Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Vés al contingut

Ramat

De Viquidites
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra.
Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Ramat
Ramat d'ovelles
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

Un ramat, ramada, rabera o folc és una reunió d’un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats. També, des del punt de vista religiós, fa referència a la congregació de fidels que reben la direcció d’un pastor espiritual.

  • No tinc notícia que mai cap ramat s'hagi revoltat contra el seu pastor ni amb la intenció de no obeir-lo, ni per no permetre que facin ús de llur fruit, ans bé els ramats són més esquerps amb els estranys que no amb aquells que els comanden i es beneficien d'ells.[1]
(en grec) ἔτι τοίνυν οὐδεμίαν πώποτε ἀγέλην ᾐσθήμεθα συστᾶσαν ἐπὶ τὸν νομέα οὔτε ὡς μὴ πείθεσθαι οὔτε ὡς μὴ ἐπιτρέπειν τῷ καρπῷ χρῆσθαι, ἀλλὰ καὶ χαλεπώτεραί εἰσιν αἱ ἀγέλαι πᾶσι τοῖς ἀλλοφύλοις ἢ τοῖς ἄρχουσί τε καὶ ὠφελουμένοις ἀπ᾽ αὐτῶν.
Ciropèdia. Cap. I. — Xenofont
  • És propi d'un bon pastor esquilar el seu ramat, però no d'escorxar-lo.[2]
(en llatí) Boni pastoris esse tondere pecus, non deglubere.
Vides dels dotze Cèsars. Tiberi. — Tiberi
Resposta de Tiberi a una petició d'augmentar els impostos a les províncies.
  • Quan lo llop ha encetada una ramada y ha assaborida la carn d'anyell, no triga a tornarhi.[3]
En defensa pròpia, 1895. — Jacint Verdaguer

Dites populars

[modifica | modifica el codi]
(var.) Rabera de molts, lo llop se la minja.[6]
(var.) Una mala ovella tot el ramat llança a perdre.[5]

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. Xenofont. Ciropèdia. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1965-2013. 
  2. Suetoni. Vides dels Dotze Cèsars. Volum III. Tiberi. Calígula. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1967. [Enllaç no actiu]
  3. Verdaguer, Jacint. En defensa pròpia. Barcelona: Tip. «L'Avenç», 1895. 
  4. 4,0 4,1 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Amades, 1932, p. 223-240.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ramat». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  7. Parés i Puntas, 1999, p. 125.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]
  • Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
  • Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  • Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.