lliurar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʎiwˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /ʎiwˈɾa/
	valencià /ʎiwˈɾaɾ/, /ʎiwˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: lliurà
• Etimologia: Del llatí liberāre ‎(«alliberar»), segle XIV, prenent el sentit de canviar de mans.

Verb

lliurar trans., pron. ‎(pronominal lliurar-se)

1. Donar, entregar.

   El missatger va lliurar el paquet al destinatari.

2. (arcaisme) Tenir lloc un conflicte.

   Es va lliurar una esfereïdora batalla.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	lliurar			haver lliurat
gerundi	lliurant			havent lliurat
participi	lliurat, lliurada, lliurats, lliurades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	lliuro	lliures	lliura	lliurem	lliureu	lliuren
	lliure						val
	lliuri						sept
	lliur			lliuram	lliurau		bal
imperfet	lliurava	lliuraves	lliurava	lliuràvem	lliuràveu	lliuraven
passat simple	lliurí	lliurares	lliurà	lliuràrem	lliuràreu	lliuraren
futur	lliuraré	lliuraràs	lliurarà	lliurarem	lliurareu	lliuraran
condicional	lliuraria	lliuraries	lliuraria	lliuraríem	lliuraríeu	lliurarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	lliuri	lliuris	lliuri	lliurem	lliureu	lliurin
	lliure	lliures	lliure			lliuren	occ, bal
imperfet	lliurés	lliuressis	lliurés	lliuréssim	lliuréssiu	lliuressin
		lliuresses		lliuréssem	lliurésseu	lliuressen
	lliuràs	lliurassis	lliuràs	lliuràssim	lliuràssiu	lliurassin	bal
		lliurasses		lliuràssem	lliuràsseu	lliurassen	val, bal (1)
	lliurara	lliurares	lliurara	lliuràrem	lliuràreu	lliuraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	lliura	lliuri	lliurem	lliureu	lliurin
	–				lliurau		bal
	–		lliure			lliuren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... lliurat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... lliurar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... lliurat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... lliurat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... lliurat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... lliurat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... lliurar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... lliurat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... lliurat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... lliurat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: lliuro, lliura, lliurem

Traduccions

Entregar

• Castellà: librar ^(es)
• Francès: livrer ^(fr)

Tenir lloc un conflicte

• Castellà: librar ^(es)
• Francès: livrer ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: lliu·rar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot