Svoboda | Graniru | BBC Russia | Golosameriki | Facebook
Jump to content

Martinique

Koordinatonan: 14°39′0″N 61°0′54″W / 14.65000°N 61.01500°W / 14.65000; -61.01500
Di Wikipedia, e ensiklopedia liber
E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Martinique
Mapa
Informashon básiko
Kapital Fort-de-France
Establesimento di soberania

21 di mart 1946

Geografia
Área 1.128,0 kilometer kuadra
Koordinatonan  14°39′0″N 61°0′54″W / 14.65000°N 61.01500°W / 14.65000; -61.01500
Demografia
Populashon 360.749 (1 yanüari 2021)
Densidat 319.8 hab/km²
Otro infromashon
Tel. +596
Mapa detaya di Martinique
Map
[Editá Wikidata] · [Manual]

Martinique (na franses: Martinique, den boka di e pueblo krioyo Matnik) ta un isla den laman Karibe i un departamentu ultramar franses, un asina yamá département d'outre-mer (DOM). E ta keda 700 kilometer suit-west di Republika Dominikano, suit di Dominica i panort di Sint Lucia i ta forma parti di archipielago di e Antia Menor. Sifranan di promé di yanüari 2007 ta mustra ku Martinique entretantu tin 401.000 habitante. E kapital di Martinique ta Fort-de-France. Departamentu Martinique huntu ku Departamentu Guadeloupe ta forma Antia Franses. Dominica i Sint Lucia antes tambe tabata franses pero despues a bira ingles. Martinique ta parti den kuater distrikto: Fort-de-France, Marin, Saint-Pierre i La Trinité.

Geografia

[editá | editá fuente]

E superfisie total di Martinique ta 1102 km². E isla ta aproximadamente 60 km largu di nortwest pa suitoost. E ta masomenos mesun largura ku Kòrsou pero mas hanchu. E punta di mas haltu ta Mont Pelée ku 1397 meter.

Historia

[editá | editá fuente]

Den kuminsamentu tabata biba Arowak na Martinique ku tabata yama Madinina. Madinina ta nifika isla di flor. Den boka di pueblo: Madiana, "iles des fleurs". E nomber ta papia pa su mes ta un isla tur na flor. E Arowaknan a biba aki mas ku 2000 aña. Despues a bin e indjannan Karib.

Bataya di Martinique na 1779 entre Fransia i Gran Britania

Na aña 1502, 15 di yüni, Cristóbal Colón a deskubri Martinique i na aña 1635 fransesnan a kolonisá Martinique. E promé siudat tabata Saint-Pierre.

Den kurso di tempu tabatin hopi bataya entre Francia i Inglatera pa e isla pero na final Francia a keda ku e isla. Na 1902, 8 di mei, tabatin un gran erupshon di e volkan Mont Pelée ku a mata no menos ku 30.000 hende.

Demografia

[editá | editá fuente]
Évolution de la démographie entre 1961 et 2003 (chiffre de la FAO, 2005). Population en milliers d'habitants.

Évolushon di e demografia entre 1961 i 2003 (sifranan di FAO, 2005). Poblashon den miles di habitante. Finalmente na 2007 Martinique tabata konta 401.000 persona.

E gran mayoria 90% di e poblashon ta desende di Afrika of ta un meskla di afrikano-oropeo i hindu. Esakinan ta esnan asina yama Creoles, o Krioyonan. Un minoria di 5% ta di origen oropeo. Hopi di nan ta di Fransia. Esnan asina yamá Békés. E sobra 5% ta konsisti di hindu, chines i hendenan di Medio Oriente.

Siudatnan

[editá | editá fuente]

E siudatnan prinsipal di Martinique ta: Fort de France (95000 hab), Le Lamentin (40 000 hab), Le Robert (25 000 hab), Schoelcher, Sainte-Marie, i le François.

Boske tropikal den bisindario di St-Denis

Aki un lista di 34 munisipio di Martinique:

Sentro
  • Fort-de-France (préfecture)
  • Saint-Joseph
  • Le Lamentin
  • Schœlcher
  • Nord atlantique
  • Grand'Rivière
  • Macouba
  • Basse-Pointe
  • Le Lorrain
  • Marigot
  • Sainte-Marie
  • La Trinité (sous-préfecture)
  • Le Robert
  • Le Gros-Morne
  • Ajoupa-Bouillon
  • Nord caraïbe
  • Le Morne-Rouge
  • Le Prêcheur
  • Saint-Pierre (sous-préfecture)
  • Le Carbet
  • Bellefontaine
  • Case-Pilote
  • Fonds-Saint-Denis
  • Le Morne-Vert
Suit
  • Rivière-Salée
  • Les Anses d'Arlet
  • Le Diamant
  • Sainte-Luce
  • Le Marin (sous-préfecture)
  • Sainte-Anne
  • Les Trois-Îlets
  • Le François
  • Le Vauclin
  • Ducos
  • Rivière-Pilote
  • Saint-Esprit