electró

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ɫəkˈtɾo/^ⓘ, occidental /e.ɫekˈtɾo/
• Rimes: -o
• Etimologia: [1] De l'anglès electron, mot creuat de electric i -ion, encunyat per George Stoney, segle XIX. El desplaçament de l’accent probablement és pel francès électron.
• Etimologia: [2] De l'alemany Elektron ‎(«electre»), nom comercial per un aliatge d’alumini i zinc.

Nom

electró m. ‎(plural electrons)

1. Partícula subatòmica elemental de la classe dels leptons amb càrrega elèctrica negativa i que, contínuament en moviment al voltant del nucli, formen l'escorça de l'àtom.

Derivats

• antielectró
• electrònic

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Elektron ^(de) n.
• Anglès: electron ^(en)
• Basc: elektroi ^(eu)
• Castellà: electrón ^(es) m.
• Finès: elektroni ^(fi)
• Francès: électron ^(fr) m.
• Gallec: electrón ^(gl)
• Italià: elettrone ^(it) m.
• Polonès: elektron ^(pl)
• Portuguès: eléctron ^(pt) m.
• Suec: elektron ^(sv)

Nom

electró m. ‎(plural electrons)

1. Aliatge lleuger de magnesi amb alumini i zinc.
2. ambre

Miscel·lània

• Síl·labes: e·lec·tró (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot