Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Transfiguration pending
Vejatz lo contengut

Miles Davis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Miles Davis
Miles Dewey Davis III
Naissença 26 de mai de 1926 a Alton, Illinois
N. a
Decès 28 de setembre de 1991 a Nòva York, Nòva York
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
País d’origina Bandièra dels Estats Units Estats Units
Profession(s) musician
Genre(s) jazz
Annadas activas 1944 - 1975, 1980 - 1991

Miles Dewey Davis III, conegut coma Miles Davis (1926 - 1991) foguèt un musician american de jazz, un dels musicians pus influents e innovadors del sègle XX. Trompetista, compositor e cap de banda, Davis foguèt a primièra linha de gaireben totas las evolucions que faguèt lo jazz après la Segonda Guèrra Mondiala.

Un luòc en l'istòria del jazz

[modificar | Modificar lo còdi]

Toquèt en qualques unas de las importantas primièras gravaduras de bebop e ne faguèt las primièras de cool jazz. Foguèt parcialament responsable de l'evolucion del "modal jazz" e lo "jazz-fusion" sorgiguèt del trabalh que faguèt amb autres musicians als darrièrs 60 e primièrs 70. Lo "free-jazz" foguèt l'unic estil d'après la Segonda Guèrra Mondiala qu'influiguèt pas de manièra significativa. Malgrat que qualqu'uns dels musicians de las siás bandas seguiguèron aquel estil.

Las siás gravaduras, amassa amb las accions en dirècte de las siás fòrça influents bandas, foguèron vitalas en l'acceptacion del jazz coma musica amb una granda valora artistica. Popularizador a l'encòp qu'innovador, Davis venguèt famós mercés a lo sieu estil languid e melodic e, al meteis temps, per la siá personalitat conflictiva. En tant que musician cada còp melhor pagat e vestit a la mòda, Davis foguèt tanben un simbòl del potencial comercial del jazz.