Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Vés al contingut

Biaix de gènere

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El biaix de gènere és la manca d’igualtat de representació de persones de distints gèneres en una realitat social o en àmbits com ara l’ús de recursos naturals i culturals, l’educació, la política, el món laboral, la recerca, l’art i la religió.[1] Es defineix com una inclinació esbiaixada vers una persona o col·lectiu basada en el seu gènere. Aquest biaix es pot fer efectiu com una predisposició, parcialitat, prejudici o predilecció a l'hora de seleccionar, representar o prendre decisions vers una persona o col·lectiu.[2] S'entén com un plantejament erroni de la igualtat entre persones, que pot generar una conducta desigual i discriminatòria, com per exemple l'educació mixta o la cultura de la violació.[3][4] El gènere no es refereix estrictament al sexe biològic —de naixement— sinó a la construcció social de la identitat de gènere d'una persona o col·lectiu, incloent-hi doncs una gradació no binària entre home, dona o transgènere.[2]

Els biaixos de gènere poden fer-se evidents en els processos de socialització tant durant la infància com ja en la vida adulta, i en el moment d'adopció de rols en entorns laborals o familiars.[5] En l'àmbit laboral, per exemple, el biaix de gènere es pot definir com aquell tracte desigual en oportunitats d'ocupació (com la promoció, la remuneració, beneficis i privilegis) a causa de actituds basades en el gènere d'un empleat o grup d'empleats.[6]

És una realitat que afecta gran part de l'esfera social, incloent-hi la producció científica,[7][8][9] l'urbanisme,[10] el transport,[11] clima,[12] economia[13] o religió.[14] Quant a la literatura, el biaix de gènere és molt acusat en els repertoris canònics per la nul·la o poca representació d’autores, per exemple.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Iribarren, Teresa; Gatell Perez, Montserrat; Serrano-Muñoz, Jordi; CLUA i FAINÉ, Montserrat. «Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics». Edizioni Ca' Foscari (CC-BY), 2024. DOI: 10.30687/978-88-6969-747-0. [Consulta: 8 gener 2024].
  2. 2,0 2,1 «Gender bias exists because of the social construction and language of gender itself; recognize it and try to avoid it when speaking» (en anglès). Boundless, 20-09-2016. Arxivat de l'original el 2017-02-02 [Consulta: 28 gener 2017]. Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine.
  3. Artazcoz Lazcano, Lucía. «La salut des de la sensibilitat de gènere». Institut Català de les Dones, 2005.
  4. «Institut d'Estudis Catalans - Diec2». [Consulta: 28 gener 2017].
  5. Verge, Tània; Tormos, Raül. «La persistència de les diferències de gènere en les actituds polítiques» (PDF). Centre d'Estudis d'Opinió, juliol 2010. Arxivat de l'original el 2011-09-14. [Consulta: 28 gener 2017].
  6. «gender bias». TheFreeDictionary.com.
  7. Dale, Henrietta. «Gender Bias Learning Project» (en anglès), 11-04-2014. [Consulta: 28 gener 2017].
  8. GenPORT. «gender bias» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2017].
  9. V. Valian, «Why so slow? The advancement of women», Cambridge, Massachusetts : MIT Press (1998)
  10. «Why Cities and Gender ?» (en anglès). genderste, 2016. Arxivat de l'original el 2017-02-28. [Consulta: 28 gener 2017].
  11. «Why Gender in Transportation?» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-11-22. [Consulta: 28 gener 2017].
  12. «Why Energy, Climate and Gender?» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-06-09. [Consulta: 28 gener 2017].
  13. «Arrenca avui el seminari feminista «Economia i Gènere» de la CUP». Diari de Girona.
  14. «Religions, en clau de gènere». Catalunya Religió, 13-07-2016.