Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Và al contegnud

Malinconia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Pensee malinconegh del Francesco Hàez
Almeida Júnior - Saudade (Longing) - Google Art Project

La malinconia a l’è on'emozion contraria de la giòja e de la felizità. L’e on quajcoss che gh’hann adòss i persònn quand che gh’hann la scira fosca, condizion che je mena a incoeuses e a perd tucc i petitt de la vitta. La pò vess sentuda in condizion normaj, in del temp de la vitta de tucc i dì, o pura la pò vess causada d’on facc assossenn drammatich, compagn de la mòrt de ona persònna cara, o ona quaj òltra desgrazia. A l’è voeuna di "ses emozion fondamentaj" descrivuu del Paul Ekman, insemma a la felizità, la raiva, la sorpresa, la pagura e ‘l schivi[1].

El moment de la malinconia el representa l’inconter intra el desideri e i sò limit pròpi. A l’è minga quell che ven del defoeura che in d’ona quaj manera el segna el confin del desideri, ma puttòst a hinn quij limit chì a fà su el desideri medemm. L’accettà i nòster limit el jutta d’ona quaj manera a soprà la malinconia.

Quell sentiment chì l’è tipegh soratutt di artista, che vann adree a cercà de soprall lor medemm. Tanc pittor, poetta, musicista i hann prodòtt i sò oeuver pussee bej in de di moment de granda malinconia.

La malinconia a l’è 'n sentiment fisiològich se l’è confinaa de di situazion limitaa. Se quella situazion chì la va inanz per di period longh se parla diversament de depression, soratutt in del contest de la sicologia.

La malinconia l’è minga conligabila direttament a la depression e, de tucc i maner, la pò vess intesa come ‘l prenzippi d’on maa e del còrp e de la ment compagn de la depression, per quest l’è de toeu in considerazion a la giusta manera. La malinconia la pò anca vess indutta del vess minga sattisfaa assee o del ’vegh nò portaa innanz in la pròpia vitta di scerni e di decision significativ.

In del Vangeli del Luca (Luca 22:45) di studios dormiven per via de la malinconia; quell esempi chì l’è bon de fa comprend el podè, pù o manca, de quell setiment o emozion chì, de toeu via la fòrza, Donca la malinconia la se pò trasformà de sempliz conseguenza a la causa de l'impossibilità a fà di attività e la pò dagh l’inviada a ‘n serc vizios.

Neuroanatomia

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Second l'American Journal of Psychiatry, la malinconia associada a di "cressiment de l'attività bilateral in vesinanza de la scòrza temporal de mezz e dedree, del scervellett de fianch, del vermen cerebellar, del cervell de mezz, del putamen e del nucli caudaa[2]. El Pardo e i sò collegh hinn staa bon de provocà la malinconia cont el domandagh de pensà a di ròbb malincònich, i hann rilevaa la malinconia in del scervell cont el doperà la tomografia a emission de positron (PET). Hann osservaa on aument de l'attività del scervell in la scòrza inferiora e in quella orbitofrontal bilateral[3]. In d’on studi che l’induseva malinconia in di soggett a fagh vedè di tochej de film de emozion, la sensazion a l’era correlada a di aument significativ de l’attività regional del cervell, soratutt in la scòrza prefrontal, in de la region ciamada area 9 del Brodmann e in del talam. On aument significativ de l’attività l’è staa notaa anca in di struttur temporaj anterior bilateraj [4].

Segn fisiologich

[Modifega | modifica 'l sorgent]

La grandezza del popoeu la pò vess on indicator de la malinconia. Ona espression faccial malinconica l’è giudicada pussee maliconica quand che 'l popoeu l’è piscinin[5]. La grandezza del popoeù d'ona persònna la ven pussee piscinina quand che se varden di facc malincònich con di popoeu pussee piscinitt. Nissun effett compagn inveci el capita quand che i persònn varden di espression neuter, felis o inrabii [5]. El grad maggior de la somiglianza del contegn di popoeu d’ona persòna con chi d’on altra persòna a l’è 'n segnal del ponteg maggior d’ona persònna in di confront de l’empatia [6].

Tòno de la vos

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Second el Swati Johar, la malinconia a l’è on'emozion "reconossuda di sistema attuaj de elaborazion di dialoghi con la vos"[7]. L'energia quadratica media, el silenzi intra i paròll e la freguenza di paròll hinn staa consideraa come di misur util per spartì la malinconia di alter emozion [8]. La malinconia l’è comunicada soratutt per mezz de la sbassada de la media e la variabilità de la freguenza fondamental (f0), oltra che vessegh associada a 'na fòrza de la vos pussee bassa e con di sbassad de f0 in del cors del temp[9][10]. El Johar el sosten che "quand che ‘n quajdun l’è malincònich el fa on discors adasi e bass cont ona energia debol a l’alta freguenza audio". A l’istessa manera "el stat de la malinconia el pò vess reconossuu per mezz de l'andà adasi, de la velocità del parlaa e del tòno medi pussee bass"[7].

La malinconia l’è, inscì come l’è staa di tt del Klaus Scherer, voeuna di "emozion pussee riconossuu de la vos umana", ancaben el tass de reconossiment el sia "generalment on poo inferior de quell de l'espression faccial". Ind on studi del Scherer, l’è vegnuu foeura che in di paes occidentaj la malinconia la gh’aveva el 79% de possibiltà de vess reconossuda cont el reconossiment faccial e ‘l 71% per mezz de la vos, inveci in di pais minga occidentaj i risultaa eren del 74% in del primm cas e del 58% in del segond[11].

Muscoladura faccial

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tutta la muscoladura faccial a l’è tirada dent in del cors d’ona espression de malinconia: i muscol perden de rigidità, di vòlt i manifesten mancanza de espressività, la front la tend a increspass, i angol de la bocca varden invers el bass.

La malinconia l’è ‘n'esperienza comuna de fioeu. Di famili pòden ’vegh ona regola pu o men consapevol segond la qual la malinconia l’è "minga permettuda"[12], ma ‘l Robin Skynner l’ha suggeri i che a fà inscì i podari en comparì di problema, cont el dì che con la malinconia "scancellada", i persònn pòden diventaa superficiaj e ciapà la mani a[13]. El pediatra T. Berry Brazelton el suggeri ss che a reconòss la malinconia el pò fa insegnagh ai famili a andagh contra di problema di emozion pussee grev.[14]

La malinconia a l’è ona part del process normal del fiolin che ‘l se separa d’ona simbiosi inizial con la mader e ‘l ven pussee indipendent. Ògni vòlta che ‘n fiolin el se separa on zicch pussee, lù e lee le gh’avarà de andagh contra de ‘na piccola perdita, Se la mader la permettarà nò che i cruzzi minor si en vivuu, el fioeuli nn el podarà mai imparà la malinconia in deperluu [13]. El Brazelton el di ss che el vess tròpp de luna bòna per on fioli n, el ghe fa perd l’importanza de l’emozion de la malinconia [14]; e la Selma Fraiberg la suggeriss che l’è important a respettà el diritt de on fiolin de saggià ona perdita in manera completta e profonda [15].

La Margaret Mahler l’ha consideraa la capacità de sentì la malinconia come ‘n risultaa emotiv, a l’oppòst, per esempi, de la superattività irrequietta[16]. El Donald Winnicott l’ha vist a l’istessa manera in la caragnada malinconica la radis psicològica de esperienz musicaj prezios in del cors de la vita futura. [17].

Strategij de andagh contra

[Modifega | modifica 'l sorgent]

I persònn i ghe vann contra de la malinconia in manera diversa, e lee l’è ‘n’emozion importanta degià che la iutta a motivà i persònn a scombatt la situazion de lor. Di meccanismi per andagh contra gh’hann denter: l’ottegnì ‘n suppòrt social e/o passà el temp con un animal domestich[18], fà 'na lista, o mettes adree a 'na quaj attività che l'erpimma la malinconia [19]. ‘Na quaj persòna quand che la se sent malincònica, la pò vess sòlita a trass foeura d’on ambient social, de manera che ciapà el temp per tirass foeura de la malinconia.

Ancaben la sia vun di sentiment che i persònn voeuren mandà via pussee, di vòlt la malinconia la pò andà innanz pròpi grazie ai strategij doperad per andagh contra de lee, come ‘l rumina, "negà i pròpi penn", o l'isolass in manera fissa[1]. La terapia cognitiva e de la condotta la suggeriss inveci de sfidà i pròpi penser negativ, o de programmà on quajcòss de positiv come distrazion come alter maner de andagh contra de la malinconia,. [1]

El fagh attenzion e 'l portà pazienza con la pròpia malinconia, per i persònn el pò vess ancasì 'na manera de imparà cont el sentiss sol [20], e ancasì el suppòrt emotiv per iuttà i persònn a stà con la soa malinconia el pò vess util [13]. Quella manera chì de andagh incontra a la malinconia l’è alimentada de la convinzion che la perdita (quand ch ’a l’è sentuda con tutt el coeur) la pò mena a stà ben de noeuv cont a vedè la vita ind on'altra manera e a ‘n noeuv impegn cont el mond de foeura. [21].

  1. 1,0 1,1 1,2 Daniel Goleman, Emotional Intelligence, London, United Kingdom, 1996.
  2. R.D. Lane, E.M. Reiman, G.L. Ahern, G.E. Schwartz e R.J. Davidson, Neuroanatomical Correlates of Happiness, Sadness, and Disgust, in American Journal of Psychiatry, vol. 154, nº 7, luglio 1997, pp. 926–33, DOI:10.1176/ajp.154.7.926, PMID 9210742.
  3. J.V. Pardo, P.J. Pardo e M.E. Raichle, Neural correlates of self-induced dysphoria, in American Journal of Psychiatry, vol. 150, nº 150, maggio 1993, pp. 713–9, DOI:10.1176/ajp.150.5.713, PMID 8480815.
  4. M.S. George, T.A. Ketter, J.I. Parekh, B. Horwitz, P. Herscovitch e R.M. Post, Brain activity during transient sadness and happiness in healthy women, in American Journal of Psychiatry, vol. 152, nº 152, marzo 1995, pp. 341–51, DOI:10.1176/ajp.152.3.341, PMID 7864258.
  5. 5,0 5,1 Neil A. Harrison, Tania Singer, Pia Rotshtein, Ray J. Dolan e Hugo D. Critchley, Pupillary contagion: central mechanisms engaged in sadness processing, in Social Cognitive and Affective Neuroscience, vol. 1, nº 1, 1º giugno 2006, pp. 5–17, DOI:10.1093/scan/nsl006, PMC 1716019, PMID 17186063. URL consultato il 21 giugno 2018.
  6. Neil A. Harrison, C.E. Wilson e H.D. Critchley, Processing of observed pupil size modulates perception of sadness and predicts empathy, in Emotion, vol. 7, nº 4, novembre 2007, pp. 724–9, DOI:10.1037/1528-3542.7.4.724, PMID 18039039.
  7. 7,0 7,1 Swati Johar, Emotion, Affect and Personality in Speech: The Bias of Language and Paralanguage, Springer, 22 dicembre 2015.
  8. Serdar Yildirim, Murtaza Bulut, Chul M. Lee, Abe Kazemzadeh, Carlos Busso, Zhigang Deng, Sungbok Lee e Shrikanth Narayanan, An acoustic study of emotions expressed in speech (PDF), in ISCA, 2004, p. 1. URL consultato il 20 giugno 2018.
  9. Łukasz Stolarski, Pitch Patterns in Vocal Expression of "Happiness" and "Sadness" in the Reading Aloud of Prose on the Basis of Selected Audiobooks (PDF), in Research in Language, vol. 13, nº 2, 2015, pp. 141–162, DOI:10.1515/rela-2015-0016. URL consultato il 20 giugno 2018.
  10. Jo-Anne Bachorowski, Vocal Expression and Perception of Emotion (PDF), in Current Directions in Psychological Science, vol. 8, nº 2, 20 aprile 1999, pp. 53–57, DOI:10.1111/1467-8721.00013. URL consultato il 21 giugno 2018.
  11. Klaus R. Scherer, Vocal communication of emotion: A review of research paradigms, in Speech Communication, vol. 40, 1–2, 2003, pp. 235–6, DOI:10.1016/S0167-6393(02)00084-5. <nowiki>
  12. Karen Masman, The Uses of Sadness: Why Feeling Sad is No Reason Not to be Happy, Allen & Unwin, 21 luglio 2010.
  13. 13,0 13,1 13,2 Families and How to Survive Them, 1994.
  14. 14,0 14,1 T. Berry Brazelton, To Listen to a Child, 1992.
  15. Selma H. Fraiberg, The Magic Years, New York, United States, 1987.
  16. The Psychological Birth of the Human Infant: Symbiosis and Individuation, London, United Kingdom, 1975.
  17. D.W. Winnicott, The Child, the Family, and the Outside World, United Kingdom, Penguin Books, 1973.
  18. Bos, E.H., Snippe, E., de Jonge, P. e Jeronimus, B.F., Preserving Subjective Wellbeing in the Face of Psychopathology: Buffering Effects of Personal Strengths and Resources, in PLOS ONE, vol. 11, nº 3, 2016, pp. e0150867, DOI:10.1371/journal.pone.0150867, PMC 4786317, PMID 26963923.
  19. Why It’s Import to Express Your Sadness. ottobre 2018
  20. Aliki Barnstone, New England Review (1990–), in Spring, vol. 21, nº 2, 2000, p. 19, ISSN 1053-1297, JSTOR i40009359.
  21. Michael Parsons, The Dove that Returns, the Dove that Vanishes: Paradox and Creativity in Psychoanalysis, London, United Kingdom, Routledge, 13 agosto 2000.