taujà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /təwˈʒa/, occidental /tawˈd͡ʒa/
• Rimes: -a
• Etimologia: [1] Incert, potser expressiu, segle XIX.
• Etimologia: [2] Afèresi i apòcope de [San]ta Eugè[nia].

Adjectiu

taujà m. ‎(femení taujana, plural masculí taujans, plural femení taujanes)

1. Es diu de la persona inculta i rústica.

Traduccions

Inculte i rústic

• Castellà: paleto ^(es), bozal ^(es), patán ^(es), babazorro ^(es), palurdo ^(es)
• Llatí: idiota ^(la)

Adjectiu

taujà m. ‎(femení taujana, plural masculí taujans, plural femení taujanes)

1. Relatiu o pertanyent a Santa Eugènia (Mallorca).

Nom

taujà m. ‎(plural taujans, femení taujana)

1. Natural de Santa Eugènia (Mallorca).

Miscel·lània

• Síl·labes: tau·jà (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB