i Autòcrata dels Búlgars	Constantí Tikh Assèn	1257-1277	Bolyar de Skopie. Assassinat el 1277 pel líder camperol Ivailo de Bulgària.
	Emperador	Ivan Assèn III	1279-1280	Fill gran de Mitso Assèn. Va fugir a Constantinoble amb el tresor
No dinàstic
	Emperador	Ivailo	1277-1280	Líder d'una revolta de camperols. Va fugir a l'Horda d'Or però fou assassinat per Nogai Noyan.
Dinastia Terter (1280–1292)
	Emperador	Jordi Terter	1280-1292	Bolyar de Cherven. Va fugir a l'Imperi Romà d'Orient el 1292, mort a Bulgària el 1308-1309.
No dinàstic (1292–1300)
	Emperador	Smilets	1292-1298	Bolyar de Kopsis. Assassinat o mort per causes naturals el 1298.
	Emperador	Txaga l'Usurpador	1299-1300	fill de Nogai Noyan. Deposat i estrangulat a presó el 1300.
Dinastia Terter (1300–1322)
	Emperador	Teodor Svetoslav	1300-1321	Fill de Jordi Terter I. Va passar la seva joventut com a ostatge a l'Horda d'Or. El seu govern va marcar el renaixement de Bulgària. Mort per causes naturals el 1321, amb entre 50 i 55 anys.
	Emperador	Jordi II Terter	1321-1322	Fill de Teodor Svetoslav. Mort per causes naturals el 1322.
Dinastia Xixman (1323-1396)
	Emperador	Miquel Xixman	1323-1330	Bolyar de Vidin. Ferit de mort a la batalla de Velbazhd el 28 de juliol del 1330 contra els serbis.
	Emperador	Ivan Esteve	1330-1331	Fill de Miquel III Shishman. Deposat el març de 1331, va fugir a Sèrbia. Hauria mort el 1373.
	Emperador En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars i Grecs	Ivan Alexandre	1331-1371	Boiar de Lòvetx. Descendent de les dinasties d'Assèn, Terter i Shishman. Segona edat d'or de la cultura búlgara. Mort per causes naturals el 17 de febrer del 1371, deixant Bulgària dividida entre els seus fills.
	Emperador En Crist el Pietós Senyor Emperador i Autòcrata de tots els Búlgars i Grecs	Ivan Xixman	1371-1395	Quart fill d'Ivan Alexandre. Decapitat pels otomans el 3 de juny del 1395.
	Emperador Emperador dels Búlgars	Ivan Stratsimir	1356-1396	Tercer fill d'Ivan Alexandre. Va governar a Vidin. Capturat pels otomans el 1396 fou empresonat a Bursa on fou estrangulat.

Principat de Bulgària i Regne de Bulgària (1878–1946)

Imatge	Títol	Nom	Regnat	Notes/mort
Casa de Battenberg
	Príncep	Alexandre I	29 d'abril de 1879 - 7 de setembre de 1886	Va abdicar sota pressió de Rússia. Mort el 23 d'octubre de 1893 a Graz.
Casa de Saxònia-Coburg-Gotha
	Príncep/rei (tsar)	Ferran de Bulgària	7 de juliol de 1887 - 3 d'octubre de 1918	va esdevenir tsar (internacionalment reconegut com a rei) quan es va proclamar la independència el 22 de setembre. Va abdicar el 3 d'octubre de 1918 després de derrota a la I Guerra Mundial. Mort el 10 de setembre de 1948 a Coburg (ciutat d'Alemanya).
	Rei (Tsar)	Boris III	3 d'octubre de 1918 - 28 d'agost de 1943	Mort el 28 d'agost de 1943 em circumstàncies poc clares.
	Rei (Tsar)	Simeó II	28 d'agost de 1943 - 15 de setembre de 1946	Monarquia abolida pels comunistes. Va exercir com a 47è primer ministre de Bulgària entre el 24 de juliol de 2001 i el 17 d'agost de 2005.

Llista alternativa abreujada

Primer Imperi Búlgar

• Asparukh Khan 681-702
• Tervel 702-718
• Tovirem 718-725
• Sevar 725-740
• Cormisos 740-756
• Vinekh 756-762
• Telekh 762-765
• Sabin 765
• Magan (o Pagan) 765
• Sabin 765-767 (conserva el poder)
• Romar 767
• Toktu 767-772
• Tavkhan Bayan 767- ?
• Magan (o Pagan) (altre cop) 772
• Telerig 772-777
• Cardam 777-803
• Krum 803-814
• Ducum 814
• Tsoq 814-816
• Ditsen 814-816
• Omortag 816-831
• Malamir 831-836
• Presijan I 836-852
• Boris I de Bulgària 852-889
• Vladimir Pacate 889-893
• Simeó I el Gran 893-927
• Pere I de Bulgària 927-969
• Boris II 969-971
• Sviatoslav de Kiev (Príncep de Kiev 945-972) 969-971
• A l'Imperi Romà d'Orient 971-976
• David de Bulgària 976-987
• Moisès de Bulgària 976-987
• Aaron de Bulgària 976-987
• Samuel de Bulgària 976-1014
• Gabriel Rodomir 1014-1015
• Joan Vladislau 1015-1018
• Presijan II 1018

A l'Imperi Romà d'Orient

• • Ivats (rebel)
  • Tihomir (rebel)
  • Joan Vladimir (rebel)
  • Pere Delian 1040-1041 (rebel)
  • Alusian 1040-1041 (rebel)
  • Pere III (Constantí Bodin) 1072 (rebel)
  • Jordi Voitekh 1072-1073 (rebel)

Segon Imperi Búlgar

• Pere IV Asen de Bulgària 1185-1187
• Ivan I Assèn de Bulgària el Fort 1187-1196
• Pere IV (segona vegada) 1196-1197
• Kaloian I Assèn de Bulgària 1197-1207
• Boril 1207-1218
• Ivan II Asen de Bulgària 1218-1241
• Kaliman Asen 1241-1246
• Miquel Asen 1246-1257
• Kaliman Asen II 1257-1258
• Miquel II (Miquel de Galítzia) 1257
• Constantí I Asen de Bulgària 1258-1277
• Ivailo 1277-1279
• Ivan Asen III 1279-1280 (destronat i exiliat a Constantinoble)
• Jordi Terter 1280-1292
• Smilets 1292-1295
• Ivan de Bulgària 1295-1299
• Txaga 1299
• Todor Svetoslav I Terter de Bulgària 1299-1321
• Jordi Terter II 1321-1323
• Miquel Segimon 1323-1330
• Ivan Esteve 1330-1331
• Ivan Alexandre (a Tirnovo des de 1362) 1331-1393
• Miquel Asen IV 1336-1354
• Ivan Stratsimir (a Vidin des de 1356) 1336-1398
• Ivan Segimon (a Tirnovo) 1362-1393

A l'Imperi Otomà

• • Constantí II Asen de Bulgària 1362-1396
  • Voislav (associat)
  • Miquel Sviatoslav (associat)
  • governadors otomans de Vidin des de 1398

A l'Àustria 1683-1690

A l'Imperi Otomà 1690-1908

'; Regne de Bulgària

• Alexandre de Battenberg (Príncep de Bulgària) 1879-1886
• Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha (Príncep 1886-1908, després rei) 1887-1918
• Boris III de Bulgària 1918-1943
• Simeó II de Bulgària (primer ministre 2001-2005) 1943-1946
• Regencia de Ciril, Filov i Mijov 1943-1944
• República Popular de Bulgària, 8 de setembre de 1946
• República de Bulgària, 1990

Bibliografia

• Andreev, Jordan; Lalkov, Milcho. Bŭlgarskite khanove i t͡s︡are: Ot khan Kubrat do t͡s︡ar Boris III: istoricheski spravochnik (en búlgar). Veliko Tarnovo: Abagar, 1996. ISBN 954-427-216-X. 
• Bakalov, Georgi. The Medieval Bulgarian Ruler (Title and Insignia) (en bulgarian), 1995. 
• Ivanov, Yordan. Bulgarian Antiquities from Macednia (en bulgarian). Sofia: BAN, 1970. 
• Laskaris, M. Bulgarian Antiquities (Book XI). The Vatopedi Charter of Emperor Ivan Asen II (en bulgarian). Sofia: BAN, Darzhavna Pechatnitsa, 1930. 
• Runciman, Steven. A History of the First Bulgarian Empire. Londres: George Bell & Sons, 1930. OCLC 832687. 
• Stephenson, Paul. Byzantium's Balkan Frontier. A Political Study of the Northern Balkans (900-1204) (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-511-03402-4. 
• Whittow, Mark. The Making of Byzantium (600-1025) (en anglès). Los Angeles: University of California Press, 1996. ISBN 0-520-20497-2. 
• Zlatarski, Vasil. History of the Bulgarian state in the Middle Ages. Volume I. History of the First Bulgarian Empire. (en bulgarian). 2a edició. Sofia: Nauka i izkustvo, 1971. OCLC 67080314. 

Enllaços externs

• Llista detalla de governants de Bulgària  PDF (anglès)