palafrè

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pə.ɫəˈfɾɛ/
	balear /pə.ɫəˈfɾə/, /pə.ɫəˈfɾɛ/
Occidental:	/pa.ɫaˈfɾe/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Del francès antic palafrei, segle XIII, del llatí medieval *parafrenum, de paraverēdus amb interferència de frēnum ‎(«fre»), del prefix para- i verēdus ‎(«cavall de posta»).

Nom

palafrè m. ‎(plural palafrens)

1. En l'edat mitjana, cavall de sella però no de batalla, sovint el del criat.

Variants

• palafré

Descendents

• Castellà: palafrén

Traduccions

Traduccions

• Anglès: palfrey ^(en)
• Castellà: palafrén ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·la·frè (3)
• Anagrames: apelfar, pelfara, pelfarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB