Albert de Lovaina
 Albert (dempeus) amb Albert VII d'Àustria dibuig de Peter Paul Rubens  | |||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1166 Lovaina | ||||||||||||
| Mort | 24 novembre 1192 (25/26 anys) Reims | ||||||||||||
| Causa de mort | Homicidi | ||||||||||||
| Sepultura | Catedral de Reims 49° 15′ 13″ N, 4° 02′ 02″ E / 49.253689°N,4.033786°E | ||||||||||||
| |||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||
| Altres noms | Albert de Lieja Sant Albert | ||||||||||||
| Nacionalitat | Liegesa | ||||||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Ocupació | bisbe catòlic (1192–), sacerdot catòlic (1192–), diaca catòlic (1192–) | ||||||||||||
| Consagració | Guillaume aux Blanches Mains | ||||||||||||
| Enaltiment | |||||||||||||
| Festivitat | 24 de novembre | ||||||||||||
| Família | |||||||||||||
| Família | Casa de Brabant | ||||||||||||
| Pares | Godofreu III de Lovaina i Margaret of Limbourg (en)  | ||||||||||||
| Germans | Enric I de Brabant | ||||||||||||
Albert de Lovaina també anomenat Albert de Lieja (Lovaina, ca. 1166 i - Reims, 1192) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja. Era el fill de Godofreu III, comte de Lovaina i duc de la Baixa Lorena. Son germà gran Enric era duc de Brabant i de Baixa Lorena.
Quan fou elegit príncep-bisbe de Lieja pel capítol de Catedral de Sant Lambert i nomenat pel papa Celestí III, va encontrar l'oposició del comte d'Hainaut Balduí V que junts amb l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Enric VI volien nomenar Lotari d'Hochstaden.[1] Com la situació a Lieja era incerta, va estar-se a Reims, on fou consagrat a la Catedral. El 24 de novembre va ser assassinat. Segons certes fonts, Lotari d'Hochstaden hauria participat en l'organització de l'assassinat d'Albert de Lovaina i el papa va anatematitzar-lo.[2]
L'església catòlica el considera com a màrtir. A la demanda d'Albert VII d'Àustria va ser declarat sant el 1613. El seu dies natalis és el 24 de novembre a Bèlgica i el 21 de novembre enjondre. Relíquies seves ja van ser enviats des de Reims cap al monestir dels carmelites a Brussel·les el 1612, com que Albert d'Àustria volia honorar el seu homònim. El 1822, una part de les relíquies van cedir-se a la catedral de Lieja.
El 1920 es van fer excavacions a la catedral de Reims, en preparació la restauració dels danys pels bombejos de la Primera Guerra Mundial i es van descobrir uns sepulcres dels quals un va ser identificat com el d'Albert de Lovaina. Va adverar-se que les relíquies de Brussel·les eren d'Odalric. El 1922, el bisbe de Reims va cedir les suposades restes veritables d'Albert a Bèlgica.[3]
| Precedit per: Raúl de Zähringen |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1191 – 1192 |
Succeït per: Lotari d'Hochstaden |
Referències[modifica]
- ↑ St. Albert, Catholic Encyclopedia
- ↑ Stefan Weinfurter, die deutsche Herrscher des Mittelalters, pàgines 261 i ss
- ↑ B. del Marmol, Saint Albert de Louvain, París, Editorial Librairie Victor Lecoffre, 1922, pàgina VI (en català: Sant Albert de Lovaina)