traüt

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾəˈut/, occidental /tɾaˈut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Del català antic traüt ‎(«tribut»), per les reaccions que provocaven la publicació i l’exigència de tributs.

Nom

traüt m. ‎(plural traüts)

1. Renou, moviment bulliciós.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·üt (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

• Etimologia: Del llatí tributum, doblet del semicultisme tribut.

Nom

traüt m. ‎(plural traüts)

1. tribut

   «Entrem en camp clos rey per rey, sots tals pactes e conuinenses, que si yo venç a tu, tendràs tota Anglaterra sots la mia potestat e senyoria e ·m faràs de traüt ·cc· mília nobles cascun any.» (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, 1460-1464)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL