Moviment de la Deessa
El Moviment de la Deessa inclou creences o pràctiques espirituals (principalment neopaganes) que van sorgir principalment a Amèrica del Nord, Europa Occidental, Austràlia i Nova Zelanda als anys setanta.[1] El moviment va créixer com a reacció a la percepció que la religió organitzada predominant es trobava dominada per homes.[2] Es dedica al culte a la deessa, de manera que permet un major enfocament en les dones, o en una o més comprensions de gènere o feminitat.
La seva aparició també es deu a la segona onada de la teoria feminista i a l'interès que suscita sobre les cultures matriarcals del paleolític superior els seus cultes a les deïtats femenines, que haurien anat desapareixent a causa de la implantació del cristianisme,[3] especialment arrel d'una sèrie d'edictes publicats per Teodosi I.[4]
El Moviment de la Deessa és una tendència generalitzada i no centralitzada del neopaganisme i, per tant, no té dogmes centralitzats.[5] Les pràctiques varien molt, des del nom i el nombre de deesses venerades fins als rituals específics que s’utilitzen per fer-ho. Algunes, com el dianisme, veneren exclusivament a les divinitats femenines, mentre que altres no. Els sistemes de creences van des del monoteisme al politeisme o al panteisme, de manera que abasten un ventall de varietat teològica similar a la de la comunitat neopagana més àmplia.
La creença pluralista comuna significa que una adoradora d'una deessa podria adorar, teòricament, qualsevol deessa diferent d'una altra cultura.[6][7] Basant-se en les seves característiques, el Moviment de la Deessa també es coneix com una forma de religiositat cultural cada cop més diversa, geogràficament estesa, eclèctica i amb un procés més dinàmic.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Rountree, Kathryn. Embracing the Witch and the Goddess: Feminist Ritual-makers in New Zealand. Londres: Psychology Press, 2004, p. ix, 9. ISBN 0415303583.
- ↑ O'Brien, Jodi. Encyclopedia of Gender and Society. Thousand Oaks, CA: SAGE Publications, 2008, p. 709. ISBN 9781452266022.
- ↑ Diner, Helen. Mothers and Amazons. Julian Press, 1965.
- ↑ Frank Parsons, Susan. The Cambridge Companion to Feminist Theology. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2002, p. 79. ISBN 052166327X.
- ↑ Reid-Bowen, Paul. Goddess as Nature: Towards a Philosophical Thealogy. Oxon: Routledge, 2016, p. 23. ISBN 9780754656272.
- ↑ Christ, Carol P. Rebirth of the Goddess: Finding Meaning in Feminist Spirituality. Routledge, 1997. ISBN 978-1-1367-6384-7.
- ↑ Christ, Carol P. She Who Changes: Re-imagining the Divine in the World. Palgrave MacMillan, 2003. ISBN 978-1-4039-6083-2.
- ↑ Griffin, Wendy. Daughters of the Goddess: Studies of Identity, Healing, and Empowerment. Walnut Creek, CA: AltaMira Press, 1999, p. 61. ISBN 074250347X.