Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Vés al contingut

Mary Harris Jones

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMary Harris Jones

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementd. 1r maig 1830 ↔ 1r agost 1837 Modifica el valor a Wikidata
Cork (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Silver Spring (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaUnion Miners Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres noms" Mother Jones "
Activitat
Ocupacióescriptora, activista, oradora
PartitSocial Democratic Party of America (en) Tradueix
Partit Socialista d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGeorge Jones
Premis
Musicbrainz: 7b52e2c7-627d-4c65-964e-c1b10c58de7e Find a Grave: 552 Project Gutenberg: 53172 Modifica el valor a Wikidata

Mary Harris Jones, també coneguda com a Mother Jones (Cork, Irlanda, ca. 1 d'agost de 1837 – Silver Spring, EUA, 30 de novembre de 1930) fou una líder sindical nord-americana.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer el 1837 a Cork, Irlanda, en temps de la Gran Fam. La família va emigrar a Toronto quan Harris tenia cinc anys i després va traslladar-se als Estats Units, on va començar a guanyar-se la vida com a mestra i modista. Posteriorment va marxar cap a Memphis per casar-se amb George Jones, amb qui va formar una família. Quan el seu marit i els seus fills van morir durant l'epidèmia de la febre groga ella es va traslladar a Chicago per seguir guanyant-se la vida com a modista. Durant el Gran Incendi de 1871 també va perdre la casa. A partir d'aquest moment va començar a implicar-se en diverses lluites sindicals.[2][3]

Mary Harris Jones tenia més de cinquanta anys quan va començar la seva activitat sindical. Va actuar com a oradora per primera vegada a Pittsburg durant la Gran vaga del ferrocarril de l'any 1877. Durant tots els anys que va estar en actiu va participar i dirigir centenars de vagues, com ara la del motí de Haymarket de l'any 1886, i va treballar principalment en l'organització sindical dels miners de Virginia Occidental i Colorado. Va estar en actiu fins als vuitanta anys, cap a la dècada de 1920. Durant la darrera etapa va dedicar la seva lluita a la millora de les condicions laborals dels treballadors del tramvia, de la confecció i de l'acer.[2][3][4]

Harris era partidària de l'acció directa de la militància, de la recuperació dels mitjans de producció i creia en la capacitat dels treballadors per gestionar el seu propi treball. També creia que qualsevol moviment sindical havia de superar les divisions racials i ètniques i per tant, havia d'incloure als treballadors no qualificats i als immigrants. Va treballar especialment per incloure a la població afrodescendent i als immigrants mexicans i italians. Tot i que no era una figura especialment feminista, defensava la importància d'incloure el nucli familiar (dones i infants) en la lluita sindical per tal de millorar les condicions generals de vida dels treballadors.[3]

Tot i que va ser una líder molt estimada pels treballadors, a qui anomenaven Mare, en altres esferes va ser considerada la dona més perillosa d'Amèrica i fins i tot va ser condemnada per conspiració d'assassinat després d'una vaga entre els anys 1912-1913. La condemna es va desestimar després de l'aparició de diverses mostres públiques de suport a favor seu.[2]

Harris també és autora dels textos The New Right, publicat l'any 1899, i Letter of Love and Labor, publicat en dos volums els anys 1900 i 1901.[2]

Últims anys[modifica]

Jones va ser denunciada a la sala del Senat dels EUA com l'àvia de tots els agitadors.

Jones va romandre organitzadora sindical de l'UMW durant la dècada del 1920 i va continuar parlant sobre assumptes sindicals gairebé fins que va morir. Va publicar el seu propi relat de les seves experiències en el moviment obrer com The Autobiography of Mother Jones (1925).[5] Tot i que Mother Jones es va organitzar durant dècades en nom de l'UMWA a Virgínia Occidental i fins i tot va denunciar l'estat com a medieval, el capítol del mateix nom de la seva autobiografia, elogia sobretot el governador Ephraim F. Morgan per defensar la llibertat de la Primera Esmena a la publicació laboral setmanal The Federationist.[6]

Durant els seus últims anys, Jones va viure amb els seus amics Walter i Lillie May Burgess a la seva granja a l'actual Adelphi, Maryland. Allà va celebrar el seu 100è aniversari l'1 de maig de 1930 i va ser filmada fent una declaració per a un noticiari.[7]

Mort[modifica]

Mary Harris Jones va morir el 30 de novembre de 1930 a la granja Burgess, aleshores a Silver Spring, Maryland, actualment part d’Adelphi.[8] Hi va haver una missa funerària a l'església catòlica de Sant Gabriel a Washington, DC[9][10]

Funeral de Mother Jones, 3 de desembre de 1930

Jones està enterrada al cementiri Union Miners de Mount Olive, Illinois, al costat dels miners que van morir a la batalla de Virden de 1898.[11][12][13] Ella va anomenar aquests miners, assassinats en la violència relacionada amb la vaga, els seus nois.[14] El 1932, uns 15.000 treballadors de les mines d'Illinois es van reunir a Mount Olive per protestar contra els Treballadors de les Mines Unis, que aviat es van convertir en els Treballadors de les Mines Progressistes d'Amèrica. Convençuts que havien actuat amb l'esperit de la mare Jones, els miners van decidir col·locar una làpida adequada a la seva tomba. El 1936, els miners havien estalviat més de 16.000 dòlars i van poder comprar 80 tones de granit rosa de Minnesota, amb estàtues de bronze de dos miners flanquejant un eix de vint peus amb un baix relleu de la Mare Jones al centre. [15] L'11 d'octubre de 1936, també conegut com el Dia dels Miners, es calcula que unes 50.000 persones van arribar a la tomba de Mother Jones per veure la nova làpida i el monument. Des de llavors, l'11 d'octubre no només es coneix com el Dia dels Miners, sinó que també es coneix i se celebra a Mount Olive com el Dia de la Mare Jones.

La granja on va morir va començar a anunciar-se com a Mother Jones Rest Home el 1932, abans de ser venuda a una església baptista el 1956. El lloc ara està marcat amb un marcador de Maryland Historical Trust, i una escola primària propera rep el seu nom en honor seu.[8]

Llegat[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Mother Jones | AFL-CIO». [Consulta: 19 abril 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mary Harris Jones» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Who Was Mother Jones?» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].
  4. ↑ «Jones, Mary "Mother" Harris» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2021].
  5. ↑ Jones, Mother. Parton. The Autobiography of Mother Jones. Chicago: Charles H. Kerr & Company, 1925. 
  6. ↑ Mother Jones. The Autobiography of Mother Jones. 1925. Chicago: Charles Kerr, 2004, p. 144. 
  7. ↑ , 12-05-1930.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Mother Jones in Suburban Maryland: Folklore and History». Historian 4 Hire, 03-01-2019. [Consulta: 30 maig 2021].
  9. ↑ Obituary for Mother Mary Jones, The Washington Post, 2 de desembre de 1930, p. 3.
  10. ↑ Associated Press New York Times. Associated Press, desembre 1, 1930 [Consulta: 30 novembre 2012].
  11. ↑ "Service Tomorrow for Mother Jones," The Washington Post, 2 de desembre de 1930, p. 12.
  12. ↑ Gravesite:
  13. ↑ Biggers, Jeff. «Battle of Virden». Zinn Education Project. [Consulta: 8 juliol 2019].
  14. ↑ «United States Department of Labor – Labor Hall of Fame: Mary Harris "Mother" Jones». Dol.gov. Arxivat de l'original el 17 de febrer de 2011. [Consulta: 6 setembre 2010].
  15. ↑ Gorn, 2002, p. 297.

Enllaços externs[modifica]

  • Mary Harris Jones (anglès) a Marxists Internet Archive (MIA).


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary Harris Jones
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mary_Harris_Jones&oldid=33678445»