Edmund el Magnífic
Miniatura en una genealogia del s.XIII. | |||||
Nom original | Ēadmund Æðeling (anglès antic) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | c. 920 Reialme de Wessex | ||||
Mort | 26 maig 946 (Gregorià) (25/26 anys) Pucklechurch (Regne d'Anglaterra) | ||||
Causa de mort | Homicidi | ||||
Sepultura | abadia de Glastonbury | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Altres noms | el Magnífic, el Vell, el Just | ||||
Religió | Cristianisme | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | sobirà, monarca | ||||
rei | |||||
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Església anglicana | ||||
Festivitat | 26 de maig | ||||
Iconografia | com a rei | ||||
Altres | |||||
Títol | Rei | ||||
Família | Casal de Wessex | ||||
Cònjuge | Elgiva de Shaftesbury Æthelflæd de Damerham | ||||
Fills | Eduí el Bell ( Ælfgifu of Shaftesbury (en) ) Edgard el Pacífic ( Ælfgifu of Shaftesbury (en) ) | ||||
Pares | Eduard el Vell i Egwina | ||||
Germans | Etelstan, Edred, Etelweard, Edwin, son of Edward the Elder (en) , Eadburh of Winchester (en) , Edit de Wessex, Odgiva de Wessex, Edith of Polesworth (en) , Eadhild i Eadgifu (en) |
Edmund el Magnífic (Anglaterra, 922 - Pucklechurch, 26 de maig del 946) va ser rei d'Anglaterra des del 939 fins a la seva mort. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia[modifica]
Era fill d'Eduard el Vell, i va succeir el seu mig germà Etelstan el 939, a qui havia ajudat a expulsar del regne els invasors noruecs i escots.[1] Poc després de la seva proclamació com a rei va haver de plantar cara a la invasió del rei irlandès Olaf Guthfrithsson, que va conquerir Northúmbria i va ocupar les Midlands. Edmund no va poder recuperar les Midlands fins a la mort d'Olaf el 942, i recuperà Northúmbria el 944.[2] L'any 943, el rei Amlaíb Cuarán (també dit Olaf de York) es va convertir al cristianisme i Edmund va ser el seu padrí de bateig; tots dos van fer un pacte d'aliança.[3] El 945 va conquerir Strathclyde, però el va cedir al rei Malcolm I d'Escòcia a canvi d'un pacte de suport militar mutu.[4][5]
La política d'Edmund va centrar en assegurar les fronteres del seu reialme, mantenir relacions amistoses amb els seus veïns escocesos i promoure el retorn de la vida als monestirs, que havien estat abandonats durant les invasions vikingues.[6] La seva inspiració va ser un frare anomenat Dunstan, en qui va confiar després d'un accident a cavall en què va estar a punt de perdre la vida.[7]
Va acollir a la cort anglesa el seu nebot Lluís, l'exiliat fill de la seva germana i del rei francès Carles III, i va ajudar-lo a recuperar el tron. Des del 936 Lluís va estar a Anglaterra però l'estiu del 945, fou capturat pels normands, que el van portar al duc Hugh el Gran. La mare de Lluís va escriure a Edmund i a l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic demanant auxili. El rei Edmund va respondre enviant amenaces a Hugh.[8]
El 26 de maig del 946 Edmund va ser assassinat mentre oïa missa per un lladre anomenat Leofa. Els cronistes John de Worcester i Guillem de Malmesbury narren que el rei havia estat fent dejuni i anava acompanyat d'uns nobles quan va reconèixer Leofa entre la multitud i va anar a atacar-lo però el lladre va ser qui el va matar.[9][10] Un recent estudi sobre els fets acaba concloent que podria tractar-se d'un complot polític planejat per a matar el rei.[11]
Seria succeït pel seu germà Edred. Posteriorment dos fills seus també ocuparien el tron.
Família[modifica]
Avantpassats[modifica]
16. Egbert de Wessex | ||||||||||||||||
8. Ethelwulf de Wessex | ||||||||||||||||
17. Redburga | ||||||||||||||||
4. Alfred el Gran | ||||||||||||||||
18. Oslac | ||||||||||||||||
9. Osburga | ||||||||||||||||
2. Eduard el Vell | ||||||||||||||||
10. Æthelred Mucil | ||||||||||||||||
5. Ealhswith | ||||||||||||||||
1. Edmund I d'Anglaterra | ||||||||||||||||
6. Sigehelm, comte de Kent | ||||||||||||||||
3. Edgiva de Kent | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents[modifica]
Edmund es va casar amb Edgira vers l'any 940. Tingueren dos fills:
- Eduí (941? – 959), esdevindria rei d'Anglaterra (955-957) i retindria Wessex i Kent fins a la seva mort.
- Edgard (943 – 975), esdevindria rei de Mèrcia i Northúmbria el 957, i rei d'Anglaterra a partir del 959.
Referències[modifica]
- ↑ Haigh, 1990, p. 350.
- ↑ Caldwell i Caldwell, 2011, p. 29.
- ↑ Kooper, 2006, p. 189.
- ↑ Oman, 1921, p. 528.
- ↑ Newton, 2014, p. 128.
- ↑ Dumville, 1993, p. 46.
- ↑ Leslie Aleander, Catholic Encyclopedia, 1913, volum 5, saint Dunstan
- ↑ Whitelock, 1979, p. 345.
- ↑ John de Worcester, Chronicon: anno domini 946
- ↑ Guillem de Malmesbury, Gesta regum, llibre 2, cap. 144
- ↑ Halloran, 2015, p. 120-129.
Bibliografia[modifica]
- Haigh, Christopher. The Cambridge Historical Encyclopedia of Great Britain and Ireland. Cambridge University Press, 1990.
- Caldwell, David Carver; Caldwell, Peggy Anderson. Long Ago Tales. Lulu, 2011.
- Halloran, K «A Murder at Pucklechurch: The Death of King Edmund, 26 May 946». Midland History, 1, 2015.
- Dumville, D.N.. English Caroline Script and Monastic History: Studies in Benedictinism, A.D. 950-1030, 1993.
- Kooper, Erik. The Medieval Chronicle IV. Rodopi, 2006.
- Oman, Charles. England Before the Norman Conquest. Рипол Классик, 1921.
- Newton, Michael. Famous Assassinations in World History: An Encyclopedia [2 volumes]. ABC-CLIO, 2014.
- Whitelock, Dorothy. English Historical Documents c. 500–1042. 2nd ed., 1979.