Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Vés al contingut

Ourthe

Per a altres significats, vegeu «Ourthe (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaOurthe
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial505 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBèlgica Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOurthe occidental Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final64 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativadistricte de Lieja (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLieja Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraMosa Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 07′ 44″ N, 5° 40′ 38″ E / 50.1288°N,5.6773°E / 50.1288; 5.6773
50° 37′ 22″ N, 5° 34′ 49″ E / 50.6228°N,5.5803°E / 50.6228; 5.5803
Afluent
25
Conca hidrogràficaconca de l'Ourthe Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud280 m Modifica el valor a Wikidata
Mida165 (longitud) km
TravessaProvíncia de Luxemburg
Província de Lieja
Superfície de conca hidrogràfica3.624 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal55,2 m³/s Modifica el valor a Wikidata
La vall de l'Ourthe jove a Ourt
Conflent dels dos Ourthes
Conflent del Vesdre (a l'esquerra) i de l'Ourthe a Chênée

L'Ourthe (en való Aiwe d'Oûte) és un riu de Bèlgica de 165 km[1] que neix al lloc dit Engreux del municipi d'Houffalize[2] de la confluència de l'Ourthe Occidental que neix a Ourt, un nucli de Libramont, i de l'Ourthe Oriental que neix a Ourthe, un nucli de Gouvy a la província de Luxemburg. Desguassa al Mosa a Lieja.[3]

El canal Mosa-Mosel·la

[modifica]

El canal de l'Ourthe entre Lieja i Comblain-au-Pont és una resta del projecte gegantí de connectar el Mosel·la i el Mosa mitjançant d'un canal a l'inici del segle xix.[4] Els treballs van començar l'any 1827, quan el territori formava part del Regne Unit dels Països Baixos. La manca de recursos financers, la incertesa política i la vinguda del ferrocarril van contribuir a l'abandonament del projecte. La independència de Luxemburg després del 1839 en significava la fi definitiva. En romanen uns altres vestigis impressionants: a Bernistap, una entitat del municipi de Houffalize, hi ha un túnel transfronterer de 2,5 kilòmetres que mai no va utilitzar-se. El 1998, va ser catalogat com monument històric. Aquest túnel hauria sigut el punt culminant del canal.

Afluents

[modifica]

Principals afluents i el nom de la localitat de l'aiguabarreig

Referències

[modifica]
  1. El Saeid Mustafa, Ahmed Mohamed; Saadi, Ismaïl; Cools, Mario; Teller, Jacques «Modelling Uncertainties in Long-Term Predictions of Urban Growth: A Coupled Cellular Automata and Agent-Based Approach» (en english). Proceedings of CUPUM 2015, 07-07-2015.
  2. King, Martin. The Battle of the Bulge: The Allies' Greatest Conflict on the Western Front (en anglès). Arcturus Publishing, 2019-06-20, p. 154. ISBN 978-1-78950-738-6. 
  3. Ureña, José María de. River design and enviromental protection in Europe (en castellà). Ed. Universidad de Cantabria, 1999-01-20, p. 408. 
  4. Philippart, Jean-Claude «Restauration de la Biodiversité : le cas des poissons migrateurs dans la Meuse.» (en french). Actes du Symposium. Dix années après Rio. Quel avenir pour la biodiversité en Belgique. IRSNB, Bruxelles, Belgium, 2003.

Vegeu també

[modifica]

Departament de l'Ourthe

Wikimedia Commons logo A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ourthe
Afluents del Mosa
en orde davall->damunt

Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers)

Vegeu també :MosaFrançaBèlgicaPaïsos Baixos