alèn

Potser volíeu: alen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɫɛn/, occidental /aˈɫen/
• Rimes: -ɛn

Verb

alèn

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alenar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] aleno, alene, alèn o aleni.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lèn (2)
• Anagrama: Elna

Català antic

• Etimologia: Variant de allèn.

Adverbi

alèn

1. allà, més enllà

Variants

• alende, allens, allèn

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB