rato

Potser volíeu: rațo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈra.tu/
	balear /ˈra.to/, /ˈra.tu/
Occidental:	/ˈra.to/

• Rimes: -ato
• Etimologia: Del castellà rato, del llatí raptus, participi passiu de rapĕre ‎(«arrabassar»), segle XVIII.

Nom

rato m. ‎(plural ratos)

1. (castellanisme) estona

   «¡Ay Inés! cuán tonta eres! / No eres com ta tia fon / cuant casá vòlta segon / en un vell prou insensato; / pues pera riures un rato / sòbra chent chove en lo mon.» (Josep Bernat i Baldoví, L'agüelo Pollastre, pàg. 11, 1859)

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·to (2)
• Anagrames: orat, Orta, rota, taro

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈra.to/

Americà: alt /ˈra.t(o)/, baix /ˈra.to/

• Rimes: -ato
• Etimologia: Del llatí raptus, participi passiu de rapĕre ‎(«arrabassar»), segle XVIII.

Nom

rato m. ‎(plural ratos)

1. estona

Descendents

• Català: rato (castellanisme)

Miscel·lània

• Síl·labes: ra·to (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rato

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈra.toː/

Adjectiu

ratō

1. datiu masculí singular de ratus
2. datiu neutre singular de ratus
3. ablatiu masculí singular de ratus
4. ablatiu neutre singular de ratus

Nom

ratō

1. datiu singular de ratus
2. ablatiu singular de ratus