huit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: valencià /ˈwit/
• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí octō, segle XIV. L’evolució és discutida, o bé per inflexió /ˈɔjt(o)/ > /ˈujt/ > /ˈwit/, o bé per diftongació /ˈwɔjt/ > /ˈwujt/ > /ˈ(w)wit/. La hac inicial és per indicar que cal llegir /w/, no /v/, perquè en llatí no es distingien u i v. Vegeu també vuit i hui.

Numeral

← 7	8		9 →
Cardinal: Ordinal:		huit huité
Viccionari:Llista de nombres en català

huit inv.

1. (cardinal, valencià) Forma alternativa de vuit.

   Té huit anys

2. (valor ordinal) Huité, huitena.

   La pàgina huit

   El dia huit de maig

Derivats

• díhuit (18), vint-i-huit (28), trenta-huit (38), ... noranta-huit (98), huit-cents (800).

Traduccions

Vegeu vuit

Nom

huit m. ‎(plural huits)

1. Xifra i nombre 8.

Nom

huit f. pl.

1. Huitena hora.

   Són les huit del matí.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Francès

• Pronúncia: /ɥit/ ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí octō, que va derivar en el francès antic uit; la lletra h es va afegir per evitar confusió amb el terme vit.

Numeral

← 7	8		9 →

huit

1. (cardinal) vuit

Vegeu també

• Entrada «huit» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).