Vicent Baydal
Universitat Jaume I de Castelló, Private Law, Faculty Member
- Medieval Studies, Medieval History, Medieval Archaeology, Medieval Literature, History of Political Thought, Political History, and 31 moreTaxation, Crusades, Medieval urban history, Medievalism, Medieval Spain, Parliamentary Studies, Feudalism and Lordship, Catalan Language, Medieval Chronicles, Medieval Crown of Aragon, Medieval Catalan Literature, Valencian language, Valencia, Valencianism, 13th century Spain, Medieval Europe, Crusades and the Latin East, Ethnicity and Identity in the Medieval Period, Contractualism, Nationalism, National Identity, Bastard Feudalism, Political Representation, Wim Blockmans, Alghero, Kingdom of Valencia, Catalan History, Medieval Financial History, Historia medieval de España, Constitutional History, and History of Cooking and Food Cultureedit
- Nascut a València l’any 1979, vaig cursar un any de Dret i la llicenciatura d’Història en la Universitat de València ... moreNascut a València l’any 1979, vaig cursar un any de Dret i la llicenciatura d’Història en la Universitat de València entre 1997 i 2004. En paral·lel a la carrera, vaig treballar durant un any i mig en la creació del Museu d’Història de València. Amb posterioritat vaig fer el doctorat a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i la tesi doctoral sobre els orígens baixmedievals de la Generalitat valenciana al Consell Superior d’Investigacions Científiques, davall la direcció de Manuel Sánchez Martínez i Josep Maria Salrach, que vaig llegir en juny de 2011. Poc abans i poc després, vaig treballar com a tècnic d’investigació al Museu d’Història de Barcelona i al Departament d’Història Medieval de la Universitat de València i vaig desenvolupar sengles borses d’estudi de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’Institut d’Estudis Catalans. Per la tesi doctoral vaig rebre els Premis Ferran Soldevila de biografia i estudis històrics i el Raimon Noguera d’història medieval. A partir de 2013 em vaig incorporar durant dos anys a la Universitat d’Oxford per tal de dur a terme un projecte postdoctoral de recerca sobre els orígens del parlamentarisme europeu, amb una beca Marie Curie – Beatriu de Pinós, i després un any de retorn com a professor contractat al Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra. Actualment exercisc com a professor ajudant doctor d’Història del Dret a la Universitat Jaume I de Castelló, on coordine el grup de recerca “FORVAL. Història i Dret Forals Valencians” i dirigisc dos projectes d’investigació, un de la mateixa universitat sobre paisatges agraris i un altre dins del programa d’excel·lència científica júnior de la Generalitat Valenciana sobre parlamentarisme medieval.edit
Research Interests:
És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són... more
És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems d’aquells que es deriven del cànon històric del nacionalisme espanyol.
D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història.
Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.
D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història.
Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.
Research Interests:
València és una de les cinquanta metròpolis més poblades d’Europa i una de les urbs més antigues del planeta, amb més de dos mil anys d’existència. El seu pas per la història ha sigut intens i ha deixat profundes petjades que moltes... more
València és una de les cinquanta metròpolis més poblades d’Europa i una de les urbs més antigues del planeta, amb més de dos mil anys d’existència. El seu pas per la història ha sigut intens i ha deixat profundes petjades que moltes vegades desconeixem. Ací farem un deliciós passeig pels orígens i els monuments dels principals nuclis històrics que la conformen: els barris del Carme i Velluters, a Ciutat Vella; el Cabanyal, al districte marítim; i els anomenats quatre quarters, Patraix, Russafa, Benimaclet i Campanar.
Vicent Baydal, Frederic Aparisi i Ferran Esquilache relaten amb agilitat i mestria el passat d’una ciutat que Tono Giménez ha fotografiat des de tots els punts de vista.
Vicent Baydal, Frederic Aparisi i Ferran Esquilache relaten amb agilitat i mestria el passat d’una ciutat que Tono Giménez ha fotografiat des de tots els punts de vista.
Research Interests:
Esta és una història d’autor. Acompanyem l’investigador i divulgador Vicent Baydal a bord d’un bergantí de memòries que ens fa viatjar a través del temps per a descobrir-nos dos coses principals: qui ha passat des de l’inici de la... more
Esta és una història d’autor. Acompanyem l’investigador i divulgador Vicent Baydal a bord d’un bergantí de memòries que ens fa viatjar a través del temps per a descobrir-nos dos coses principals: qui ha passat des de l’inici de la humanitat per este xicotet tros de món que qualifiquem de valencià i com s’ha format i desenvolupat el grup humà, el poble, que considerem igualment valencià. Constituïda per un calidoscopi de narracions singulars, esta breu història dels valencians podria ser una novel·la d’aventures o una representació operística trepidant. És, en realitat, una mascletà de flashbacks concatenats, un increïble gabinet de curiositats ancestrals, herois i accions del pretèrit que ens fan participar dels patiments, les glòries i les esperances d’aquells qui ens han precedit.
Per ací desfila la gran història dels caçadors-recol·lectors de la Valltorta i els orants del pla de Petracos, la Dama d’Elx i el Tresor de Villena, els guerrers de Llíria i els elefants d’Anníbal per Sagunt, la fundació romana de València i els bizantins contra els visigots a la vora del Xúquer, els llauradors berbers que instal·len séquies per tot arreu i Jaume I conquerint a tort i a dret, l’inefable Sant Vicent Ferrer predicant l’apocalipsi i Joan Baptista Basset liderant els exèrcits maulets, el silenci que envaí el regne després d’Almansa i Vicent Blasco Ibáñez clamant per la república a viva veu. Però també ens endinsem en el passat dels oblidats, com els moriscos, els lliurepensadors o els dissidents, i sobretot de les oblidades, com la impressora Jerònima Galés, l’austriacista Maria Lluïsa Lamarca, la presidenta del Cantó de Torrevella Concha Boracino o l’artista i escriptora Josefina Pla, negligida de manera incomprensible.
Una singladura històrica apassionant dirigida a aquells que s’interessen per adquirir les coordinades bàsiques del territori que vivim, de la gent amb la qual convivim i del llegat patrimonial que ens atorga un valor particular com a valencians i que ens ajuda a caminar amb pas més ferm cap a un futur col·lectiu més lliure, solidari, crític, conscient i feliç.
Per ací desfila la gran història dels caçadors-recol·lectors de la Valltorta i els orants del pla de Petracos, la Dama d’Elx i el Tresor de Villena, els guerrers de Llíria i els elefants d’Anníbal per Sagunt, la fundació romana de València i els bizantins contra els visigots a la vora del Xúquer, els llauradors berbers que instal·len séquies per tot arreu i Jaume I conquerint a tort i a dret, l’inefable Sant Vicent Ferrer predicant l’apocalipsi i Joan Baptista Basset liderant els exèrcits maulets, el silenci que envaí el regne després d’Almansa i Vicent Blasco Ibáñez clamant per la república a viva veu. Però també ens endinsem en el passat dels oblidats, com els moriscos, els lliurepensadors o els dissidents, i sobretot de les oblidades, com la impressora Jerònima Galés, l’austriacista Maria Lluïsa Lamarca, la presidenta del Cantó de Torrevella Concha Boracino o l’artista i escriptora Josefina Pla, negligida de manera incomprensible.
Una singladura històrica apassionant dirigida a aquells que s’interessen per adquirir les coordinades bàsiques del territori que vivim, de la gent amb la qual convivim i del llegat patrimonial que ens atorga un valor particular com a valencians i que ens ajuda a caminar amb pas més ferm cap a un futur col·lectiu més lliure, solidari, crític, conscient i feliç.
Research Interests:
Índex i primeres pàgines d'"Els valencians, des de quan són valencians?" (Catarroja, Afers, 2016). L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament... more
Índex i primeres pàgines d'"Els valencians, des de quan són valencians?" (Catarroja, Afers, 2016). L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.
Research Interests:
Text divulgatiu sobre els organismes forals d'autogovern valencià, en commemoració del sext centenari de la institucionalització de la Diputació del General o Generalitat del Regne de València.
Research Interests:
The work studies the process by which power relationships between the monarchy and the estates of the kingdom of Valencia articulated during its first decades, between the 13th and 14th centuries. Two key factors marked those... more
The work studies the process by which power relationships between the monarchy and the estates of the kingdom of Valencia articulated during its first decades, between the 13th and 14th centuries. Two key factors marked those relationships: on the one hand, the struggle of the Aragonese noblemen against the monarchy and the royal burghs for the observance of the Charters of Valencia or the Charters of Aragon inside the Valencian borders, and, on the other hand, the increasing need for the monarchy to expand the fiscal contribution because of its progressive indebtedness caused by wars. Thus, the evolution of the Royal Treasury is studied during the selected period, as well as each and every one of the military campaigns led by the kings and the fiscal negotiations and parliamentary assemblies linked to them. The investigation ends in 1330, when the dispute about the Charters arrived to a consensual solution and the first general subsidy, paid by all the Valencian estates, was given to the King. That laid the foundations for a system of government in which contractualist thesis, as those from Francesc Eiximenis, had a major role.
Research Interests:
This work, Ferran Soldevila Award 2011, analyzes the relationship between the Crown and the Valencian estates from the end of the Parliament of 1329-1330 to the revolt of the Union of 1347-1348. Focusing on political and fiscal aspects,... more
This work, Ferran Soldevila Award 2011, analyzes the relationship between the Crown and the Valencian estates from the end of the Parliament of 1329-1330 to the revolt of the Union of 1347-1348. Focusing on political and fiscal aspects, it examines the parliamentary meetings that took place during that period, and the several subsidies that were paid to the royal treasury. All this, the steady erosion of the Crown properties and the huge tax demands caused by the Mediterranean wars, combined with the king's authoritarianism, led to the outbreak of a rebellion headed by the city of Valencia and seconded by many popular sectors of the kingdom. It includes an extensive appendix with the main political and fiscal agreements reached by the estates and the monarchy.
Research Interests:
Spanish: Jaime II de Aragón y Fernando IV de Castilla organizaron en 1309 una cruzada contra el emirato nazarí de Granada que comportó el asedio simultáneo de Algeziras, por parte de los castellanos, y de Almería, por parte de los... more
Spanish: Jaime II de Aragón y Fernando IV de Castilla organizaron en 1309 una cruzada contra el emirato nazarí de Granada que comportó el asedio simultáneo de Algeziras, por parte de los castellanos, y de Almería, por parte de los aragoneses. Aprovechando la rica y diversa documentación conservada en el Archivo de la Corona de Aragón, en esta obra se aborda el estudio de la financiación de la campaña emprendida por Jaime II. Así, además de la transcripción íntegra de un registro de la Cancillería real que incluye la estimación de los caballos presentados por las diversas compañías que formaron la hueste, se procede a profundizar en los aspectos materiales, fiscales y financieros de la cruzada. A su vez, esta aproximación económica ofrece una visión más detallada de la sucesión de los hechos y una nueva valoración de los acontecimientos.
English: James II of Aragon and Ferdinand IV of Castile organized in 1309 a crusade against the Nasrid emirate of Granada which involved the simultaneous siege of Algeziras, by the Castilians, and Almeria, by the Aragonese. Taking advantage of the rich and diverse documentary records of the Archives of the Crown of Aragon, this work focuses on the financing of James II campaign. Thus, besides the full transcript of a register from the Royal Chancery that includes the estimation of the horses presented by the companies which formed the host, we proceed to delve into the material, fiscal and financial aspects of the crusade. Otherwise, this economic approach provides a more detailed sequence of the historical facts and a reassessment of them.""
English: James II of Aragon and Ferdinand IV of Castile organized in 1309 a crusade against the Nasrid emirate of Granada which involved the simultaneous siege of Algeziras, by the Castilians, and Almeria, by the Aragonese. Taking advantage of the rich and diverse documentary records of the Archives of the Crown of Aragon, this work focuses on the financing of James II campaign. Thus, besides the full transcript of a register from the Royal Chancery that includes the estimation of the horses presented by the companies which formed the host, we proceed to delve into the material, fiscal and financial aspects of the crusade. Otherwise, this economic approach provides a more detailed sequence of the historical facts and a reassessment of them.""
Research Interests:
"Spanish: Se trata de la primera versión en japonés del "Llibre dels fets", la crónica de Jaime I Aragón, publicada por el Servicio Editorial de la Universidad de Kyoto en el marco del programa IVITRA de la Universidad de Alicante, con el... more
"Spanish: Se trata de la primera versión en japonés del "Llibre dels fets", la crónica de Jaime I Aragón, publicada por el Servicio Editorial de la Universidad de Kyoto en el marco del programa IVITRA de la Universidad de Alicante, con el apoyo de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Institut Ramon Llull, el Instituto Cervantes y el proyecto DIGICOTRACAM de la Generalitat Valenciana. Con esta versión son ya cuatro las grandes lenguas –inglés, castellano, francés y japonés– a las que se ha traducido la crónica del rey Conquistador en época contemporánea, un nuevo paso para incentivar el interés por el estudio internacional de la expansión feudal en la península Ibérica.
English: This is the first Japanese version of "The Book of the Deeds", the chronicle of James I of Aragon, published by the Editorial Service of the University of Kyoto within the framework of University of Alacant IVITRA programme, with the support of the Valencian Academy of the Language, the Ramon Llull Institute, the Cervantes Institute and the Valencian Government DIGICOTRACAM project. With this version there are actually four major languages (English, Castilian, French and Japanese) to which the chronicle of the King Conqueror has been translated, a new pass to encourage interest in the international study of feudal expansion in the Iberian Peninsula."
English: This is the first Japanese version of "The Book of the Deeds", the chronicle of James I of Aragon, published by the Editorial Service of the University of Kyoto within the framework of University of Alacant IVITRA programme, with the support of the Valencian Academy of the Language, the Ramon Llull Institute, the Cervantes Institute and the Valencian Government DIGICOTRACAM project. With this version there are actually four major languages (English, Castilian, French and Japanese) to which the chronicle of the King Conqueror has been translated, a new pass to encourage interest in the international study of feudal expansion in the Iberian Peninsula."
Research Interests:
"Spanish: "La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní" es una aproximación a la historia del señorío de Beniparrell, un pequeño pueblo situado a diez kilómetros de la ciudad de Valencia, desde la donación... more
"Spanish: "La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní" es una aproximación a la historia del señorío de Beniparrell, un pequeño pueblo situado a diez kilómetros de la ciudad de Valencia, desde la donación que hizo el rey Jaime I a Arnau de Romaní veinte años después de la conquista de Valencia hasta su traspaso en 1419 a Manfré Escrivà de Romaní, primer miembro del linaje Escrivà de Romaní, creado expresamente para heredar el vínculo fundado en 1387 sobre dicho lugar. A través de la documentación perteneciente a los distintos señores del lugar (la monarquía, los Romaní, el monasterio cartujo de Portaceli, los Ripoll, los Escrivà, los Ça-Morera y los Escrivà de Romaní) se abordan diversas cuestiones relativas a la evolución histórica medieval del reino de Valencia en general y de Beniparrell en particular.
English: "La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní" is an approach to the history of the lordship of Beniparrell, a small village situated ten kilometers from the city of Valencia, from the donation of the King James I to Arnau de Romaní twenty years after the conquest of Valencia to its sale in 1419 to Manfred Escriva de Romaní, the first member of the lineage Escriva Romaní, specifically created for inheriting the lordship of the village. Through the documentation belonging to different lords of the place (the monarchy, the Romaní, the Carthusian monastery of Portaceli, the Ripoll, the Escrivá, the Ca-Morera and the Escriva de Romani) we face several issues concerning the historical evolution of the medieval kingdom of Valencia in general and of Beniparrell in particular."
English: "La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní" is an approach to the history of the lordship of Beniparrell, a small village situated ten kilometers from the city of Valencia, from the donation of the King James I to Arnau de Romaní twenty years after the conquest of Valencia to its sale in 1419 to Manfred Escriva de Romaní, the first member of the lineage Escriva Romaní, specifically created for inheriting the lordship of the village. Through the documentation belonging to different lords of the place (the monarchy, the Romaní, the Carthusian monastery of Portaceli, the Ripoll, the Escrivá, the Ca-Morera and the Escriva de Romani) we face several issues concerning the historical evolution of the medieval kingdom of Valencia in general and of Beniparrell in particular."
Research Interests:
The purpose of this thesis is to deepen the knowledge on the origins of Valencian pactism. In order to achieve that, it analyzes exhaustively the various political/fiscal negotiations that took place between the monarchy and the political... more
The purpose of this thesis is to deepen the knowledge on the origins of Valencian pactism. In order to achieve that, it analyzes exhaustively the various political/fiscal negotiations that took place between the monarchy and the political community of the kingdom of Valencia from the mid-thirteenth century until the 1360’s. It is, therefore, a study on the history of transformations closely imbricated in each other: on the one hand, the gradual development of the parliamentary practice until it became the main way for resolving grievances between the king and the estates of the realm and, on the other hand, the evolution of the royal and local taxation to general and local fiscal systems that were controlled by the heads of the estates. Thus, by means of analyzing these changes, the different stages and characteristics of the configuration process of pactism in the kingdom of Valencia can be more precisely determined.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
L’article repassa els Furs aprovats i les Corts reunides en el territori valencià entre la creació del Regne de València en 1238 i l’any 1370, entorn del final de la guerra dels Dos Peres, bo i observant tres fases diferents. En primer... more
L’article repassa els Furs aprovats i les Corts reunides en el territori valencià entre la creació del Regne de València en 1238 i l’any 1370, entorn del final de la guerra dels Dos Peres, bo i observant tres fases diferents. En primer lloc, el regnat de Jaume I (1238-1276), marcat per la fonamental decisió del monarca d’organitzar el nou regne mitjançant els Furs de València i les Corts valencianes, amb la consegüent oposició dels nobles partidaris dels Furs d’Aragó. En segon lloc, els regnats de Pere el Gran, Alfons el Liberal i Jaume II (1276- 1327), condicionats per aquell conflicte, que va bloquejar notablement el progrés dels Furs i les Corts valencianes. Finalment, el regnat d’Alfons el Benigne i els dos primers terços del regnat de Pere el Cerimoniós (1327-1370), en els quals es va resoldre la disputa foral i es va produir un considerable desenvolupament jurídic i parlamentari que va assentar les bases dels posteriors progressos baixmedievals.
Research Interests:
L’amistat que el poeta Constantí Llombart i el pintor Ignasi Pinazo van desenvolupar en l’entorn republicà entre 1868 i 1872 es va acabar traduint en una vinculació posterior del mateix pintor als cercles de la Renaixença valenciana... more
L’amistat que el poeta Constantí Llombart i el pintor Ignasi Pinazo van desenvolupar en l’entorn republicà entre 1868 i 1872 es va acabar traduint en una vinculació posterior del mateix pintor als cercles de la Renaixença valenciana –especialment a Lo Rat Penat– des que va tornar de Roma a València, en la dècada de 1880, fins a la mort de l’escriptor en 1893. Així ho donem a conéixer en el present article, posant l’accent d’una manera detallada en els punts de contacte entre les biografies dels dos personatges i destacant les proves més evidents de la relació.
Research Interests:
In general, the studies of Antoni Ferrando, Enric Guinot, Agustín Rubio Vela and Vicent Baydal outlined a fairly detailed chronology of the process of formation of the Valencian collective identity linked to the Kingdom of Valencia during... more
In general, the studies of Antoni Ferrando, Enric Guinot, Agustín Rubio Vela and Vicent Baydal outlined a fairly detailed chronology of the process of formation of the Valencian collective identity linked to the Kingdom of Valencia during the late Middle Ages. This article delves into the period of life of the Dominican Vincent Ferrer (c. 1350-1419), during which there was a strong irruption of the main uses and functions of the Valencian collective identity in the public sphere.
Research Interests:
El creixement i consolidació de la fiscalitat pública i de les imposicions indirectes a nivell local durant la primera meitat del segle XIV oferiren noves possibilitats d’inversió i enriquiment als canvistes de la ciutat de València. En... more
El creixement i consolidació de la fiscalitat pública i de les imposicions indirectes a nivell local durant la primera meitat del segle XIV oferiren noves possibilitats d’inversió i enriquiment als canvistes de la ciutat de València. En el present text tractarem d’observar aquest fenomen a través de l’examen de la seua intervenció en els negocis fiscals i financers, tot constatant que a partir del regnat de Pere el Cerimoniós alguns d’ells esdevingueren una peça clau en l’engranatge hisendístic de la Corona i dels municipis.
Research Interests:
Un donatiu al rei Alfons el Magnànim solemnement aprovat en el convent de Sant Doménec de la ciutat de València el 22 de març de 1418 va institucionalitzar i fer permanent la Diputació del General o Generalitat del Regne de València,... more
Un donatiu al rei Alfons el Magnànim solemnement aprovat en el convent de Sant Doménec de la ciutat de València el 22 de març de 1418 va institucionalitzar i fer permanent la Diputació del General o Generalitat del Regne de València, l’organisme llavors encarregat de gestionar i administrar els principals impostos pagats pels valencians. Era la culminació d’un llarg camí de desenvolupament polític i institucional del nou territori europeu que excepcionalment havia creat Jaume I l’any 1238 i era també, justament, el punt d’eixida del Segle d’Or valencià, el dels versos d’Ausias March, les aventures del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, la Vita Christi d’Isabel de Villena, l’extraordinària història dels papes Borja o la construcció, al cap i casal valentí, de la Llotja dels Mercaders, actual Patrimoni de la Humanitat. Una trajectòria d’esforços, lluites i superacions col·lectives que va donar cos a la formació d’una identitat valenciana, des del riu Sénia fins al Segura, especialment important fins al segle XVII i que va establir les bases dels projectes valencianistes contemporanis que encara malden per projectar cap al futur aquell llegat constituït per la història del poble valencià.
Research Interests:
Tant la historiografia com el nacionalisme catalans han assumit per complet la visió pactista de la societat catalana medieval i moderna, anterior a la guerra de Successió, com un model contraposat a l’autoritarisme castellà. Però, per... more
Tant la historiografia com el nacionalisme catalans han assumit per complet la visió pactista de la societat catalana medieval i moderna, anterior a la guerra de Successió, com un model contraposat a l’autoritarisme castellà. Però, per què en diem “pactisme”? L'origen del mot es troba en l’historiador Jaume Vicens Vives, que l'encunyà entorn de 1950 i ho féu recollint diverses influències de la tradició intel·lectual catalana prèvia. En concret, aquesta proporcionà una sèrie d’elements que quedaren plenament associats al concepte, com la seua pretesa particularitat dins del context europeu, només comparable al cas anglès, i la seua vinculació a un tret moral del poble català, basat en el respecte al pacte.
Research Interests:
Tradicionalment s'ha considerat el segle XIV com una centúria de crisi, desordre i descomposició política a escala europea, atesa la preponderància de les guerres i els enfrontaments civils o contra enemics externs. Al regne de València,... more
Tradicionalment s'ha considerat el segle XIV com una centúria de crisi, desordre i descomposició política a escala europea, atesa la preponderància de les guerres i els enfrontaments civils o contra enemics externs. Al regne de València, en efecte, també es comprova aquella presència constant de les lluites pel territori i pel poder, però alhora, com també arreu d'Europa, es pot observar un progressiu creixement de les institucions d'administració, govern i justícia impulsades per la Corona i pels diversos actors polítics. De fet, aquest procés de desenvolupament polític no evità la violència, però establí les bases del poderós entramat institucional que es consolidà al llarg del segle XV.
Research Interests:
The fourteenth century has traditionally been considered a century of crisis, unrest and political breakdown around Europe, given the preponderance of wars, civil clashes and skirmishes with external enemies. In the Kingdom of Valencia,... more
The fourteenth century has traditionally been considered a century of crisis, unrest and political breakdown around Europe, given the preponderance of wars, civil clashes and skirmishes with external enemies. In the Kingdom of Valencia, too, we can find these constant struggles for land and power, yet at the same time, just like all over Europe, we can also witness the gradual growth of the institutions of administration, governance and justice spearheaded by the Crown and the different political actors. Indeed, this process of political development did not preclude violence, but it did establish the foundations of a powerful institutional system which gained ground throughout the fifteenth century.
Research Interests:
Research Interests:
Introduction to the issue on "Institutional structures, conflicts and political culture in Europe (12th-15th centuries)", published in the journal "Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval".
Research Interests:
Research Interests:
This City and Kingdom was as much inclined to the interest of King Charles as Catalonia itself”. Això deia l’escriptor anglés Daniel Defoe, referint-se al Regne de València, en unes memòries novel•lades sobre la Guerra de Successió. No... more
This City and Kingdom was as much inclined to the interest of King Charles as Catalonia itself”. Això deia l’escriptor anglés Daniel Defoe, referint-se al Regne de València, en unes memòries novel•lades sobre la Guerra de Successió. No debades, la vila de Dénia fou la primera de la Monarquia Hispànica a proclamar oficialment l’arxiduc Carles d’Àustria com a rei i, segons indicava un capellà proborbònic de València, el conjunt dels valencians esperava ser alliberat “de la esclavitud en que dizen están bajo el dominio de Felipe V: ni le tienen ni le quieren por rey, de las 100 partes de hombres y mugeres, las 90”. Així es comprova també en les inacabables llistes dels registres de la cancelleria imperial germànica que inclouen els noms dels exiliats per mitja Europa després de la definitiva derrota austriacista de 1714. Si dels 25.000 a 30.000 damnificats que hagueren d’abandonar la península Ibèrica es calcula que més de la meitat eren catalans, els valencians devien constituir el següent grup més abundant, almenys un 10%, per davant d’aragonesos, castellans, navarresos i mallorquins. En aquest sentit, tot i que durant molt de temps s’ha considerat que la intervenció valenciana en el conflicte estigué caracteritzada per constituir una simple revolta social de camperols –De bello rustico valentino l’anomenà un cronista de l’època–, els darrers estudis mostren que hi participaren membres de tots els grups socials de manera generalitzada i a tot el territori valencià. Amb excepcions individuals i locals, València fou, com veurem, un país d’austriacistes.
