En el marge anterior de la meitat interna de la clavícula, l'estern, l'aponeurosi de l'oblic major, els cartílags costals de les costelles C1-C5 (C6).[1]
El múscul pectoral major (musculus pectoralis major) és un múscul superficial, pla, situat a la regió anterosuperior del tòrax. Dins de les seves funcions es poden trobar la rotació medial d'espatlla, flexió d'espatlla, extensió d'espatlla des de la flexió i adducció d'espatlla, sent aquesta última la seva funció principal. A més, per la disposició de les seves fibres, mitjançant una acció passiva pot realitzar una inspiració de forma accessòria, en aixecar els braços. El múscul es troba cobert pel teixit subcutani i la pell. En el cas de les dones, trobem immediatament anterior la glàndula mamària.
S'origina en la meitat medial de la vora anterior de la clavícula, cara anterior de l'estèrnum, 6 primers cartílags costals i aponeurosi de l'oblic extern, per després inserir-se al llavi extern o lateral de la corredissa bicipital (també coneguda com a solc intertubercular) de l'os de l'húmer.
Està innervat pels nervis pectorals medial (C8 i D1) i lateral (C5, C6 i C7), que tenen origen al plexe braquial. La pell que recobreix aquest múscul està innervada per D2-D6.
La irrigació correspon a les artèries toracolumbar i axil·lar, ambdues provinents de l'artèria subclàvia.
El pectoral major té quatre accions que són els principals responsables de moviment de l'articulació de l'espatlla.[2]
La flexió de l'húmer, com en el llançament de la pilota un braç lateral pilota, i quan aixequem un nen.
L'adducció de l'húmer, com quan l'aleteig dels braços.
Moviment medial de l'húmer, com passa quan es fa un pols.
El pectoral major és també responsable de mantenir el braç unit al tronc del cos.[2][3]
Té dues parts diferents que són responsables de les diferents accions. La part clavicular és a prop del múscul deltoide i contribueix a la flexió, adducció horitzontal i rotació interna de l'húmer. Quan en un angle d'uns 110 graus, contribueix a l'abducció de l'húmer. La part esternocostal és antagònica de la part clavicular i contribueix al moviment cap avall i cap endavant del braç i la rotació cap a dins quan s'acompanya d'adducció. Les fibres esternals també poden contribuir a l'extensió, però no més enllà de la posició anatòmica.[4]
↑ 1,01,11,21,3«múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 22 març 2014].
↑ 2,02,1Saladin, KS (2010). Anatomy & Physiology: The Unit of Form and Function. 5ª ed. Nova York: McGraw-Hill.
↑Hamilton, N, Luttgens, K, Weimar, W (2008). Kinesiology. 11ª ed. Boston: Mcgraw Hill.
Anatomia de la superfície de la part frontal del tòrax i l'abdomen.
Múscul pectoral major.
Variació anatòmica d'un individu amb una porció abdominal del pectoral major, i un múscul esternal accessori.
Superfície anterior de l'estern i cartílags costals.
Superfície superior de la clavícula esquerra.
Superfície inferior de la clavícula esquerra.
Vista anterior de l'húmer esquerra.
L'artèria axil·lar i les seves branques.
L'artèria braquial.
Vist frontal del plexe braquial dret i les branques curtes.
Nervis de l'extremitat superior esquerra.
