Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Và al contegnud

Valentina Vesconta

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà Regina de Cipro, varda Valentina Vesconta de Cipro.
La Valentina

La Valentina Vesconta (Pavia, 1371 - Blois, 4 de dicember 1408) a l'è stada 'na nobildonna milanesa, fioeula del Gian Galeazz Vescont e de la Isabella de Valois, deventada poeu miee del Luis I de Valois-Orléans, fredell del Re de Franza.

Restada orfana de mader, l'è educada de la nona Bianca de Savoja e l'è prest dada in sposa del pader con l'obietiv de slargà la soa influenza in su la politega franzesa. Otegnuda la dispensa del Papa, degià che i spos eren cusin de primm grad, se mariden per procura in del 1387 ma el pader el ghe fa no lassà Milan, perchè 'l voreva speccià de 'vègh on fioeu con la Caterina Vesconta per modifegà el contratt matrimonial, e al nass del Giovann Maria Vescont el ghe permett de andà in Franza cont el marì. In del 1389 se mariden fisicament a Melun. La se intriga in politega per permett al sò marì de salì in sul trono ma la ghe riess no quand che in del Pajes el se spantega 'n sentiment anti-viscontee. El marì l'è poeu mazzaa del Giovann Senza Paura e pocch dopo la moeur anca lee. L'è staja interrada in la basilega de Saint-Denis.

El dolor de la Valentina de Milan per la mort del marì, el duca de Orléans, del Fleury-François Richard
  • Cappi Bentivegna Ferruccia, Valentina Visconti duchessa d'Orléans, Treves, Milano 1937.
  • Cesare Bobba, Ludovico Vergano, Antiche zecche della provincia di Asti, Asti 1971.
  • Compendi Historici, sino l'anno 1668, Giacomo Amadio 1668 Vicenza.
  • A. Coville, Armagnacchi e Borgognoni (1380-1422), in «Storia del mondo medievale», vol. VI, 1999, pp. 642–672.