Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Và al contegnud

Pena de mort

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
In bloeu i Stat che l'hann tolta via semper, in verd i Paes che la lassen domà per i riat in temp de guerra, in sgiald quei che l'hann tolta via de facto e in ross quei che la tegnen

La pena de mort a l'è un castigh indova che quell che l'è condanad a l'è copad: l'è ciamada anca pena capital, perchè un temp la se faseva per decapitazzion.

A l'è ben controversa: tuta l'Europa, foeura che per la Bielorussia, la dopera pu, e in general l'è minga vista trop ben in di stat democrategh, e ghe n'è domà trii debon democrategh che ghe l'hann: el Giapon, i Stat Unid d'America e Taiwan. Vun di prim oposidor de la pena de mort a l'è stad el Ceser Becaria che, in del so Dei delitti e delle pene, l'ha sostegnud che l'era una pena che la serviva no a prevegnì e l'era nanca el castigh pussee bon, e che l'era acetabel domà in di rari rarent cas che l'era propi l'unega soluzzion per prevegnì el riat.

A nivell religios la Gesa catolega l'ha sostegnud a longh che per un stat a l'era acetabel, in di cas pussee gram, dà la pena de mort, ma del temp del Giovann Paol II l'è stada condanada semper pussee e 'l Papa Franzesch l'ha modifegad el catechism inscì de dì che l'è mai acetabel. In di Stat Unid, la pupart di diocesi ortodosse inn contra de la pena de mort, e pensen che l'è contraria al comandament de mazzà no. La lesg ebraica la preved la pena de mort in vari cas, ma cont el temp el desvilup del Talmud l'ha fad inscì che el standard de la proeuva per la condana capital, che la resta acetada in teoria, el sia inscì alt che l'è deventada minga acetabel in pratega. In l'Islam el Coran e la Sharia la preveden per vari riat, despess compagn de quei ebraich, ma gh'è pussee stat che, a stàgh adree al dirit islamegh, la aplichen.