pagara

Potser volíeu: pagarà, pàgara

Català

Verb

pagara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb pagar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb pagar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ga·ra (3)
• Anagrama: apagar

Català antic

Verb

pagara

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de pagar
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de pagar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \paˈɣa.ɾa\

Americà: alt /p(a)ˈɡa.ɾa/, baix \paˈɣa.ɾa\

• Rimes: -aɾa

Nom

pagara m. ‎(plural pagaras)

1. (peixos) pagre

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ga·ra (3)

Vegeu també

• pagara. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.