orí

Potser volíeu: ori, Ori

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈɾi/
	balear /oˈɾi/, /uˈɾi/
Occidental:	/oˈɾi/

• Rimes: -i
• Etimologia: Forma masculina de orina.

Nom

orí m. ‎(plural orins)

1. (valencià) Forma alternativa de orina.

Verb

orí

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de orar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·rí (2)
• Anagrames: oir, roi, Roi, roí

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB