Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Vés al contingut

Pere Fullana Mas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Pere Fullana Puigserver.
Infotaula de personaPere Fullana Mas
Biografia
Naixement1961 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Manacor (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
3r Director de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears
2012 – 11 març 2021 (destitució d'un càrrec)
← Miquel De MarchiMaite Villar → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - teatrologia (2009–2011)
Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq (1994–1995)
Institut del Teatre (1982–1985) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de teatre, professor de teatre, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears, professor de teatre (2007–2023) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

LinkedIn: pere-fullana-mas-71687348 Modifica el valor a Wikidata

Pere Fullana Mas (Manacor, 1961) és un director de teatre, dramaturg i professor d'interpretació mallorquí. Ha estat membre fundador dels grups Iguana Teatre (1983), L'Ombra del Cranc (1998) i Teatre de la Sargantana (1995).[1] És un dels patrons vitalicis de la Fundació Teatre del Mar de Palma.[2]

Biografia[modifica]

Formació[modifica]

Es va llicenciar en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona i després va estudiar a l'Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq de París,[1] gràcies a una beca del Ministeri de Cultura i el Consell de Mallorca.[2] Així mateix, va cursar el Màster Interuniversitari d'Estudis Teatrals a la Universitat Autònoma de Barcelona.[1]

Carrera[modifica]

Va començar a fer carrera el 1985 i al llarg del temps s'ha encarregat de més de 50 obres teatrals,[3] d'entre les quals La importància de ser Frank d'Oscar Wilde, Rondaies d'Antoni Maria Alcover i Nits blanques de Fiódor Dostoievski.[2] Compagina la direcció teatral amb la traducció, l'adaptació, la dramatúrgia i la docència.[4] Les dues obres de creació pròpia que ha estrenat són Mansel i el purgatori i Memòria d'en Julià, de les quals la segona va tenir molt ressò.[2]

El curs 1994-1995, en la seva estada a París, va treballar com a assistent de direcció de Lluís Pasqual al Théatre Odeon. En tornar, el mateix any acadèmic, va exercir com a professor d'interpretació a l'Aula de Teatre de la Universitat de les Illes Balears. A més, ha ensenyat en cursos organitzats per l'Ajuntament de Palma, el Govern de les Illes Balears i la Fundació Teatre del Mar, de la qual és patró vitalici.[2] El 2007, va entrar a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears com a professor d'interpretació[1] i com a cap del Departament d'Interpretació.[5] Més tard, el curs 2012-2013, va passar a ser el director del centre per haver superat un concurs de mèrits específic.[1]

A part, el 2012 va formar part del jurat del Premi Guillem d’Efak de textos de teatre infantil i juvenil, convocat per Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears, junt amb figures com Albert Plans, Caterina Valriu i Jaume Gomila.[6] Actualment, forma part de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya.[3]

Controvèrsia[modifica]

El febrer del 2023, la Conselleria d'Educació de les Illes Balears va obrir-li un expedient arran de la queixa de dues estudiants de l'ESADIB, que van assegurar que havia tingut «conductes inapropiades». En saber-ho, Fullana va aclarir públicament que no es tractava d'una acusació d'assetjament sexual, sinó que es referia a comentaris i exercicis fets a classe. Igualment, va posar el càrrec de director de l'ESADIB a disposició de la conselleria, que va optar per destituir-lo[7] i acomiadar-lo, juntament amb l'aleshores secretari tècnic Martí Fons, ateses les denúncies internes de 56 alumnes i exalumnes del centre en contra seva.[8] El va substituir interinament i definitivament Maite Villar,[9] abans cap d'estudis.[8] Tres mesos més tard que Fullana hagués estat destituït i acomiadat, amb l'efectuació de la investigació dels fets, la Fiscalia de Balears va decidir arxivar el cas, així que tant Fullana com Fons van demandar la Conselleria per acomiadament improcedent.[10] L'agost del 2023, el Jutjat Social número 5 de Palma va desestimar la demanda.[11] El març del 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Balears va confirmar l'acomiadament, després que Fullana hi recorrés la sentència.[12]

Ideologia política[modifica]

