Congrés Ornitològic Internacional
IOC  | |||
| Nom en la llengua original | (en) International Ornithological Congress | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | congrés | ||
| Vigència | 1884 - | ||
| Tema | ornitologia | ||
| Organitzador | Unió Internacional d'Ornitòlegs | ||
El Congrés Ornitològic Internacional (en anglès International Ornithological Congress, sovint abreujat amb l'acrònim IOC[1] és el més antic dels congressos internacionals d'ornitòlegs. Des del 2010 els organitza la Unió Internacional d'Ornitòlegs (UIO) oen anglès International Ornithologists' Union (IOU). Des del 21 d'agost del 2010, va succeir al Comitè Ornitològic Internacional.[2] El primer congrés va tenir lloc el 1884. Fins al 1926, es feia a dates irregulars, però d'aleshores ençà es va organitzar-ne un cada quatre anys. S'ha esdevingut un parèntesi durant les dues guerres mundials. El congrés és organitzat per un grup de treball dins de l'IOU, compost dels comitès locals i nacional del país on té lloc el congrés. Aquest grup organitza el congrés i n'elabora les actes.[3]
Publica la IOC World Bird List (Llista dels ocells del món), un document d'accés obert que serveix per facilitar la comunicació mundial en ornitologia i en conservació dels ocells. Actualitzen aquesta llista dues vegades per any.[4] El 2022 conté 10.928 éspècies viues i 160 d'extints, la classificiació de 44 ordes, 253 famílies i 2376 gèneres així com les espècies noves i altres canvis en la taxonomia.[5]
Llistat dels congressos[6][modifica]
- 1884: Viena (Àustria)
- 1891: Budapest (Hongria)
- 1900: París (França)
- 1905: Londres (Gran Bretanya)
- 1910: Berlín (Alemanya)
- 1926: Copenhaguen (Dinamarca)
- 1930: Amsterdam (Països Baixos)
- 1934: Oxford (Gran Bretanya)
- 1938: Rouen (França)
- 1950: Uppsala (Suècia)
- 1954: Basilea (Suïssa)
- 1958: Hèlsinki (Finlàndia)
- 1962: Ithaca (Nova York) (Estats Units)
- 1966: Oxford (Gran Bretanya)
- 1970: La Haia (Països Baixos)
- 1974: Canberra (Austràlia)
- 1978: Berlín (Alemanya)
- 1982: Moscou (Rússia)
- 1986: Ottawa (Canadà)
- 1990: Christchurch (Nova Zelanda)
- 1994: Viena (Àustria)
- 1998: Durban (Àfrica del Sud)
- 2002: Pequín (Xina)
- 2006: Hamburg (Alemanya)
- 2010: Campos do Jordão (Brasil)
- 2014: Tòquio (Japó)
- 2018: Vancouver (Canada)
- 2022: Primer congrés virtual, en col·laboració amb la Universitat de KwaZulu-Natal[7]
Referències[modifica]
- ↑ L'acrònim IOC, en aquest entorn, coincideix per al Congrés i per la Comitè que l'ha estat organitzant, la qual cosa ha portat a la utilització de les variants IOCongress i IOCommittee. Vegeu: Bock, Walter J. «Presidential address: three centuries of international ornitology» (pdf) (en anglès). Acta zoologica sinica. China Zoological Society, 50, 6, desembre 2004, pàg. 881-912 [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Bylaws of the International Ornithologists' Union» (en anglès). Internationa Ornithologists' Union, 2018. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ «Governing bodies of the International Ornithologists' Union (IOU)» (en anglès). Arxivat de l'original el 16 de febrer 2016. [Consulta: 10 febrer 2016].
- ↑ Gill, Donsker i Rasmussen, 2021.
- ↑ «Welcome» (en anglès americà). IOC World Bird List – Version 12.1. IOC. [Consulta: 5 març 2022].
- ↑ «Past International Ornithological Congresses» (en anglès). International Ornithologists' Union. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ «International Ornithological Congress 2022» (en anglès). [Consulta: 5 març 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. «IOC World Bird List» (en anglès), 2021. DOI: 10.14344/IOC.ML.12.1. [Consulta: 5 març 2022].