De blau a taronja: el misteriós canvi de color dels rius d'Alaska visible des de l'espai

Una dotzena de rius situats en els llocs més remots d'Alaska han canviat de color en els últims anys, en un fenomen que observen amb incredulitat científics i autoritats de la zona. 

Des del 2018, les aigües cristal·lines de rius com el Kutuk, al Parc Nacional Portes i Reserva de l'Àrtic, l'Agashashok, al Parc Nacional Noatak i, fins i tot el famós i protegit Salmon River han perdut transparència i s'han anat tenyint de colors ataronjats. 

En alguns casos, el canvi de color als rius és perceptible fins i tot des de l'espai.

Ara, investigadors del Servei de Parcs Nacionals i del servei geològic dels Estats Units han documentat i pres mostres d'aigua en 75 punts diferents de la serralada Brooks, al nord d'Alaska. Volen intentar descobrir la causa del misteriós canvi de coloració. 

Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista Nature. 

El que aquests científics han observat quan sobrevolaven l'àmplia zona a tocar de l'Àrtic els ha deixat esglaiats: "Com més volàvem, veiem més i més rius i rierols d'un intens color taronja. En alguns llocs, l'aigua semblava un lletós suc de taronja", explica l'ecòleg Jonathan A. O'Donnell. 

En un primer moment van sospitar que el tintatge podria provenir del drenatge àcid de minerals en explotacions mineres, excepte pel fet que no hi ha mines a prop de cap dels rius deteriorats.

Què fa, doncs, que l'aigua es torni taronja?

Segons els autors de l'estudi, tot apunta que el desgel del permagel és el culpable del canvi radical d'aspecte dels rius a Alaska. 

El permagel és, en essència, sòl congelat que emmagatzema múltiples minerals. Amb l'augment de la temperatura provocat pel canvi climàtic grans capes de gel de fa milions d'anys han començat a desfer-se i a passar a estat líquid. A la vegada, minerals i metalls que fins ara estaven protegits i continguts pel gel han passat a estar exposats a l'acció de l'oxigen i a l'erosió provocada per l'aigua. 

"La química ens diu que aquests minerals s'estan erosionant i alliberen àcid i metalls" que canvien l'aspecte de l'aigua que toquen i la seva composició, expliquen els experts.

Algunes mostres d'aigua recollides tenen un pH de 2,3, quan la mitjana habitual de l'aigua d'aquests rius és un pH 8. Això vol dir que hi ha molta presència de sulfurs, que generen condicions altament àcides i corrosives i que alliberen metalls addicionals --principalment ferro, zinc, níquel, coure i cadmi--.

El problema és que el canvi de coloració que fa uns anys només s'observava en petits i recòndits rierols s'està ampliant i afecta ara rius més grans i cabalosos.

No es tracta només d'un canvi de color. La qualitat de l'aigua no és la mateixa i el canvi en la seva composició afecta l'hàbitat de múltiples sistemes ecològics. A poc a poc els rius degradats han vist com disminueix la població de peixos, base de l'alimentació de les comunitats rurals de la zona. Els residents tenen problemes ja d'abastiment d'aigua potable i els rius, que fins ara eren font de vida comencen a ser una font de contaminació i problemes per a la seva supervivència. 

"El canvi dels rius té moltes implicacions", diu Jonathan A. O'Donnell. Alerta que si el clima continua escalfant-se el permagel anirà desapareixent i molts altres rius continuaran degradant-se i deixant de ser font de vida.