El Thyssen revisa la història colonial amb una exposició que genera crítiques de la dreta
La mostra que ha inaugurat el museu fa una relectura de la memòria colonial de diverses peces de la col·lecció Thyssen, i ha encès els sectors espanyols més conservadors, que acusen l'entitat de "seguir instruccions del govern"
Montse Mas Montané
Redactora de la secció de Cultura de Catalunya Ràdio especialitzada en art
@montsemasmEl Museu Thyssen de Madrid reinterpreta la memòria colonial de la seva col·lecció en una exposició que ha obert aquest dimarts amb polèmica. La dreta mediàtica i política espanyola ha criticat l'exposició, al·legant que segueix els postulats del ministre de Cultura, Ernest Urtasun.
El ministre va afirmar a finals de gener que volia revisar el patrimoni dels museus espanyols per obrir un procés de "descolonització". En aquell moment, PP i Vox ja van criticar l'anunci. A més, el director artístic del Thyssen, Guillermo Solana, ja havia sigut blanc de crítiques dels sectors conservadors, després que a les darreres eleccions europees tanqués la llista de Sumar, la formació a la qual està adscrit també Urtasun.
Des del Museu Thyssen neguen qualsevol vincle amb l'anunci del ministeri de Cultura i asseguren que "un projecte d'aquesta magnitud no es fa en sis mesos". Juan Ángel López-Manzanares, comissari del museu, també ha defensat, a Catalunya Informació, que aquest tipus de revisió del patrimoni artístic "és una cosa que estan fent museus de tot el món":
"La descolonització és un terme ampli que abarca moltes coses, com ara el treball amb comunitats que van patir l'esclavitud. Als museus nord-americans també s'està apostant per donar feina a gent racialitzada perquè puguin aportar també el seu punt de vista. Hi ha moltes línies de treball."
A més, Solana, ha volgut deixar clar que el que han impulsat des del museu no contempla la restitució de les obres, és a dir tornar les obres d'art als seus països d'origen, la mesura que més havien criticat els detractors de l'anunci d'Urtasun.
"El cuiner de George Washington" que era en realitat un aristòcrata
La vuitantena de peces seleccionades pel Thyssen parlen de l'esclavitud, l'imperialisme o l'extractivisme a les colònies europees des del segle XVII.
Entre les obres, destaca un quadre del pintor barroc flamenc Frans Hals que representa una família holandesa acomodada al costat d'un noi africà portat a Europa per treballar com a esclau i sobre el qual, afirma el comissari, s'han fet noves descobertes:
"L'any passat, unes historiadores holandeses van descobrir que la persona representada en aquest quadre era el director general d'un castell de Ghana, a l'Àfrica, on es dedicava a comprar persones esclavitzades que enviava en vaixells cap al Brasil i el Carib. Aquest tipus d'informacions són les que traiem a la llum."
Aquest quadre ha format part durant gairebé 100 anys de la col·lecció Thyssen sense saber qui era el protagonista del retrat.
Un altre quadre representatiu de l'exposició és el que durant molts anys s'havia conegut com a "Retrat del cuiner de George Washington", un oli obra de Joshua Reynolds on apareix un home de pell bruna amb indumentària blanca.
Durant quatre dècades, el Thyssen va presentar el protagonista del quadre com un servent del president nord-americà, i fins i tot se n'havien fet souvenirs com davantals, que es podien adquirir a la botiga del museu.
Després d'una profunda investigació històrica es va descobrir que el representat era, en realitat, un home lliure i adinerat de l'illa de Dominica, i que la seva indumentària era la pròpia d'algú de classe alta: casaca de seda i barret de lli.
L'exposició també presenta exemples de la sexualització de les dones no occidentals, com "Dos nus femenins en un paisatge", d'Otto Mueller, o del racisme científic de l'època com "Genet àrab", d'Eugène Delacroix.