Research Interests:
L’objectiu del present paper no és un altre que el de donar a conéixer el testament d’un dels homes clau del moviment austriacista al regne de València, Manuel Mercader i Torà, les darreres voluntats del qual foren fetes efectives en juny... more
L’objectiu del present paper no és un altre que el de donar a conéixer el testament d’un dels homes clau del moviment austriacista al regne de València, Manuel Mercader i Torà, les darreres voluntats del qual foren fetes efectives en juny de 1737 a Londres, tot quedant registrades en la cort provincial de Canterbury, d’on ara les hem pogut rescatar. Tot i que l’instrument jurídic no inclou excessives dades, aporta, si més no, la datació del naixement i la mort del mateix Mercader, alhora que proporciona informacions personals sobre el seu desventurat final a la capital anglesa. En conseqüència, hem decidit reunir i ordenar en un sol text les diverses notícies que es coneixien fins el moment sobre les seues activitats a través de monografies ja publicades, bo i afegint en l’apèndix documental la transcripció i traducció del testament.
Research Interests:
Malgrat la seua enorme riquesa, l’estudi de la correspondència municipal de Barcelona encara no ha estat abordat de forma sistemàtica. Tanmateix, si més no a partir de 1433, any a partir del qual la font es conserva de forma gairebé... more
Malgrat la seua enorme riquesa, l’estudi de la correspondència municipal de Barcelona encara no ha estat abordat de forma sistemàtica. Tanmateix, si més no a partir de 1433, any a partir del qual la font es conserva de forma gairebé ininterrompuda, el seu examen detallat permet d’aprofundir en diversos aspectes centrals de l’exercici del poder desplegat pel consell barceloní: la gestió de certs dominis, viles o llocs dels quals n’era senyor, la capitalitat política sobre el principat de Catalunya, les negociacions amb la monarquia pròpia o els tractes amb autoritats estrangeres. Tots ells conformaven els vectors a l’entorn dels quals es teixia una complexa xarxa de relacions que implicava, primordialment, els sectors poderosos de l’oligarquia urbana, però també la resta de ciutadans i veïns de Barcelona, alhora que situava el nom de la mateixa ciutat en l’òrbita de moltes altres xarxes en les quals no ocupava un lloc
central. Aquesta comunicació observa la trajectòria històrica d’aquests diversos àmbits de poder a través de l’anàlisi de les cartes enviades pel consell municipal entre l’any esmentat de 1433 i mitjan segle XVI, bo i realitzant vuit cates biennals completes (1433-1434, 1449-1450, 1462-1463, 1484-1485, 1500-1501, 1520-1521, 1535-1536, 1549-1550). Els resultats, d’una banda, serviran per conèixer com s’anaren modificant els interessos i la posició política i econòmica de la ciutat durant el període seleccionat, mentre que, de l’altra, possibilitaran la valoració geoestadística de l’evolució de la seua xarxa de relacions mitjançant l’estimació exacta de les missives trameses a diferents llocs de Catalunya, la península Ibèrica, la
Mediterrània i l’Europa atlàntica. Finalment, el contrast amb d’altres estudis pioners sobre la correspondència municipal tardomedieval realitzats en algunes ciutats hispàniques i germàniques permet de realitzar comparacions sobre el funcionament d’aquella eina de comunicació epistolar en el context europeu.
central. Aquesta comunicació observa la trajectòria històrica d’aquests diversos àmbits de poder a través de l’anàlisi de les cartes enviades pel consell municipal entre l’any esmentat de 1433 i mitjan segle XVI, bo i realitzant vuit cates biennals completes (1433-1434, 1449-1450, 1462-1463, 1484-1485, 1500-1501, 1520-1521, 1535-1536, 1549-1550). Els resultats, d’una banda, serviran per conèixer com s’anaren modificant els interessos i la posició política i econòmica de la ciutat durant el període seleccionat, mentre que, de l’altra, possibilitaran la valoració geoestadística de l’evolució de la seua xarxa de relacions mitjançant l’estimació exacta de les missives trameses a diferents llocs de Catalunya, la península Ibèrica, la
Mediterrània i l’Europa atlàntica. Finalment, el contrast amb d’altres estudis pioners sobre la correspondència municipal tardomedieval realitzats en algunes ciutats hispàniques i germàniques permet de realitzar comparacions sobre el funcionament d’aquella eina de comunicació epistolar en el context europeu.
Research Interests:
La expedición llevada a cabo por Jaime II de Aragón contra su hermano Federico II de Sicilia entre julio de 1298 y septiembre de 1299 generó unas enormes deudas para la Corona, agravadas por las primeras campañas de conquista del reino... more
La expedición llevada a cabo por Jaime II de Aragón contra su hermano Federico II de Sicilia entre julio de 1298 y septiembre de 1299 generó unas enormes deudas para la Corona, agravadas por las primeras campañas de conquista del reino castellano de Murcia. Por ello, el rey trató de que sus súbditos contribuyeran al saneamiento de sus finanzas a través de los servicios aprobados en diversas reuniones de Cortes que tuvieron lugar, sucesivamente, en Cataluña en 1299-1300, en Aragón en 1300 y 1301, y en Valencia en 1301-1302. Este artículo analiza las características de aquellos servicios, con especial atención al concedido en las Cortes valencianas, recaudado a través de un impuesto de capitación denominado «cabeçatge».
The expedition carried out by James II of Aragon against his brother Frederick II of Sicily from July 1298 to September 1299 generated a huge debt to the Crown, made worse by the first campaigns to conquer the Castilian kingdom of Murcia. Therefore, the king tried that his subjects contribute to get his finances into shape through the services approved at various meetings of Parliament that took place successively in Catalonia in 1299-1300, in Aragon in 1300 and 1301, and in Valencia in 1301-1302. This article discusses the characteristics of those services, with special attention to that given at the Valencian Parliament, raised through a poll tax called «cabeçatge».
The expedition carried out by James II of Aragon against his brother Frederick II of Sicily from July 1298 to September 1299 generated a huge debt to the Crown, made worse by the first campaigns to conquer the Castilian kingdom of Murcia. Therefore, the king tried that his subjects contribute to get his finances into shape through the services approved at various meetings of Parliament that took place successively in Catalonia in 1299-1300, in Aragon in 1300 and 1301, and in Valencia in 1301-1302. This article discusses the characteristics of those services, with special attention to that given at the Valencian Parliament, raised through a poll tax called «cabeçatge».
Research Interests:
El creixement i consolidació de la fiscalitat pública i de les imposicions indirectes a nivell local durant la primera meitat del segle XIV oferiren noves possibilitats d'inversió i enriquiment als canvistes de la ciutat de València. En... more
El creixement i consolidació de la fiscalitat pública i de les imposicions indirectes a nivell local durant la primera meitat del segle XIV oferiren noves possibilitats d'inversió i enriquiment als canvistes de la ciutat de València. En el present text tractarem d'observar aquest fenomen a través de l'examen de la seua intervenció en els negocis fiscals i financers, tot constatant que a partir del regnat de Pere el Cerimoniós alguns d'ells esdevingueren una peça clau en l'engranatge hisendístic de la Corona i dels municipis.
The growth and consolidation of public taxation and local indirect taxes during the first half of the 14 th century offered new-found and investment opportunities for the money changers of the city of Valencia.
The growth and consolidation of public taxation and local indirect taxes during the first half of the 14 th century offered new-found and investment opportunities for the money changers of the city of Valencia.
Research Interests:
El proceso de construcción de la fiscalidad pública en el reino de Valencia, es decir, de un sistema fiscal que enmarcaba la contribución permanente del conjunto de súbditos, tuvo su fase decisiva entre 1330 y 1365.... more
El proceso de construcción de la fiscalidad pública en el reino de Valencia, es decir, de un sistema fiscal que enmarcaba la contribución permanente del conjunto de súbditos, tuvo su fase decisiva entre 1330 y 1365. El artículo, comparando la situación con el período anterior, analiza el papel fundamental que jugó la guerra en dicho proceso, ya que la intensificación de las campañas militares encabezadas por los monarcas de la Corona de Aragón fue uno de los principales factores, junto a la progresiva debilidad del patrimonio real y los cambios en la estructura militar, que motivaron la creación de un sistema fiscal público estable.
Research Interests:
El text repassa les principals interpretacions historiogràfiques que s’han elaborat sobre l’alçament austriacista al País Valencià i tracta de suggerir noves línies d’anàlisi a partir de l’observació de la tasca desenvolupada per la... more
El text repassa les principals interpretacions historiogràfiques que s’han elaborat sobre l’alçament austriacista al País Valencià i tracta de suggerir noves línies d’anàlisi a partir de l’observació de la tasca desenvolupada per la historiografia catalana al Principat durant els darrers anys.
Research Interests:
L’ús de les categories analítiques «identitat ètnica» i «identitat territorial» per a les societats precontemporànies, i «identitat regional» i «identitat nacional» per a les contemporànies, derivades dels conceptes de «comunitat ètnica»,... more
L’ús de les categories analítiques «identitat ètnica» i «identitat territorial» per a les societats precontemporànies, i «identitat regional» i «identitat nacional» per a les contemporànies, derivades dels conceptes de «comunitat ètnica», «territori històric», «regió» i «nació», serveixen per concebre la trajectòria històrica del País Valencià d’una nova manera, capaç d’assumir els darrers coneixements historiogràfics sobre la societat valenciana i ajustada al plantejament «contemporaneista» sobre les nacions, majoritàriament acceptat per la comunitat científica. En definitiva, aquest model
interpretatiu tracta de fer més intel·ligible l’evolució històrica de la identitat col·lectiva valenciana, una consciència identitària de la qual depèn la resposta a la pregunta que va formular Joan Fuster fa ja dècades: què som i per què som com som, els valencians.
interpretatiu tracta de fer més intel·ligible l’evolució històrica de la identitat col·lectiva valenciana, una consciència identitària de la qual depèn la resposta a la pregunta que va formular Joan Fuster fa ja dècades: què som i per què som com som, els valencians.
Research Interests:
Tanto la historiografía como el nacionalismo catalanes han asumido la visión «pactista» de la sociedad catalana anterior a la guerra de Sucesión como un modelo contrapuesto al autoritarismo castellano. Pero, ¿por qué utilizamos el término... more
Tanto la historiografía como el nacionalismo catalanes han asumido la visión «pactista» de la sociedad catalana anterior a la guerra de Sucesión como un modelo contrapuesto al autoritarismo castellano. Pero, ¿por qué utilizamos el término «pactismo»? El artículo busca los orígenes de esta conceptualización y los encuentra en el historiador Jaume Vicens Vives, que acuñó el término en torno a 1950, recogiendo las influencias de la tradición intelectual catalana previa. Ésta, en concreto, proporcionó una serie de elementos que quedaron plenamente asociados al concepto, como su supuesta particularidad dentro del contexto europeo, sólo comparable al caso inglés, y su vinculación a un rasgo moral del pueblo catalán, basado en el respeto al pacto.
Research Interests:
For nearly two decades, various articles have reflected on the progressive renewal of political history in the historiography of the Christian kingdoms of Iberia in the late medieval era. Considerable advances have been made, thanks to... more
For nearly two decades, various articles have reflected on the progressive renewal of political history in the historiography of the Christian kingdoms of Iberia in the late medieval era. Considerable advances have been made, thanks to the dedication of a number of researchers who have taken stock of some of the principal elements of this transformation. Indeed, this evolution has brought renewed attention to the political dimensions of historical analysis, turning the tide of a transformation that had been in motion since the decades of the mid-twentieth century.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
"Spanish: La veneración de las reliquias de figuras bíblicas, mártires y santos caracterizó al cristianismo prácticamente desde sus inicios. Sin embargo, fue partir del siglo XI, con la aparición de las monarquías feudales y la expansión... more
"Spanish: La veneración de las reliquias de figuras bíblicas, mártires y santos caracterizó al cristianismo prácticamente desde sus inicios. Sin embargo, fue partir del siglo XI, con la aparición de las monarquías feudales y la expansión de la sociedad europea, cuando las reliquias que se conservaban
en tierras orientales pasaron a convertirse en uno de los objetos más codiciados por los reyes occidentales tanto por su valor económico como por su función simbólica.
En el caso concreto de la Corona de Aragón, la monarquía llevó a cabo una activa política de adquisición de reliquias entre principios de siglo XIV y comienzos del XV, en la que destacaron tres casos particulares: el del brazo de Santa Tecla, conservado en Armenia, el de la cabeza de San Jorge, en tierras griegas, y el del cuerpo de Santa Bárbara, en El Cairo. En conjunto, aunque la monarquía catalano-aragonesa sólo consiguió la primera reliquia, los reiterados intentos por obtener las otras dos muestran que el tráfico de restos sacros fue uno de los puntos de contacto –bélico, diplomático, comercial e identitario- más intensos entre Occidente y las sociedades
orientales a lo largo del período tardomedieval.
English: Virtually since its inception Christianism was characterized by veneration of relics of biblical figures, martyrs and saints. Afterwards, with the emergence of feudal monarchies and the expansion of European society from the eleventh century, the Oriental relics became one of the most coveted objects by western kings both for its economic value as for its symbolic function.
In the case of the Crown of Aragon, the monarchy carried out an active policy of relics’ acquisition from the early fourteenth century to the beginning of the fifteenth one, in which highlighted three particular cases: the arm of Saint Thecla, preserved in Armenia the head of Saint George, in Greek lands, and the body of Saint Barbara, in Cairo. Overall, although the Catalan-Aragonese monarchy only got the first relic, the repeated attempts to get the other two show that traffic of sacred remains was one of the most intense points of military, diplomatic, commercial and identity contact between the West and Eastern societies during the late medieval period."
en tierras orientales pasaron a convertirse en uno de los objetos más codiciados por los reyes occidentales tanto por su valor económico como por su función simbólica.
En el caso concreto de la Corona de Aragón, la monarquía llevó a cabo una activa política de adquisición de reliquias entre principios de siglo XIV y comienzos del XV, en la que destacaron tres casos particulares: el del brazo de Santa Tecla, conservado en Armenia, el de la cabeza de San Jorge, en tierras griegas, y el del cuerpo de Santa Bárbara, en El Cairo. En conjunto, aunque la monarquía catalano-aragonesa sólo consiguió la primera reliquia, los reiterados intentos por obtener las otras dos muestran que el tráfico de restos sacros fue uno de los puntos de contacto –bélico, diplomático, comercial e identitario- más intensos entre Occidente y las sociedades
orientales a lo largo del período tardomedieval.
English: Virtually since its inception Christianism was characterized by veneration of relics of biblical figures, martyrs and saints. Afterwards, with the emergence of feudal monarchies and the expansion of European society from the eleventh century, the Oriental relics became one of the most coveted objects by western kings both for its economic value as for its symbolic function.
In the case of the Crown of Aragon, the monarchy carried out an active policy of relics’ acquisition from the early fourteenth century to the beginning of the fifteenth one, in which highlighted three particular cases: the arm of Saint Thecla, preserved in Armenia the head of Saint George, in Greek lands, and the body of Saint Barbara, in Cairo. Overall, although the Catalan-Aragonese monarchy only got the first relic, the repeated attempts to get the other two show that traffic of sacred remains was one of the most intense points of military, diplomatic, commercial and identity contact between the West and Eastern societies during the late medieval period."
Research Interests:
... El Llibre dels fets de Jaume I, a pam de sol naixent. Autores: Vicent Baydal Sala; Localización: Afers: fulls de recerca i pensament, ISSN 0213-1471, Vol. 25, Nº. 65, 2010 (Ejemplar dedicado a: SENYORIES I PROPIETATS) , págs. 205-220.... more
... El Llibre dels fets de Jaume I, a pam de sol naixent. Autores: Vicent Baydal Sala; Localización: Afers: fulls de recerca i pensament, ISSN 0213-1471, Vol. 25, Nº. 65, 2010 (Ejemplar dedicado a: SENYORIES I PROPIETATS) , págs. 205-220. Fundación Dialnet. ...
Research Interests:
""Spanish: El intento de conquista de la Almería nazarí por parte de la monarquía aragonesa, emprendido en 1309 de forma coordinada con el asedio castellano de Algeciras, había sido abordado únicamente desde la perspectiva factual. Por el... more
""Spanish: El intento de conquista de la Almería nazarí por parte de la monarquía aragonesa, emprendido en 1309 de forma coordinada con el asedio castellano de Algeciras, había sido abordado únicamente desde la perspectiva factual. Por el contrario, en el presente artículo tratamos de profundizar en los aspectos materiales y financieros de la cruzada encabezada por Jaime II, aprovechando la rica y diversa documentación procedente del Archivo de la Corona de Aragón. Asimismo, la aproximación económica a los hechos ofrece una visión más detallada de la sucesión de acontecimientos y una nueva valoración de los mismos.
English: The attempt of conquering Nasrid Almeria, launched in 1309 by the Aragonese monarchy in coordination with the Castilian siege of Algeciras, had been focused only on factual perspective. Therefore, in this article we try to delve into the material and financial aspects of the crusade led by James II, combining the rich and diverse documents from the Archives of the Crown of Aragon. Likewise, the economic approach provides a more detailed sequence of historical facts and a new evaluation of them.""
English: The attempt of conquering Nasrid Almeria, launched in 1309 by the Aragonese monarchy in coordination with the Castilian siege of Algeciras, had been focused only on factual perspective. Therefore, in this article we try to delve into the material and financial aspects of the crusade led by James II, combining the rich and diverse documents from the Archives of the Crown of Aragon. Likewise, the economic approach provides a more detailed sequence of historical facts and a new evaluation of them.""
Research Interests:
Spanish: El 26 de febrero de 1276 Jaime I firmaba en Gandia las primeras y únicas constituciones de paz y tregua declaradas en la historia del reino de Valencia. La extrañeza de la formulación se correspondía con la gravedad de la... more
Spanish: El 26 de febrero de 1276 Jaime I firmaba en Gandia las primeras y únicas constituciones de paz y tregua declaradas en la historia del reino de Valencia. La extrañeza de la formulación se correspondía con la gravedad de la situación: después de
que grupos autónomos de cristianos atacaran a los mudéjares del territorio valenciano, algunas aljamas se habían rebelado ocupando castillos y esperando la ayuda de los jinetes nazaríes y benimerines que acababan de infringir severas derrotas a los
castellanos en el sur de la península ibérica. De esta forma, los últimos meses de vida del rey Jaime estuvieron protagonizados por aquella guerra abierta contra los musulmanes y, aunque algunos de sus principales hechos son ya conocidos, ninguna exposición historiográfica ha tenido en cuenta hasta el momento ciertos mecanismos empleados por la monarquía para imponer su control: los auxilios monetarios solicitados a las villas reales, la convocatoria de Cortes generales en la ciudad de Valencia, la organización de juntas militares o la institución de las constituciones de paz y tregua mencionadas1. Así pues, sin entrar en el trasfondo social de la cuestión, el presente texto tratará de incorporar dichos elementos a la reconstrucción de los primeros hechos del levantamiento mudéjar, con el fin de presentar una visión más completa que pueda servir de base inicial a posteriores estudios de mayor calado.
que grupos autónomos de cristianos atacaran a los mudéjares del territorio valenciano, algunas aljamas se habían rebelado ocupando castillos y esperando la ayuda de los jinetes nazaríes y benimerines que acababan de infringir severas derrotas a los
castellanos en el sur de la península ibérica. De esta forma, los últimos meses de vida del rey Jaime estuvieron protagonizados por aquella guerra abierta contra los musulmanes y, aunque algunos de sus principales hechos son ya conocidos, ninguna exposición historiográfica ha tenido en cuenta hasta el momento ciertos mecanismos empleados por la monarquía para imponer su control: los auxilios monetarios solicitados a las villas reales, la convocatoria de Cortes generales en la ciudad de Valencia, la organización de juntas militares o la institución de las constituciones de paz y tregua mencionadas1. Así pues, sin entrar en el trasfondo social de la cuestión, el presente texto tratará de incorporar dichos elementos a la reconstrucción de los primeros hechos del levantamiento mudéjar, con el fin de presentar una visión más completa que pueda servir de base inicial a posteriores estudios de mayor calado.
Research Interests:
Research Interests:
"English: The introduction of "monedatge" or "morabatí", the tax paid to ensure the stability of the royal coinage, has a specific origin in the kingdom of Valencia which have not been emphasized so far: the financing of the military... more
"English: The introduction of "monedatge" or "morabatí", the tax paid to ensure the stability of the royal coinage, has a specific origin in the kingdom of Valencia which have not been emphasized so far: the financing of the military campaign leaded by James I between 1265 and 1266 against the revolted Andalusian in the Castilian kingdom of Murcia. In addition, the analysis of tax-money throughout the Crown of Aragon shows that its territorial introduction was closely related to the expansion of the power of feudal monarchy through the war and the negotiation with the estates of each kingdom.
Spanish: La instauración del "monedatge" o "morabatí", el impuesto pagado para asegurar la estabilidad de la moneda real, tiene un origen concreto en el reino de Valencia que no ha sido destacado hasta el momento: la financiación de la campaña militar llevada a cabo por Jaime I entre 1265 y 1266 contra los andalusíes sublevados en el reino castellano de Murcia. Además, el análisis del impuesto sobre la moneda en el conjunto de la Corona de Aragón indica que su implantación territorial estuvo estrechamente ligada al proceso de extensión del poder de la monarquía feudal a través de la guerra y de la negociación con los estamentos de cada reino."
Spanish: La instauración del "monedatge" o "morabatí", el impuesto pagado para asegurar la estabilidad de la moneda real, tiene un origen concreto en el reino de Valencia que no ha sido destacado hasta el momento: la financiación de la campaña militar llevada a cabo por Jaime I entre 1265 y 1266 contra los andalusíes sublevados en el reino castellano de Murcia. Además, el análisis del impuesto sobre la moneda en el conjunto de la Corona de Aragón indica que su implantación territorial estuvo estrechamente ligada al proceso de extensión del poder de la monarquía feudal a través de la guerra y de la negociación con los estamentos de cada reino."
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Se analiza la evolución del tributo directo pagado por el mantenimiento de la ley de la moneda propia del reino, el real de Valencia, llamado inicialmente «monedatge» («monedaje») pero que con el tiempo adquirió también la denominación de... more
Se analiza la evolución del tributo directo pagado por el mantenimiento de la ley de la moneda propia del reino, el real de Valencia, llamado inicialmente «monedatge» («monedaje») pero que con el tiempo adquirió también la denominación de «morabatí», que era la cantidad –un «maravedí», en castellano–, equivalente a 7 sueldos, pagada con dicho objetivo inicialmente cada siete años por cada hogar con un patrimonio valorado en más de 105 sueldos. Con dicho análisis se resuelve una duda historiográfica en torno a su recaudación, establecida inicialmente cada 7 años, pero que a partir de 1379 se fijó cada 6 años
Research Interests:
It is true that Catalonia did not exist before the signature of the Treaty of Corbeil in 1258? Or that it was just a county subsumed into the Kingdom of Aragon? It is also true that Catalans did not fight at the War of the Spanish... more
It is true that Catalonia did not exist before the signature of the Treaty of Corbeil in 1258? Or that it was just a county subsumed into the Kingdom of Aragon? It is also true that Catalans did not fight at the War of the Spanish Succession in order to defend their privileges? Those questions are, in fact, statements widely spread by the media and social networks, based in the most extreme arguments coming from the historiographical canon of the Spanish nationalism. In a similar way, the Institut Nova Història (INH) argues that rellevant figures like Miguel de Cervantes, Christopher Columbus, Marco Polo or El Cid were Catalans or Valentians, and also that the Golden-Age Spanish literature was actually written in Catalan. To explain all that, the INH holds that Castile was able to deploy an extraordinary efficient censorship that would have erased all traces of Catalan culture from History. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano and Alberto Velasco strongly refute all these pseudohistorical interpretations, based on manipulation and hoaxes, created and spread by Spanish nationalism and by the INH. In face of that, the authors believe that historiographic rigour is the only way to defend Catalonia and Catalans from ignorance and contempt.___________________________________________________________
És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems del cànon històric del nacionalisme espanyol. D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Cristòfor Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.___________________________________________________________
¿Es cierto que Catalunya no existió hasta el Tratado de Corbeil del año 1258? ¿O que fue un condado anexado y subsumido en el Reino de Aragón? ¿Y que los catalanes no lucharon en la Guerra de Sucesión para defender su autogobierno? Son afirmaciones ampliamente difundidas en la prensa y en las redes sociales, que se fundamentan en los planteamientos más extremos del canon historiográfico del nacionalismo español. Por otro lado, desde el Institut Nova Història (INH) se afirma que Miguel de Cervantes, Cristóbal Colón, Marco Polo o el Cid fueron catalanes o valencianos, y que el Siglo de Oro de las letras hispanas fue escrito en catalán, pero que una sistemática censura creada por Castilla habría borrado toda huella catalana de la Historia. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano y Alberto Velasco refutan de forma contundente y minuciosa todas estas interpretaciones seudohistóricas, basadas en tergiversaciones y en falsedades conscientes, creadas y difundidas tanto desde el españolismo como desde el Institut Nova Història. Porque sólo desde el rigor historiográfico puede combatirse la ignorancia y el desprecio contra Catalunya y contra los catalanes.
És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems del cànon històric del nacionalisme espanyol. D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Cristòfor Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.___________________________________________________________
¿Es cierto que Catalunya no existió hasta el Tratado de Corbeil del año 1258? ¿O que fue un condado anexado y subsumido en el Reino de Aragón? ¿Y que los catalanes no lucharon en la Guerra de Sucesión para defender su autogobierno? Son afirmaciones ampliamente difundidas en la prensa y en las redes sociales, que se fundamentan en los planteamientos más extremos del canon historiográfico del nacionalismo español. Por otro lado, desde el Institut Nova Història (INH) se afirma que Miguel de Cervantes, Cristóbal Colón, Marco Polo o el Cid fueron catalanes o valencianos, y que el Siglo de Oro de las letras hispanas fue escrito en catalán, pero que una sistemática censura creada por Castilla habría borrado toda huella catalana de la Historia. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano y Alberto Velasco refutan de forma contundente y minuciosa todas estas interpretaciones seudohistóricas, basadas en tergiversaciones y en falsedades conscientes, creadas y difundidas tanto desde el españolismo como desde el Institut Nova Història. Porque sólo desde el rigor historiográfico puede combatirse la ignorancia y el desprecio contra Catalunya y contra los catalanes.