adir-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈðir.sə/
	balear /əˈðiɾ.sə/, /ə.ðirˈsə/
Occidental:	/aˈðiɾ.se/

• Rimes: -iɾse
• Etimologia: Del prefix a- i dir, segle XIX, calc del llatí addīcere ‎(literalment «dir el mateix»).

Verb

adir-se pron.

1. Concordar, harmonitzar una cosa amb una altra.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades amb infinitiu irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	adir-se			haver-se adit
gerundi	adient-se			havent-se adit
participi	adit, adita, adits, adites
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'adic	t'adius	s'adiu	ens adiem	us adieu	s'adiuen
				ens adeim	us adeis		bal
imperfet	m'adeia	t'adeies	s'adeia	ens adèiem	us adèieu	s'adeien
				ens adéiem	us adéieu		val
passat simple	m'adiguí	t'adigueres	s'adigué	ens adiguérem	us adiguéreu	s'adigueren
futur	m'adiré	t'adiràs	s'adirà	ens adirem	us adireu	s'adiran
condicional	m'adiria	t'adiries	s'adiria	ens adiríem	us adiríeu	s'adirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'adigui	t'adiguis	s'adigui	ens adiguem	us adigueu	s'adiguin
	m'adiga	t'adigues	s'adiga			s'adiguen	occ, bal
imperfet	m'adigués	t'adiguessis	s'adigués	ens adiguéssim	us adiguéssiu	s'adiguessin
		t'adiguesses		ens adiguéssem	us adiguésseu	s'adiguessen
	m'adiguera	t'adigueres	s'adiguera	ens adiguérem	us adiguéreu	s'adigueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	adigues-te	adigui's	adiguem-nos	adigueu-vos	adiguin-se
	–		adiga's			adiguen-se	occ, bal
	–				adigau-vos		bal
	–	adis-te					val
L'imperatiu «adis» s'usa en parlars valencians pronominalment.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	m'adia	t'adies	s'adia	ens adíem	us adíeu	s'adien
	m'adiva	t'adives	s'adiva	ens adívam	us adívau	s'adiven	n-occ
	m'adieva	t'adieves	s'adieva	ens adiévem	us adiéveu	s'adieven	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... adit
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... adir
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... adit
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... adit
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... adit
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... adit
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... adir
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... adit
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... adit
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... adit
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'adic, s'adiu, ens adiem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: match ^(en)
• Castellà: avenirse ^(es), pegar ^(es)
• Esperanto: akordi ^(eo)
• Francès: s’accorder ^(fr)
• Italià: intonare ^(it)

Miscel·lània

• Anagrames: àrides, daries, desair, iardes, irades, radies, riades

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot