oboè

Potser volíeu: oboe, Oboe, oboé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.βuˈɛ/ⓘ
	balear /o.boˈɛ/, /u.buˈɛ/
Occidental:	/o.boˈe/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: De l'italià oboè, del francès hautbois ‎(«instrument de fusta de so alt»).

Nom

oboè m. ‎(plural oboès)

1. Instrument aeròfon de fusta, de registre agut, consistent en un tub estret que s'eixampla lleugerament a l'extrem inferior, proveït d'un tudell amb doble llengüeta de canya.
2. Persona que toca l'oboè.

Variants

• oboé (valencià)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Oboe ^(de) f.
• Anglès: oboe ^(en)
• Armeni: հոբոյ ^(hy) ‎(hoboi)
• Castellà: oboe ^(es)
• Coreà: 오보에 ^(ko) ‎(obo-e)
• Esperanto: hobojo ^(eo)
• Francès: hautbois ^(fr)
• Gallec: óboe ^(gl) m.
• Islandès: óbó ^(is) n.
• Italià: oboe ^(it)
• Occità: autbòi ^(oc) m.
• Romanès: oboi ^(ro) n.

Nom

oboè m. f. ‎(plural oboès)

1. oboista

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bo·è (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• oboè. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /o.boˈɛ/
• Etimologia: Del francès hautbois ‎(«instrument de fusta de so alt»).

Nom

oboè m. ‎(plural invariable)

1. (antic) forma alternativa de oboe

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bo·è (3)