Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Vés al contingut

Morganucodon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMorganucodon Modifica el valor a Wikidata

Il·lustració de M. watsoni
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreMorganucodonta
GènereMorganucodon Modifica el valor a Wikidata
Kühne, 1949
Nomenclatura
SignificatDent de Morganuc[2]
Espècies
  • M. heikuopengensis
  • M. oehleri
  • M. peyeri
  • M. watsoni

Morganucodon és un gènere de mamaliaformes extints que visqueren durant el Triàsic superior i el Juràssic inferior a Euràsia i Nord-amèrica. Aparegué fa uns 205 milions d'anys.

Encarna un avenç en l'evolució de l'articulació mandibular. En aquest animal, l'os dental ja tocava l'escatós, mentre que l'os suprangular ja no estava en contacte amb l'escatós, ans havia estat substituït per l'apòfisi condília, una eminència del dental que encaixa en la fossa glenoide de l'escatós.[3] A més a més, les dents postcanines seguien el mateix patró que en els mamífers, amb dents premolars d'una sola cúspide i molars de tres cúspides. El material disponible fa pensar que era difiodont, és a dir, que inicialment desenvolupava una dentadura temporal («dents de llet») que donava pas a una dentadura permanent a mesura que l'animal creixia. Aquesta configuració ha estat interpretada com un argument a favor de la hipòtesi que alimentava les cries amb llet.[4] Morganucodon presentava els tres ossos de l'orella típics dels mamífers.[5] Per altra banda, l'oclusió era completa i, a diferència del que passa en Sinoconodon, les dents molars exhibeixen facetes de desgast. Tot plegat suggereix que Morganucodon es nodria d'insectes[4] i altres invertebrats menuts.[6] L'anatomia de la seva cintura escapular també ha proporcionat informació valuosa als científics.[7]

Referències

[modifica]
  1. Entrada «Morganucodon» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Kielan-Jaworowska, 2013, p. 76.
  3. Benton, 2014, p. 324.
  4. 4,0 4,1 Benton, 2014, p. 331 i 332.
  5. Cartanyà Martí, 2005, p. 11.
  6. Kielan-Jaworowska, 2013, p. 94.
  7. Dial, Shubin i Brainerd, 2015, «Origin of the Mammalian Shoulder» (Z.-X. Luo).

Bibliografia

[modifica]