Joan Botam i Casals

Joan Botam i Casals

(2015)
Biografia
Naixement	21 setembre 1926 les Borges Blanques (Garrigues)
Mort	30 novembre 2023 (97 anys) Barcelona
Causa de mort	causes naturals
Altres noms	Fra Salvador de les Borges
Religió	catòlica
Formació	Universitat Pontifícia de Salamanca
Activitat
Ocupació	Prevere
Orde religiós	Orde dels Frares Menors Caputxins
Ordenació sacerdotal en el ritu romà	1952
Premis (2022)  Memorial Cassià Just (2015)  Premi ICIP Constructors de Pau (2010)  Creu de Sant Jordi

Joan Botam i Casals (les Borges Blanques, 21 de setembre de 1926 - Barcelona, 30 de novembre de 2023) fou un sacerdot i caputxí català, amb el nom religiós de Fra Salvador de les Borges. Se l'ha considerat "el pare de l'ecumenisme a Catalunya".

Biografia

En acabar els estudis, treballà al Registre de la Propietat i com a interventor a l'Ajuntament de les Borges Blanques. El 1944 ingressà com a novici a l'Orde dels Frares Menors Caputxins, a Arenys de Mar. El 1955 es doctorà en Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i el 1957 fou nomenat vicedirector (més tard en fou director) del Col·legi de Filosofia i Teologia dels Framenors Caputxins. El 1952 fou ordenat prevere.

Interessat per la cultura catalana, el seu treball Arnau de Vilanova, moralista (1956) va rebre el Premi Jaume Serra i Húnter atorgat per l'Institut d'Estudis Catalans. També s'ha interessat per l'excursionisme. El 1963 fou nomenat provincial dels Frares Menors caputxins de Catalunya, alhora que exercia com a consiliari de la institució ecumènica Pax Christi, càrrec des del qual impulsà iniciatives vinculades a la pau i l'ecumenisme. Així, participà en la fundació de l'Institut Víctor Seix de Polemologia, formà part del jurat per a la concessió del Memorial Joan XXIII i col·laborà activament amb la resistència cultural antifranquista, jugant un paper destacat en la Caputxinada de 1966. Arran d'aquest fet, el governador civil de Barcelona, Antonio Ibáñez Freire intentà expulsar-lo d'Espanya, però les autoritats religioses i el Vaticà ho van impedir.

El 1984 va fundar el Centre Ecumènic de Catalunya per tal de promoure el diàleg entre ortodoxos, anglicans, catòlics i protestants; i posteriorment la Plataforma Intercultural Barcelona 1992 per tal de promoure el diàleg entre religions aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 a Barcelona i que tots els esportistes de diferents religions gaudissin d'un espai comú per a resar. Així sorgiria el Centre Abraham del Poblenou. Alhora, fou nomenat president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC) i fou un dels promotors del Primer Congrés de Vida Religiosa a Catalunya.

El 1997 fou president de la Comissió elaboradora de l'avantprojecte de Centre Interreligiós / Servei Municipal d'Atenció a Persones i Agrupacions Religioses de Barcelona. El 2000 va representar Barcelona, juntament amb Enric Capó, a la Cimera del Mil·lenni de líders religiosos i espirituals a les Nacions Unides.

Morí l'any 2023 quan encara residia a la comunitat de caputxins de Sarrià on hi vivia des dels 60 anys.

Reconeixements

• 2010 - Creu de Sant Jordi per la seva contribució al diàleg entre religions i per promoure la pau, la convivència i l'entesa entre cultures. També ha rebut el Premi en convivència i diàleg interreligiós del Grup de Treball Estable de Religions (GTER).
• 2015:
  • V Memorial Àlex Seglers, a Sabadell.
  • Premi ICIP Constructors de Pau. per la seva tasca en favor de la pau i en la defensa del diàleg interreligiós.
• 2017 - Premi Olivera d'Or al Borgenc de l'Any.
• 2022 - Memorial Cassià Just.

Enllaços externs

• Clergues excursionistes de Joan Cervera i Batariu p. 97