Alfred Louis Delattre

Alfred Louis Delattre
	;
Biografia
Naixement	26 juny 1850 ; Déville-lès-Rouen (França)
Mort	12 gener 1932 (81 anys); Cartago (Tunísia)
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	arqueòleg, historiador de l'art, antropòleg
Membre de	Institut Arqueològic Alemany ; Acadèmia de Ciències d'Ultramar ; Académie des sciences, belles-lettres et arts de Rouen
Orde religiós	Missioners d'Àfrica
Premis	Premis (9 agost 1923) Oficial de la Legió d'Honor; (1881) oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques; Oficial d'Instrucció Pública; comanador de l'orde de Glòria ;
	Signatura

Alfred Louis Delattre (Déville-lès-Rouen, 26 de juny de 1850 - Cartago, 12 de gener de 1932) fou un arqueòleg francès, membre dels Missioners d'Àfrica^[1] i fundador i conservador del museu Lavigerie. La seva feina a Cartago va ser fonamental per a l'arqueologia púnica i cristiana.^[2]

Sacerdot dels Pares blancs (Missioners d'Àfrica),^[1] fou enviat com a missioner a Algèria, va esdevenir capellà de l'església de Sant Lluís de Cartago i conservador del museu arqueològic d'Alger. Instal·lat al turó de Birsa, va dedicar més de cinquanta anys en explorar el jaciment arqueològic de Cartago, especialment les necròpolis, com ara el cementiri dels officiales,^[3] i basíliques paleocristianes. L'any 1875 va fundar el museu Lavigerie de Cartago —més tard convertit en el museu nacional de Cartago—, del que va esdevenir director.^[4]^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Freed, 2008, p. 67-100.
↑ «le P. Alfred Louis Delattre». Larousse-edu.fr. Larousse. [Consulta: 26 març 2018].
↑ Carlsen, Jesper «The epithets of the epitaphs from the imperial Burial Grounds at Carthage» (en anglès). L'Africa Romana, XXI, 2020, pàg. 469-478..
↑ (en domini públic) Colby, F. Moore., Peck, H. Thurston., Gilman, D. Coit. (1905). The new international encyclopaedia. Nova York: Dodd, Mead.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfred Louis Delattre

Freed, Joann «Le père Alfred-Louis Delattre (1850-1932) et les fouilles archéologiques de Carthage». Histoire, monde et cultures religieuses, 8, 4, 2008, pàg. 67-100. DOI: 10.3917/hmc.008.0067.