ornar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /urˈna/
	balear /oɾˈna/, /urˈna/
Occidental:	nord-occidental /orˈna/
	valencià /oɾˈnaɾ/, /oɾˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: ornà
• Etimologia: Del llatí ornāre, segle XIV.

Verb

ornar trans.

1. Posar ornaments, adornar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ornar			haver ornat
gerundi	ornant			havent ornat
participi	ornat, ornada, ornats, ornades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	orno	ornes	orna	ornem	orneu	ornen
	orne						val
	orni						sept
	orn				ornau		bal, alg
				ornam			bal
imperfet	ornava	ornaves	ornava	ornàvem	ornàveu	ornaven
passat simple	orní	ornares	ornà	ornàrem	ornàreu	ornaren
futur	ornaré	ornaràs	ornarà	ornarem	ornareu	ornaran
condicional	ornaria	ornaries	ornaria	ornaríem	ornaríeu	ornarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	orni	ornis	orni	ornem	orneu	ornin
	orne	ornes	orne			ornen	occ, bal
imperfet	ornés	ornessis	ornés	ornéssim	ornéssiu	ornessin
		ornesses		ornéssem	ornésseu	ornessen
	ornàs	ornassis	ornàs	ornàssim	ornàssiu	ornassin	bal
		ornasses		ornàssem	ornàsseu	ornassen	val, bal (1)
	ornara	ornares	ornara	ornàrem	ornàreu	ornaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	orna	orni	ornem	orneu	ornin
	–				ornau		bal, alg
	–		orne			ornen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	ornariva	ornarives	ornariva	ornarívem	ornaríveu	ornariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	ornessi		ornessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ornat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ornar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ornat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ornat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ornat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ornat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ornar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ornat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ornat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ornat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: orno, orna, ornem
Vocal rizotònica: /o/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: adorn ^(en)
• Castellà: ornar ^(es)
• Francès: orner ^(fr)
• Italià: ornare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: or·nar (2)
• Anagrama: narro

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB