lliurar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎiwˈɾar.sə/
	balear /ʎiwˈɾaɾ.sə/, /ʎiw.ɾərˈsə/
Occidental:	/ʎiwˈɾaɾ.se/

• Rimes: -aɾse

Verb

lliurar-se

1. Forma pronominal de lliurar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	lliurar-se			haver-se lliurat
gerundi	lliurant-se			havent-se lliurat
participi	lliurat, lliurada, lliurats, lliurades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em lliuro	et lliures	es lliura	ens lliurem	us lliureu	es lliuren
	em lliure						val
	em lliuri						sept
	em lliur			ens lliuram	us lliurau		bal
imperfet	em lliurava	et lliuraves	es lliurava	ens lliuràvem	us lliuràveu	es lliuraven
passat simple	em lliurí	et lliurares	es lliurà	ens lliuràrem	us lliuràreu	es lliuraren
futur	em lliuraré	et lliuraràs	es lliurarà	ens lliurarem	us lliurareu	es lliuraran
condicional	em lliuraria	et lliuraries	es lliuraria	ens lliuraríem	us lliuraríeu	es lliurarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em lliuri	et lliuris	es lliuri	ens lliurem	us lliureu	es lliurin
	em lliure	et lliures	es lliure			es lliuren	occ, bal
imperfet	em lliurés	et lliuressis	es lliurés	ens lliuréssim	us lliuréssiu	es lliuressin
		et lliuresses		ens lliuréssem	us lliurésseu	es lliuressen
	em lliuràs	et lliurassis	es lliuràs	ens lliuràssim	us lliuràssiu	es lliurassin	bal
		et lliurasses		ens lliuràssem	us lliuràsseu	es lliurassen	val, bal (1)
	em lliurara	et lliurares	es lliurara	ens lliuràrem	us lliuràreu	es lliuraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	lliura't	lliuri's	lliurem-nos	lliureu-vos	lliurin-se
	–				lliurau-vos		bal
	–		lliure's			lliuren-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... lliurat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... lliurar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... lliurat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... lliurat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... lliurat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... lliurat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... lliurar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... lliurat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... lliurat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... lliurat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: em lliuro, es lliura, ens lliurem

Miscel·lània

• Anagrames: lliurares, rullaries