El 2019, en el context del Procés, va ser un dels 120 balears a signar una declaració de suport al moviment independentista català que es va adreçar a Quim Torra, Roger Torrent i Carles Puigdemont en nom de «la lluita per la llibertat i els drets humans», juntament amb figures com Josep de Luis Ferrer, Gabriel Ensenyat Pujol i Glòria Julià Estelrich.[13]

Premis[modifica]

  • Premi al millor espectacle teatral 2002 a la Fira d'Osca per Memòria d'en Julià[1]
  • Finalista al premi Max a millor espectacle revelació 1999 per Altres veus[2]
  • Finalista al premi Max a millor espectacle revelació 2002 per Memòria d'en Julià[2]
  • Millor espectacle de la Temporada 2006 al Teatre del Mar per Memòria d'en Julià[1]
  • Menció especial als Premis Ciutat de Barcelona 2006 de l'ICUB a La Mort de Vassili Karkov[1]
  • Premi Escènica a la millor dramatúrgia 2011 per La rara anatomia dels centaures[1]
  • Premi Atapib a la millor direcció 2018 per Llum trencada[14]
  • Premi Ciutat de Palma d'Arts Escèniques 2019 per Llum trencada[14]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Pere Fullana Mas serà el nou director de l'Escola d’Art Dramàtic de les Illes». dBalears, 03-09-2012. [Consulta: 22 juny 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Mas i Vives, Joan. «F». A: Francesc Perelló Felani. Diccionari del teatre a les Illes Balears. 1. Palma / Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 295-296. ISBN 978-84-95360-71-7 [Consulta: 22 juny 2024]. 
  3. 3,0 3,1 «Pere Fullana Mas» (en castellà). Academia de las Artes Escénicas de España. [Consulta: 22 juny 2024].
  4. «Pere Fullana dirigirá la Escuela Superior de Arte Dramático de Baleares» (en castellà). Periódico de Ibiza y Formentera, 03-09-2012. [Consulta: 22 juny 2024].
  5. Díaz, Mariana. ««La ESADIB debería catalizar las iniciativas dispersas de arte dramático»» (en castellà). Última Hora, 04-09-2012. [Consulta: 22 juny 2024].
  6. «Obert el termini per presentar propostes al X Premi Guillem d’Efak de textos de teatre infantil i juvenil». CalaMillor7, 22-05-2012. [Consulta: 22 juny 2024].
  7. Jiménez, Nacho. ««Nunca recibí quejas, pero tampoco supe detectar esas incomodidades»» (en castellà). Última Hora, 13-03-2021. [Consulta: 22 juny 2024].
  8. 8,0 8,1 Darder, Clàudia. «L'exdirector i l'exsecretari de l'ESADIB, acomiadats per "conductes inapropiades"». Ara Balears, 30-03-2021. [Consulta: 22 juny 2024].
  9. «Maite Villar, nombrada directora de la Esadib» (en castellà). Diario de Mallorca, 18-09-2021. [Consulta: 22 juny 2024].
  10. Galán, Raquel. «La Fiscalía archiva las denuncias por acoso sexual contra dos directivos de la Esadib» (en castellà). Diario de Mallorca, 16-07-2021. [Consulta: 22 juny 2024].
  11. Terrasa, Montse; Vallés, M. Elena. «Una sentencia avala al Govern en el despido del exdirector de la Escuela de Arte Dramático de Baleares» (en castellà). Diario de Mallorca, 29-08-2023. [Consulta: 22 juny 2024].
  12. «El Tribunal Superior confirma el despido del exdirector de la Esadib por acoso sexual a alumnas» (en castellà). Diario de Mallorca, 01-03-2024. [Consulta: 9 juny 2024].
  13. G., A. «120 intel·lectuals de les Balears proclamen el seu suport incondicionals a la lluita del poble català per la Llibertat». dBalears, 29-11-2019. [Consulta: 22 juny 2024].
  14. 14,0 14,1 «L'obra 'Llum trencada' descobreix al jovent històries de les dones represaliades pel franquisme a Mallorca». Ajuntament de Palma, 21-05-2019. [Consulta: 22 juny 2024].