Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Vés al contingut

The Theory of the Leisure Class

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreThe Theory of the Leisure Class
Subtítolan economic study of institutions Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita, llibre i publicacions acadèmiques Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorThorstein Veblen Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióNova York Modifica el valor a Wikidata, Estats Units d'Amèrica, 1899 Modifica el valor a Wikidata
EditorialMacmillan Inc. (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaeconomia i classe alta Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deGreat Books of the Western World Modifica el valor a Wikidata
Altres
OCLC17647347 Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 833

The Theory of the Leisure Class: An Economic Study of Institutions (literalment en català «la teoria de la classe ociosa: estudi econòmic de les institucions») és un tractat d'economia escrit per Thorstein Veblen i publicat el 1899. És una crítica detallada social del consum conspicu, com a funció de la classe social i del consumisme, derivat de l'estratificació social de les persones i la divisió del treball, les quals són les institucions socials de l'època feudal (segle IX al segle XV) que han continuat a l'era moderna.[1]

Els senyors burgesos, els homes de negocis que són amos dels mitjans de producció, han dedicat el seu temps a les pràctiques econòmicament improductives de consum conspicu i oci ostensible, que són activitats inútils que ni contribueixen a l'economia ni a la producció material de béns útils i serveis necessaris per al funcionament de la societat; mentre que és la classe mitjana i la classe treballadora els que estan empleats de manera útil en les ocupacions industrials i productives que donen suport al conjunt de la societat.

Dut a terme en el segle xix, les anàlisis socioeconòmiques de Veblen dels cicles econòmics i la consegüent política de preus de l'economia dels Estats Units, i de l'emergent divisió del treball per especialitat tecnocràtica — científic, enginyer, tecnòleg, etc. — han resultat acurades prediccions sociològiques de l'estructura econòmica d'una societat industrial.[2]

Referències

[modifica]
  1. "The New Encyclopædia Britannica", 15th Edition. Volume 12, p. 287.
  2. Benét's Reader's Encyclopedia Third Edition (1987) p. 970.