Image Comics és una editorialestatunidenca fundada l'any 1992 pels artistes Erik Larsen, Jim Lee, Rob Liefeld, Todd McFarlane, Whilce Portacio, Marc Silvestri i Jim Valentino, després de manifestar públicament llur desacord amb la política de Marvel Comics, per a la qual havien treballat. L'any 2012, en una conferència sobre els vint anys de la fundació d'Image, Liefeld confesà que no estava tan despagat amb Marvel, sinó més aïna comboiat de fer coses noves: de fet, quan era el dibuixant de The New Mutants, publicà un anunci en el Comics Buyer's Guide per a fer una sèrie independent titulada Executioners, però Marvel li respongué amb una orde de cessació i desistiment; més tard, Liefeld aprofità una taula redona organitzada per Marvel amb els dibuixants dels X-Men per a parlar en persona amb els altres col·legues.
Bécassine és un personatge creat per l'escriptora Jacqueline Rivière i el dibuixant Émile-Joseph-Porphyre Pinchon, que apareix per primera vegada en el primer número de La Semaine de Suzette del 1905. En alguns àlbums, a partir de 1913, se l'anomena Annaïk Labornez o Annaïck Labornez. El personatge ha estat objecte de diverses adaptacions al cinema, incloent dues pel·lícules i un llargmetratge d'animació titulat Bécassine i el Tresor Viking, tots francesos.
Bécassine és un personatge creat per l'escriptora Jacqueline Rivière i el dibuixant Émile-Joseph-Porphyre Pinchon, que apareix per primera vegada en el primer número de La Semaine de Suzette del 1905. En alguns àlbums, a partir de 1913, se l'anomena Annaïk Labornez o Annaïck Labornez. El personatge ha estat objecte de diverses adaptacions al cinema, incloent dues pel·lícules i un llargmetratge d'animació titulat Bécassine i el Tresor Viking, tots francesos.
Al Taliaferro (1905 - 1969) va ser un artista que va treballar en la realització de còmics amb personatges de The Walt Disney Company. És conegut sobretot pels seus treballs fets amb l'Ànec Donald, encara que en els seus començaments va participar en les tires humorístiques de Mickey Mouse que es publicaven en els diaris. Taliaferro va dibuixar historietes de l'Ànec Donald des de 1938 fins a la seua mort el 1969 a Glendale (Califòrnia). Quan la seua família es va mudar a Glendale (Califòrnia), Al va formar-se artísticament a l'"Institute of Art" de Califòrnia. El 5 de gener de 1931 va ser contractat pels Disney Studios com animador, si bé prompte se'l va traslladar al departament de tires còmiques. Entre 1932 i 1939, es va ocupar de la sèrie Silly Simphonies. En 1934, va dibuixar la seua primera historieta de l'Ànec Donald: L'aneguet savi. Taliaferro va crear un gran nombre de personatges, incloent a Huey, Dewey and Louie, Bolivar, Grandma Duck o el cotxe de Donald, amb la matrícula 313; i també va ser el primer artista a il·lustrar Daisy Duck a una historieta còmica. Molts d'aquestos personatges van estar inspirats de membres de la seua família o entorn. Així per exemple els seus amics contaven que no podien veure a Daisy, la promesa de Donald sense pensar en Lucy, l'esposa de Taliaferro; l'Àvia Ànec era també el viu retrat de la mare de Lucy.
Daredevil és un superheroi Marvel Comics: va ser creat per Stan Lee i Bill Everett, i la seva primera aparició va ser l'any 1964. És un dels personatges de còmic de l'editorial Marvel més coneguts. Al llarg dels anys, han passat grans guionistes i dibuixants per la seva col·lecció, com Frank Miller, que va donar un nou impuls al personatge als anys 80, o John Romita Jr., i més recentment, han rebut premis i grans crítiques els guionistes Ed Brubaker, i Brian Michael Bendis, i també dibuixants com Alex Maleev. Amb el pas dels anys, i arran de l'impuls donat per Frank Miller, Daredevil ha esdevingut un personatge més fosc i profund i destinat a un públic més adult.
Sergi Durbà és un és un escriptor saguntí nascut el 1979. De jove assistí a les partides d'escala i corda al Trinquet Comarcal de Sagunt, aspecte que li va deixar un profund solatge i va determinar, en gran manera, el seu camí literari. Tanmateix, durant un temps deixà d'interessar-se per la pilota valenciana, així fins que un dia acompanyà el seu germà al trinquet Tio Pena de Massamagrell i ja no va poder desentendre's d'un món que sempre ha estimat i defés com un tresor del poble en tota seua extensió. Dels seus textos i col·laboracions sobre pilota i també sobre altres temes relacionats amb la llengua i els trets més ocults del País Valencià hi ha constància a diferents periòdics del Camp de Morvedre i al digital PilotaViu; on sovint ha denunciat aspectes com l'abandonament, la indiferència i la marginació de les cultures subalternes. Fruit del seu interés per la pilota, la llengua i els costums valencians, va nàixer una de les seues obres més reeixides i més aplaudides fins a l'actualitat: Colp a colp, glosses sobre pilota valenciana (2019). Ha publicat també una historieta gràfica conjuntament amb David Sarasol, director del Museu de la Pilota, Paco Cabanes 'el Genovés', l'heroi esportiu dels valencians.
Gekkan Shōnen Jump va ser una revista de manga publicada al Japó per l'editorial Shueisha des del 1970. Com indica el nom, era una edició mensual i també incloïa diferents mangues, de la mateixa manera que la seva revista germana i molt més coneguda Weekly Shonen Jump. El 2007 se'n publicà l'últim número. Les sèries que quedaren inacabades van continuar la seva publicació en la Jump Square, estrenada al novembre del mateix any.
El 1722 —fa 302 anys— l'indentent Michel Bégon exigí al clergat la publicaci d'un edicte reial del 1556 que establia pena de mort per a prenyades extramatrimonials que ocultaren la seua condició o avortaren.[11]
Naiximents
El 1943 —hfa 81 anys— nasqué el cantant montrealer Gilles Brown.
El 1541 —fa 483 anys— Francesc I de França autoritzà el senyor de Roberval a oferir la llibertat a presos a canvi d'establir-se a les colònies incipients.[12]
Naiximents
El 1924 —fa 100 anys— nasqué l'actor i cantant montrealer Aimé Major.
David B. és un autor occità nascut l'any 1959, representant de la nouvelle bande dessinée. David B. va començar a treballar en el món dels còmics el 1985 (Pas de samba pour capitaine Tonnerre); va guionitzar i dibuixar històries per a nombroses revistes com Okapi, À Suivre, Tintin Reporter i Chic. El seu estil original en blanc i negre fou notablement influenciat per George Pichard i Jacques Tardi. Va participar el 1990 en la fundació de L'Association, editorial independent francesa de còmics. Els seus treballs foren publicats a Lapin, la revista de L'Association. La major part dels seus treballs de la dècada dels noranta foren compilats en Le Cheval blême i Les incidents de la nuit. Entre 1996 i 2003, va crear L'Ascension du Haut Mal, una sèrie autobiogràfica de sis volums consagrada a la malaltia del seu germà i que hom considera una de les obres cabdals del còmic modern, com així ho proven les múltiples nominacions d'aquesta sèrie al Festival del Còmic d'Angulema.
Takeshi Obata és un mangaka nascut el 1969 i reconegut pels seus dibuixos, ja que habitualment treballa com artista principal amb altre escriptor. Obata sempre es mostra molt interessat en el disseny de les robes dels seus personatges, a més de tenir un estil amb gran quantitat de detalls, molt popular entre els afeccionats. La seva obra més coneguda és Hikaru no Go (1998-2003), que va guanyar el premi Tezuka a la sèrie més prometedora de 2003. Tal va ser l'expectació que va crear que va posar de moda el joc "de vells" del Go entre els joves. Una altra de les seves gran obres és Death Note, un manga tremendament popular que va tenir la seva adaptació d'anime i de pel·lícula d'imatge real. El 8 d'agost del 2008 va començar a publicar el manga Bakuman, la seva nova obra. Obata va enviar en 1985, a l'edat de 16 anys, la seva història 500, Kounen no Shinwa a l'editorial Shueisha. Després d'això, va treballar com ajudant amb el dibuixant de manga Makoto Niwano. En 1989 va publicar Cyborg Jiichan G sota el pseudònim de Ken Kobatake. Aquest manga va aparèixer en el Shonen Jump per a el qual va treballar durant els anys següents.
El 1939 —fa 85 anys— tingué lloc el Bombardeig de Xàtiva per part de l'aviació feixista, en el qual moriren més de cent persones i unes dos-centes resultaren ferides, a més de la destrucció de l'antiga estació de tren.
Príncep Valent és un personatge de ficció de còmic creat per Harold Foster el 1937 per a King Features Syndicate i publicada setmanalment com a tira dominical d'una pàgina completa a color en diversos diaris nord-americans. L'obra completa està constituïda per unes 1800 planxes, i continua ampliant-se. La recopilació en volums de l'editorial Fantagraphics Books consta fins al moment de 50 toms. L'obra combina la narració d'aventures Novel·la d'aventures amb la saga familiar. La història manté una mateixa línia argumental des de l'inici de la seva publicació fins a l'actualitat: els personatges van envellint a un ritme molt similar al de la seva publicació. No utilitza la bafarada, ja que els diàlegs dels personatges se situen en textos al peu de les vinyetes, juntament amb els comentaris del narrador.
Altres efemèrides
L'any 2000 —ara fa 24 anys— es publicà la darrera tira de Peanuts, l'endemà de la mort de l'autor.
El 1709 —fa 315 anys— l'intendent Raudot signà una ordenança per la qual les persones que apostaven havien de confiar la suma en joc a una persona neutral i imparcial. En cas d'incompliment, les apostes serien declarades nul·les.[15]
Art Spiegelman és un dibuixant de còmics conegut sobretot per la seva obra Maus sobre els camps d'extermini nazis i les conseqüències a llarg termini que provoquen en els supervivents. Ha rebut diversos guardons per les seves novel·les gràfiques, com l'Inkpot Award, el Eisner Award, el premi especial del Festival del Còmic d'Angulema (el segon més gran d'Europa) i un Premi Pulitzer. Nascut el 1948 a Suècia, es va mudar amb els seus pares a Nova York de nen, ciutat on s'ha quedat a viure. Allà va conèixer els artistes del còmic underground, afins al fotoperiodisme i la literatura de denúncia, influències visibles en la seva obra. Amb la seva dona van publicar el 1980 RAW, una revista del gènere, tasca que Spiegelman compaginava amb el seu treball per a diferents companyies del sector. Posteriorment va iniciar la seva carrera com a professor d'estètica i història del còmic.
Antonio Serra (n. 1963) és un escriptor alguerés en italià, cocreador del personatge de còmics Nathan Never junt amb Michele Medda i Beppi Vigna: de minyó, Serra editava un fanzine de ciència-ficció intitulat Fate largo! i, en la dècada de 1980, començà de laborar amb Medda i Vigna en lo centre cultural Il Circolo; lego d'un encontre amb Alfredo Castelli, los tres foren contractats per Sergio Bonelli per a fer historietes de Martin Mystère, Dylan Dog i Zona X, abans de crear lo Nathan Never i Legs Weaver. Serra és encara lo guionista d'ambdós personatges, i fou entrevistat en Eroi di inchiostro; en març de 2001 debutà lo sou nou personatge, Gregory Hunter, i en 2009 Greystorm, una minisèrie en col·laboració amb Gian Mauro Cozzi.
Miguel de Petrer (Alacant, 1980) és un jugador petrerí, professional de pilota valenciana en la nòmina de l'empresa ValNet, dauer en l'Escala i corda. La seua carrera esportiva s'inicia a l'Escola de Pilota de Petrer d'on passa després a l'Escola de l'Eliana. Ha guanyat les 24 hores dels Campionats autonòmics de Petrer de l'any 90 al 94, i participà en el Campionat Individual per primera volta el 1996. És un jugador amb una gran projecció. Ha jugat la Lliga de promoció Caixa Popular de les edicions de 1998 i 1999, quedant en ambdues subcampió. L'any 2000 debutà en el Circuit Bancaixa representat l'ajuntament del seu poble, Petrer, amb unes actuacions magnífiques. L'any 2006 va arribar a la final del Trofeu Individual Bancaixa acarant-se a Álvaro, i quatre anys més tard guanyà el preuat trofeu davant Soro III; al trinquet de la Ciutat de la Pilota de Montcada. El 2016 va guanyar el Circuit Professional, amb Pere i Hèctor II. El 27 de març de 2018 anuncià la seua retirada, amb trenta-huit anys, després que vàries lesions li impediren continuar competint regularment.
The Yellow Kid va ser un còmic creat el 1895 per Richard Felton Outcault que aparegué per primera vegada al diari New York World. La seua principal novetat radica en què incorpora per primera vegada la paraula escrita mitjançant globus a la seqüència d'imatges. Conta la història d'un xiquet vestit de groc que representa la forma de vida i els baixos fons de les classes socials més pobres de l'època. La història del xiquet constitueix el principal atractiu del diari on es publica.
El 1936 —fa 88 anys— es publicà la primera tira diària de The Phantom.
Iron Fist és un superheroi de Marvel Comics. Creat per Roy Thomas i Gil Kane, Iron Fist va aparèixer a Marvel Premiere nº15 (maig de 1974). El personatge és un practicant de les arts marcials i el portador d'una força mística coneguda com el Puny de Ferro, la qual li permet invocar i concentrar el seu txi. Esta habilitat és obtinguda de la ciutat de K'un Lun que només és oberta als visitants cada deu anys. Va protagonitzar la seua primera sèrie de còmics als 70, i va compartir el títol de Power Man and Iron Fist durant diversos anys amb Luke Cage, fent equip amb Cage fins a formar l'equip Heroes for Hire. El personatge ha protagonitzat diversos còmics al llarg dels anys; incloent The Immortal Iron Fist, que va expandir els orígens i la història d'Iron Fist.
Elizabeth Holloway Marston (n. 1893)(1893-1993) fou una advocada i psicòloga estatunidenca, pionera en diversos aspectes del feminisme contemporani, inspiradora de la superheroïnaWonder Woman. William Moulton Marston es va inspirar en ella per al personatge, després que rebera l'encàrrec editorial de crear un nou superheroi: Holloway fon la que propongué que el personatge fóra una dona i col·laborà durant els sis anys en el guió dels còmics de Wonder Woman, després dels quals el personatge perdé el caràcter feministe.
El 2012 —fa 12 anys— tingué lloc el quint dia de protesta de l'alumnat de l'IES Lluís Vives, amb càrregues policials durant tot el dia i declaracions polèmiques de les autoritats, un fet que provocà que l'etiqueta #PrimaveraValenciana fóra tendència mundial.
René Hausman (1936-2016) va ser un humorista grafic i il·lustrador való nascut fa 88 anys. Amb Pierre Dubois (autor) va participar fent les il·lustracions en diverses obres com Laïyna, El Gran Fabulario de la gente pequeña (Grand Fabulaire du Petit Peuple) i L'Elféméride. Els principals temes de les obres de René Hausman són la natura i el món llegendari dos dels temes que més l'apassionaven. Del 1959 al 1973, amb els títols de Bestiario, La naturaleza i d'altres sense títol, centenars d'animals varen ser estudiats per l'obra de Hausman. En Le Journal de Spirou, René Hausman també hi va il·lustrar notícies, fixes pedagògiques, suplements i contes. Des dels anys seixanta René Hausman va ser l'il·lustrador animalista oficial d'Spirou. René Hausman va tenir molta anomenada pels seus dibuixos de fades i d'altres éssers imaginaris, també va ser autor de còmics. Va ser l'il·lustrador amb Pierre Dubois, Cenvint i Mako del llibre escrit per Dubois d'inspiració anarquistaChroniques du Nord Sauvage també va ser membre del periòdic contra-informatiu influenciat per Maig del 68Le Clampin Libéré. El 1983 va firmar el manifest per la cultura de Valònia. El 1988 li varen donar el premi «Grand Boum-Caisse d'Epargne» pel conjunt de la seva obra. El 2008 va crear una petita editorial anomenada Luzabelle.
Mamen Moreu (Osca, 22 de febrer de 1985) és una dibuixant de còmicespanyola. Va estudiar batxillerat artístic a Osca, i després estudià arts gràfiques a l'escola Joso de Barcelona.[19] Ha publicat en El Jueves des de 2009 fins a 2013, any en què deixa de costat les seues publicacions per a centrar-se en l'elaboració de la seua novel·la gràfica Resaca, que publicaria amb Astiberri en 2014.[20] En 2014 abandonaria definitivament El Jueves, junt al seu descobridor, Albert Monteys, en protesta per la censura que RBA va fer de la portada del número 1932, dedicada a la Casa Reial espanyola. Des de 2013 col·labora també per a la revista TMEO.
Lex Luthor és un personatge de ficció de còmic de l'Univers DC i apareix en els còmics de la sèrie Superman, publicats per l'editorial DC Comics. Quan, modernament, s'han adaptat els còmics a la televisió i al cinema, hi ha aparegut com a adolescent i com a adult. És un dels més malvats i perillosos enemics que té Superman. Fou creat per Jerry Siegel i Joe Shuster, i la seva primera aparició en dibuix va ser en Action Comics núm. 23, publicat el 23 de febrer de 1940, amb data de portada d'abril de 1940.
Bryan Talbot és un guioniste anglés nascut el 1952 conegut sobretot com el creador de The Adventures of Luther Arkwright i la seva seqüela, Heart of Empire, a més de la sèrie de novel·les gràfiques Granville. Juntament amb la seva esposa, Mary M. Talbot, van produÏr Dotter of Her Father's Eyes, amb la que van guanyar el premi Costa Book de 2012 de biografia.
Detective Comics és el títol d'un comic book publicat per l'editorial DC Comics des del 1937 fins al 2011 i d'un segon, aparegut el 2011. És, juntament amb Action Comics (on va aparèixer per primera vegada Superman), un dels títols més coneguts de l'empresa; de fet, DC (que és el nom de l'empresa) prové de Detective Comics. Amb 881 edicions, fou el comic book amb una continuïtat més llarga en la seva numeració i publicació als Estats Units. Originalment es dedicava a històries de detectius, però ja en el seu número 27 va fer la seva primera aparició Batman, i es va centrar en històries de superherois. El número 27 es manté com un dels exemplars més valuosos de la història del còmic amb més d'un milió de dòlars en una subhasta en 2010. DC Comics va rellançar Detective Comics amb el número 1 el setembre de 2011, com a part de The New 52 mantenint com en els seus orígens, d'aparició mensual. El febrer de 2016 es va anunciar que com a part de l'event Rebirth, Detective Comics reprenia la numeració original, sent el número de maig el 934.
2000 AD és una revista setmanal de còmics anglesa, publicada per primera volta el 1977. Al llarg de més de dos mil números, la revista ha publicat sèries com A.B.C. Warriors, The Ballad of Halo Jones d'Alan Moore, Judge Dredd, Rogue Trooper o Sláine de Simon Bisley. El primer editor de la revista fon Pat Mills, que s'encarregà de quasi tota la faena, inclòs el procés creatiu dels còmics, ja que n'editava les històries i en guionitzà alguna com Nemesis: Terror Tube, dibuixada per Kevin O'Neill; Richard Burton fon l'editor entre 1987 i 1994, encara que coneixia la revista des d'abans de la seua gènesi, ja que publicava un fanzine intitulat Comic Media News i coneixia Bolland i Gibbons; el neozelandés David Bishop en fon l'editor més jove (amb vint-i-quatre anys) quan s'encarregà de la capçalera el 1996, que llavors Fleetway estigué a punt de tancar-la, i fins a l'any 2000, quan la comprà Rebellion; llavors Andy Diggle assumí el càrrec fins 2001 i, en desembre d'eixe any, el seu assistent Matt Smith ascendí a editor alhora que mudaren la redacció de Londres a Oxford.
Jeff Smith és un comicaireestatunidenc nascut el 1960. La seva obra més coneguda és la sèrie Bone, publicada per ell mateix. Actualment treballa en la seva nova sèrie, RASL. A més, ha treballat d'animador per a la Disney. Ja des de la seva infantesa, va mostrar gran interès pel món del còmic. Durant la seva estada a la Universitat d'Ohio, va dibuixar una sèrie de tires còmiques amb el títol de Thorn, que es convertirien en la gènesi de la seva sèrie Bone.
Milton Caniff (1907-1988) era un autor estaunidenc, famós per les tiresTerry and the Pirates i Steve Canyon. Es va especialitzar en el dibuix humorístic, creant Puffy the pig i The Gay Thirties, però no va ser fins 1933 quan va crear el seu primer treball famós, Dickie Dare. El protagonista és un noi de dotze anys a qui li apassiona la lectura i té una desbordant imaginació. Així, al costat del seu gosset Wags, es barreja en les aventures que descobreix en les seves lectures. Un any més tard va ser contractat pel Chicago Tribune i va llançar la que seria, sens dubte, la seva sèrie més famosa i una lectura imprescindible: Terry and the Pirates. La sèrie deu el seu nom al fet que el seu protagonista, Terry Lee, acompanyat del seu inseparable amic, Pat Ryan, són raptats, en un viatge per la costa xinesa, per uns pirates comandats per una de les vilanes més conegudes de la sèrie, la Dragon Lady. La sèrie va tenir un gran èxit, i això va portar al fet que el 1942 al Camp Newspaper Service, especialitzada en publicacions militars, li encarregués la realització d'una sèrie per elevar la moral de les tropes militars en la II Guerra Mundial. Caniff va respondre realitzant unes tires protragonizadas per la rossa Bulma, que ja apareixia en la sèrie de Terry abans comentada, però el Tribune News Syndicate, que era el propietari de Terry and the pirates, no va veure amb bons ulls aquesta adaptació. Com a conseqüència, Caniff crec una sèrie nova Male Call, que va debutar el 1943. Entre les noies que sortien en la sèrie va destacar Miss Lace i es va publicar fins a 1946. Al gener de 1947 va crear Steve Canyon, protagonitzat per un as de l' aviació nord-americana que, un cop desmobilitzat, funda una companyia d'aviació, "Horizons Unlimited". Canyon accepta les missions més arriscades i lluita contra els individus més sanguinaris, transcorrent les seves aventures sobretot als països del Sud-est Asiàtic o a l'Orient Mitjà. El logotip de la sèrie va ser creat pel seu amic Sickles, que ja havia colobarat amb ell a Terry.
Paolo Eleuteri Serpieri és un autor venecià. El seu estil es caracteritza per la seva peculiar estilització de la figura humana, amb exagerades i voluminoses corbes, especialment pel que fa a la dona. La seva obra més coneguda és la sèrie eròtica de ciència-ficcióDruuna. De jove es va mudar a Roma, on va estudiar arquitectura i pintura, sent alumne de Renato Guttuso. El 1966 va iniciar la seva carrera de pintor però el 1975 es va concentrar en el còmic, publicant les seves primeres històries a Lanciostory, una revista italiana. Gran admirador de les històries del Far West, va il·lustrar la sèrie de gènere western "Histoire du Far West" editada per Larousse a França. La sèrie, amb guió de Raffaele Ambrosio, fou publicada a les revistes Lanciostory i Skorpio. Alguns dels títols foren L'Indiana Bianca i L'Uomo di Medicina. A principis del 1980 Serpieri va participar en col·leccions com Découvrir la Bible i va crear històries curtes per revistes italianes com L'Eternauta, Il Fumetto i Orient Express. El 1985 Serpieri va publicar el còmic Morbus Gravis, la primera entrega de la saga Druuna. La popular sèrie de ciència-ficció té a Druuna com a protagonista, una eròtica i lasciva superheroïna de trets físics exuberants i corbes desproporcionades que sol vestir poca roba. El mateix Serpieri apareix a la sèrie, amb el seu alter-ego Doc. La sèrie ha sigut traduïda a 12 llengües i ha venut és d'un milió d'exemplars. L'èxit de Druuna va portar Serpieri a editar diverses sèries derivades, com Obsession, Druuna X, Druuna X 2, Croquis, Serpieri Sketchbook, Serpieri Sketchbook 2 i The Sweet Smell of Woman.
Warrior és una revista britànica que va durar 26 números, entre març de 1982 i gener de 1985. Va ser editada per Dez Skinn i publicada per la companyia Quality Communications. Comptà amb els primers treballs d'[Alan Moore]], V de Vendetta i Marvelman. Rival de 2000 AD, Warrior guanyà 17 Premis Eagle durant la seva curta carrera. A causa de la distribució i el seu format, era un dels primers còmics del mercat britànic que es basà en la distribució, que fins aquell moment s’anaven venent a través de botigues especialitzades i costoses subscripcions per als seus compradors.
Mark Evanier és un guioniste estatunidenc nascut fa 72 anys, reconegut per Groo the Wanderer. També és conegut per les columnes i el blog News from Me i pel treball com a historiador i biògraf de la indústria del còmic, en particular per la seva guardonada biografia de Jack Kirby, Kirby: King of Comics.
.jpg)
.jpg)
.svg/20px-Flag_of_Wales_(1807–1953,_3-2).svg.png){kind=small}
.JPG)
.jpg)
.svg){kind=small}
.jpg)
_-_03.JPG)
2 Chwefror
2月2日
2 de belièr
2 février: dia de la marmota a Val-d'Espoir (Q3553373) i a Shubenacadie (Q3482626).
2 de febrer: Festes a Bocairent
2010
Windows.jpg)
.jpg)
.jpg)
3 février
_-_Santos.png)
2019
2月5日
1997
2009
2010
Windows
_(cropped).jpg)
.jpg)
_-_Escola_Espanhola_ou_Portuguesa.png)
.svg/20px-Flag_of_Lisboa_(unofficial).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Jamaica_(1957–1962).svg.png){kind=small}
.jpg)
.jpg/120px-George_Crumb_(headshot).jpg)
.jpg/120px-LataMangeshkar9_(headshot).jpg)
2022
Lata Mangeshkar (cantant)
.jpg)
.jpg)
2014
iOS
Doraemon
.png)
_(headshot).jpg)
.jpg)
.jpg)
_by_Erling_Mandelmann.jpg)
.jpg)
.jpg)
.png)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
1.jpg)
.jpg)
9 de febrer
2004
.jpg)
.jpg)
.svg){kind=small}
11 de hereuèr
.jpg)
.jpg)
.jpg)
1990
_portrait_circa_1912.jpg)
.jpg)
.jpg)
.JPG)
_-_Venezia_-_Palazzo_Vendramin_1870s_1.jpg)
-55_(cropped).png)
.jpg)
.svg){kind=small}
.jpg)
.jpg/92px-Herr_Spiegleburger_(1905-07-05).jpg)
Segura
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.svg){kind=small}
Tim Bradstreet (n. 1967)
.jpg/80px-Cammy_CS_Chun-Li_(20341640775).jpg)
2016.jpg)
.jpg)
.jpg)
Bob Oksner (m. 2007)
Gahan Wilson (n. 1930)
1968
Tallarico
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
.svg/20px-Banner_of_arms_of_the_City_of_Birmingham_(1976–).svg.png){kind=small}
.jpg)
.jpg)
ca Boulle
1993
.svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(1-2).svg.png){kind=small}
.jpg)
.jpg)
1986
1993
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.svg/23px-Flag_of_the_Valencian_Community_(2x3).svg.png){kind=small}
.jpg)
.JPG)
.svg){kind=small}
.jpg)
_(cropped).jpg)
1680 Mont-real Jean-Baptiste Le Moyne de Bienville (gov. de Louisiana)
_(headshot).jpg)
Tome (n. 1957)
.JPEG/77px-Caran_d'Ache_(atelier_Nadar).JPEG)
Caran d'Ache (m. 1909)
Arnold Roth (n. 1929)
Dori Seda (m. 1988).JPEG)
.jpg)
1951 Steve Bell ()
.jpg)
.jpg)
2011
.jpg)
_in_Nashik.jpg)
_(cropped).jpeg)
.jpg)
Caniff, 1982
.jpg)
.jpg)
.jpg)
b.jpg)
.jpg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Garganta profunda
1 Mawrth: Dydd Gŵyl Dewi
.png)
1èr de març: Eth prumèr de març, tota cuca que trè eth cap
_NLW3363898.jpg)
.jpg)
_-_53Fi1931_-_cropped.jpg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
1.jpg&action=edit&redlink=1){kind=link}